Resultats de la cerca
Es mostren 8318 resultats
mont Cerví

El mont Cerví
xulescu_g (CC BY-SA 2.0)
Cim
Pic dels Alps Penins, al límit entre el Piemont (Itàlia) i el cantó de Valais (Suïssa) (4.482 m).
És constituït per gneis i té una forma piramidal aguda característica que en fa difícil l’escalada És voltat de geleres i glaceres La primera ascensió fou aconseguida per un grup de set alpinistes comandats per Edward Whymper 14 de juliol de 1865 durant el descens la corda es trencà i moriren R Hadow, C Hudson, F Douglas i el guia M Croz L’italià JA Carrel pujà pel vessant italià el 17 de juliol del mateix 1865 La paret nord, una de les més difícils dels Alps, fou vençuda per Toni i Franz Schmid 1 d’agost de 1931 Walter Bonatti escalà la paret nord, tot sol i a l’hivern, en…
Entra en vigor un tractat de comerç panafricà
Entra en vigor el Tractat Panafricà de Lliure Comerç AfCFTA, Africa Continental Free Trade Area Signat per 52 estats africans i ratificat per 24, a partir del 7 de juliol instaura progressivament un mercat unificat de béns i serveis En una fase posterior es preveu la lliure circulació de persones Nigèria, la primera economia del continent, no signa fins el 7 de juliol Tampoc hi són Eritrea pel conflicte amb Etiòpia i el Benín
Federació Sindicalista Llibertària
Història
Organització que reuní, a partir del desembre del 1932, els anarcosindicalistes partidaris del trentisme i pretengué d’ésser una contrarèplica de la FAI.
El primer secretari fou Ángel Pestaña, que pel gener del 1934 l’abandonà i constituí el Partit Sindicalista Tanmateix, Peiró i López aconseguiren d’imposar-hi la defensa del tradicional antiparlamentarisme de l’anarcosindicalisme En general, excepte amb la Federació Local de Sabadell, els seus membres ostentaren la direcció dels Sindicats d'Oposició Edità “Sindicalismo” primer a Barcelona, febrer del 1933 juliol del 1934 després a València, juliol del 1934 — novembre del 1935
Cultura Obrera
Setmanari
Setmanari sindicalista, en castellà, de Palma, aparegut com a òrgan de l’Ateneu Sindicalista el 16 d’agost de 1919 i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28 d’agost de 1920.
Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny del 1924, foren el mestre Antoni J Torres i el sabater Cosme Salvà Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre del 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional Suspesa la publicació pel juliol del 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 al juliol del 1936
Justícia Social
Setmanari
Setmanari socialista en català aparegut a Barcelona del 3 de novembre de 1923 al 20 de març de 1926.
Dirigit per Cristòfor de Domènec, fou l’òrgan del nucli organitzador de la Unió Socialista de Catalunya i hi collaboraren Serra i Moret, Campalans, Alomar, Comorera, Aiguader, Fronjosà, etc Fou l’òrgan de l’USC, de l’11 de juliol de 1931 al 26 de juny de 1936 els collaboradors més regulars foren Serra i Moret, Lluís Ardiaca, Campalans, Joaquim i Josep Xirau, etc El 3 de juliol de 1936 es fusionà amb " Octubre "
jurat popular
Història del dret
Organisme judicial creat per decret de la conselleria de justícia de la Generalitat de Catalunya el 24 d’agost de 1936.
Regit pel codi de justícia militar, funcionà dins les audiències provincials de Catalunya amb competència sobre els delictes comesos pels militars revoltats pel juliol i, a partir del 28 d’agost, sobre els delictes de rebellió i sedició contra la seguretat exterior de l’estat comesos des del 17 de juliol Quan es crearen els tribunals populars 13 d’octubre, es mantingué el Jurat Popular Especial de Barcelona, sota la presidència d’Àngel Samblancat 21 d’octubre
José Aranguren Roldán
Militar
General.
Cap de les forces de la guàrdia civil a Catalunya el 1936 No collaborà en l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i posà les forces sota el seu comandament al servei del govern de la Generalitat La intervenció de la guàrdia civil en els combats del 19 de juliol fou decisiva Per ordre del govern de la República es féu càrrec del comandament militar del Principat Més tard fou comandant militar de València Fou afusellat al final de la guerra civil
Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006

Portada de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya 2006, dissenyada per Antoni Tàpies
© JoMV
Dret català
Llei orgànica promulgada el 19 de juliol de 2006 que atorga a Catalunya un règim d’autonomia en substitució de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979, el qual deroga.
Antecedents, elaboració i aprovació El nou text es desenvolupà a partir de la iniciativa de reforma de l’Estatut del 1979 assumida pel govern català tripartit Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , Iniciativa per Catalunya-Verds i Esquerra Republicana de Catalunya sorgit de les eleccions al Parlament de Catalunya celebrades al novembre del 2003 Durant la campanya electoral, l’encara candidat socialista a la presidència del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero es comprometé públicament, segons expressió literal, a donar suport a l’estatut que aprovés el Parlament de…
Srebrenica
Ciutat
Ciutat de Bòsnia i Hercegovina.
És situada a la República Sèrbia Republika Srpska, una de les dues entitats administratives de l’Estat de Bòsnia Hercegovina, creat el 1992 El juliol del 1995 hi tingué lloc la massacre de Srebrenica , l’assassinat en massa més greu de les guerres que acompanyaren la dissolució gradual de Iugoslàvia 1992-99 i que enfrontà sobretot l’exèrcit Iugoslau i les milícies prosèrbies contra croats i musulmans En els enfrontaments armats que esclataren a Bòsnia i Hercegovina, les milícies prosèrbies encerclaren la ciutat la primera setmana de juliol La població civil estava sota la protecció d’una…
Un tribunal turc condemna a presó 25 periodistes
Un tribunal de Turquia condemna 23 periodistes a penes de fins a set anys de presó, i dos més a penes de reclusió menor El jutge sentencia que formen part d'un grup terrorista que va intentar enderrocar el president Erdogan en el frustrat intent de cop d'estat del juliol de 2016 La majoria dels periodistes treballen al diari Zaman , que des del 2016 està controlat pel govern Càrrecs semblants s'atribueixen a 17 periodistes del principal diari turc Cumhuriyet , processats des del 24 de juliol de 2017 La condemna rep dures crítiques internacionals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina