Resultats de la cerca

S’hi pot jugar en les modalitats d’individual i dobles els mixtos no s’inclouen en les competicions oficials i presenta moltes similituds amb l’esquaix Les dimensions de la pista són 12,4 m de llargària, 6,04 m d’alçària i 6,04 d’amplària La raqueta utilitzada és de cordatge i té forma triangular La bola és de goma buida –de tipus frontó – i el bot és més ràpid que el de l’esquaix La bola ha de tocar primerament la paret frontal a qualsevol altura i posteriorment ho pot fer al sostre i les parets laterals, tot i que en el cop defensiu es permet que toqui les parets laterals o el sostre abans…

Fou fundat el 1982, fruit de la fusió de diverses entitats del municipi –el CB Masnou, el CB Ocata i l’Olímpia–, recollint la tradició iniciada els anys quaranta del segle XX pel CD Masnou i per un equip del Frente de Juventudes, que els anys cinquanta fou rellevat pel Casino del Masnou i, finalment, els anys seixanta, pel CB Masnou Destacà l’equip sènior femení, que l’any 1984, després de la desaparició del Comansi, incorporà bona part de la seva plantilla i jugà a la màxima categoria estatal durant sis temporades Aconseguí una Lliga 1990, una Copa de la Reina 1985 i tres Lligues Catalanes…

Constituït com a secció de bàsquet del Club Natació Manresa, l’any 1950 se n’escindí per crear el CB Manresa Debutà a la Copa Hernán de segona categoria, competició que acabà guanyant La temporada 1953-54 competí a primera categoria B del Campionat Català Al setembre del 1954 s’inaugurà la pista del Castell El 1959 aconseguí l’ascens a primera divisió del bàsquet català i la temporada 1960-61, a causa de la reorganització de les competicions estatals, fou inclòs a la segona divisió estatal Trofeu Gonzalo Aguirre Durant aquesta època també es creà el primer equip femení L’equip masculí es…

Membre fundador de l’Agrupació Esportiva Centelles 1979, jugà al primer equip fins el 1995 Guanyà tres Copes de la Generalitat 1988, 1989, 1990 i fou campió de primera divisió 1992 També fou entrenador, dirigent i president del club fins ben entrada la dècada de 2000 La temporada 2001-02 debutà com a segon entrenador del FS Martorell a la divisió d’honor A mitjan temporada 2004-05 assumí el càrrec de primer entrenador i la temporada següent, amb l’equip com a semifinalista al play-off pel títol de Lliga i a la Copa del Rei, fou escollit millor entrenador de l’any La temporada…

Format al Club Natació Montjuïc, guanyà la medalla d’or al Campionat del Món júnior 1991 En categoria absoluta, jugà al CE Mediterrani 1991-94, el CN Barcelona 1994-96, el CN Sabadell 1996-2007 i novament al Mediterrani des del 2007 Guanyà dues Lligues 1995, 1996, quatre Copes del Rei 1992, 1995, 1996, 2004 i dues Supercopes d’Espanya 2002, 2005 Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on guanyà la medalla de plata, els d’Atlanta 1996, on es proclamà campió, els de Sydney 2000 i els d’Atenes 2004 Amb la selecció espanyola també aconseguí diverses medalles bronze al…

A catorze anys començà a competir en circuits internacionals Professional des del 2004, ha guanyat l’Open d’Austràlia 2008, 2011, 2012, 2013, 2015, 2016, 2019, 2020, 2021, 2023, el torneig de Wimbledon 2011, 2014, 2015, 2018, 2019, 2021 i 2022 i l’Open dels Estats Units 2011 i 2015 L’any 2016 guanyà el Roland Garros, trofeu amb el qual es convertí en el vuitè tennista de la història a guanyar els quatre títols del Grand Slam i en el tercer a guanyar-los consecutivament El 2021 es proclamà campió per segon cop del Roland Garros i guanyà el Masters 1000 de París, que suposà el seu Masters…

Organitzada pel Club Natació Barcelona, la primera edició tingué lloc a l’estadi de Montjuïc i només congregà sis especialistes espanyols Amb tot, el madrileny Rafael Cano hi establí el rècord estatal Posteriorment es traslladà a les pistes universitàries de Barcelona, i en les successives edicions participaren alguns dels millors especialistes mundials, com l’alemany Kart Bendlin En el palmarès destaquen les tres victòries consecutives del suec Lennart Hedmark 1969-71 En categoria femenina adquirí caràcter internacional a partir de la segona edició, i el millor registre en tot l’historial l’…

Les calces eren de teixit, feltre, cuir, etc podien portar soles de cuir, que permetien de prescindir d’un altre calçat Generalment arribaven fins al genoll, i se sostenien per mitjà de lligacames Als darrers segles medievals es generalitzà l’ús de les calces masculines llargues —llevat entre els camperols—, les quals evolucionaren fins a convertir-se en una sola peça, que vestia de la cintura als peus, que, amb la generalització del teixit de punt, prengué la forma emmotllada En tornar la moda de les calces que cobrien només les cames, aquelles foren anomenades mitges calces a la Catalunya…

El nucli d’aquest penetra fins al nucli del carpogoni, s’hi fusiona i dóna el zigot Aquest se separa de la tricògina, que es marceix