Resultats de la cerca
Es mostren 1816 resultats
Carl Nielsen
Música
Compositor danès.
Seguidor de Niels Gade, és considerat el creador de la música moderna danesa, i ha influït els autors danesos contemporanis Les seves obres principals són sis simfonies 1892-1925, deu cantates, les òperes Saul och David 1901 i Maskarade 1906, molt popular a Dinamarca, un concert per a violí 1911, un per a flauta 1927 i un per a clarinet 1928
Felix Mottl
Música
Director d’orquestra austríac.
Es destacà com a director dels concerts de la Wagnerverein de Viena i com a director d’escena del primer festival de Bayreuth 1876 Dirigí l’Òpera de Karlsruhe 1881-1903, on fou cèlebre pel fet d’escollir un repertori modern Actuà per tot Europa i dirigí 1905-11 l’Òpera de Munic És autor d’òperes Agnes Bernauer , 1880, lieder , etc
Renato Fasano
Música
Director d’orquestra italià.
Dirigí els conservatoris de Càller, Venècia i Trieste i el de Santa Cecília de Roma des del 1960 El 1948 fundà a Roma el Collegium Musicum Italicum hi creà l’orquestra I Virtuosi di Roma i, el 1957, el Piccolo Teatro Musicale Italiano, amb els quals interpretà per tot el món obres de Vivaldi i òperes de cambra dels s XVIII i XIX
Maria Llàcer i Rodrigo
Música
Soprano.
Debutà a València el 1906 estudià a Milà i es presentà a Viareggio amb Cavalleria rusticana 1908 El 1910 cantà al Liceu, on estrenà Tiefland ‘Terra Baixa’, de D’Albert Aviat cantà per tot Europa s’especialitzà en òpera wagneriana, però cantà també òperes de Verdi, Meyerbeer, Puccini, etc En retirar-se fou catedràtica de cant del conservatori de València
Giovanni Legrenzi
Música
Compositor italià.
Fou mestre de capella a Ferrara El 1665 passà a Venècia, on el 1685 fou mestre de capella de Sant Marc A més d’unes divuit òperes, com I due cesari 1683, en què contribuí a fixar l’esquema de l' aria da capo , deixà oratoris, com La vendita del core 1676 i Sisara 1677, cantates profanes, motets i sonates
Giovanni Bonaventura Viviani
Música
Compositor florentí.
Fou mestre de capella de la cort imperial d’Innsbruck 1673, de San Marcelo, a Roma 1678, i de la catedral de Pistoia 1690 Estrenà tres òperes, a Venècia i a Nàpols, i publicà obres instrumentals, entre les quals es destaquen Capricci armonici , per a violí sol i música coral sobresurten Salmi, motetti e litanie, Cantate a voce sola i Veglie armoniche
Paul Vidal
Música
Compositor occità.
Es formà als conservatoris de París i de Tolosa, i inicià la seva carrera en el primer gran premi de Roma, amb Le Gladiateur 1883 Estrenà les òperes Guernica 1895, Burgonde 1898 i Ramsès 1908, l’opereta Éros 1892 i els ballets La Maladetta 1893 i L’Impératrice 1901 Fundà, juntament amb GMarty, els concerts de l’Opéra de París 1895-97
Josep Valero i Peris
Música
Compositor.
Autor d’òperes, com Don Alfonso de Ojeda, Angélica 1839 i La esmeralda 1843, estrenades al Teatre Principal de València Compongué una sarsuela en dos actes, Donde menos se piensa 1850, la Canción a don Jaime el Conquistador 1850 i la sarsuela El Cabañal de Valencia 1852 Escriví una Missa de Rèquiem a quatre veus i orgue, villancicos , responsoris, trisagis i goigs
Tommaso Traetta
Música
Compositor italià.
Compositor de música d’església, fou cèlebre sobretot com a autor d’òperes una quarantena, entre les quals destaquen Sofonisba 1726, Ifigenia in Tauride 1763 i Antigona 1772 Algunes foren representades a Barcelona al s XVIII És autor de tres simfonies, un Stabat Mater, Le stagioni e i mesi i els oratoris Salomone 1766 i Passione di San Giovanni 1786
Ebe Stignani
Música
Mezzosoprano italiana.
Debutà al San Carlo de Nàpols 1925 Assolí grans èxits al Teatro alla Scala de Milà 1926-56, a Londres 1937-57, als EUA i també a Barcelona 1947-54, on cantà l' Orfeo de Gluck, Norma, La favorita , etc Enregistrà òperes en discs, com Aïda 1952, una cèlebre Norma amb Maria Callas 1954 i Il matrimonio segreto 1956 Es retirà el 1957
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina