Resultats de la cerca

Periodista, influí en la política nacional a través d’una importantíssima cadena de diaris, revistes i agències d’informació, sobretot a partir de l’adquisició del Morning Journal el 1895 Explotà les noves tècniques gràfiques i els temes polítics sensacionalistes, com la guerra contra Espanya 1898 o l’amenaça japonesa 1919 féu costat als alemanys durant la Primera Guerra Mundial i s’oposà a la Societat de Nacions Orson Welles s’inspirà en ell en crear el seu Citizen Kane

Militant del Partido Socialista Obrero Español i de la Unió General de Treballadors en fou vicepresident el 1932, fou empresonat perquè formava part del comitè de vaga a l’agost del 1917 Fou director d' El socialista S'oposà a l’ingrés del PSOE a la Internacional Socialista 1921 Exiliat després de la Guerra Civil, l’any 1977 tornà a l’Estat espanyol i residí fins a la seva mort a València És autor de la biografia Julián Besteiro 1967

Membre de la Comuna, se n'allunyà després i acabà entre els moderats i reialistes Professor a la Sorbona 1811-14, fou restaurador de la filosofia espiritualista després de la caiguda del règim napoleònic Formulador del doctrinarisme, s’oposà a la ideologia de la Illustració —sobretot del sensualisme de Condillac— i elaborà un sistema eclèctic amb elements de l’espiritualisme francès clàssic i de l’escola escocesa del sentit comú A Catalunya influí sobre RMartí i d’Eixalà i XLlorens i Barba

Lluís XVI de França el nomenà intendent del Rosselló 1778, càrrec que exercí amb moderació es preocupà de la higiene pública i de l’ensenyament millorà l’enllumenat de Perpinyà i s’oposà al projecte del mariscal de Mailly, que volia destruir Banyuls de la Marenda perquè els seus habitants es resistien a pagar la gabella En esclatar la revolució del 1789 fugí precipitadament més tard intentà de justificar-se en el Compte rendu que publicà a París el 1790

Participà en la destrucció del shogunat 1868 i arribà a cap de la guarnició de Tòquio Viceministre de la guerra, s’oposà a la invasió de Corea 1873 i dirigí la de Formosa 1874 Durant la revolta dels samurais del 1877, romangué fidel al govern imperial i fou nomenat ministre d’instrucció pública i de la guerra el 1879 Ocupà diversos ministeris fins el 1900 i passà a formar part del consell imperial Fou un dels creadors de la marina imperial japonesa

Fill del papa Hormisdes, succeí, essent tot just sotsdiaca, Agapit 536 per imposició del rei ostrogot Teodat, fet que l’oposà a Vigili , protegit de l’emperadriu Teodora La negativa a desautoritzar el concili de Calcedònia li valgué la detenció i l’exili 537 Demostrada la seva innocència a Bizanci, tornà a Roma, però hi fou condemnat per Vigili, que l’havia substituït confinat per Belisari a les illes Poncianes, hi morí —sembla— violentament La seva festa se celebra el 20 de juny

Membre de la cambra 1885, formà un grup anomenat “els dissidents” que s’oposà al president del consell, comte de Tisza 1875-90 A partir del 1892 ocupà diversos càrrecs en el govern de l’imperi austrohongarès En acabar la Primera Guerra Mundial negocià la pau per separat amb Itàlia 1918 Prengué part en la temptativa de restauració de Carles I a Hongria 1921 Fou diputat de l’assemblea nacional 1922 i al final de la seva vida milità dins l’oposició parlamentària

Gran muftí de Palestina 1921, després de la creació de l’estat d’Israel a la qual s’oposà presidí el “govern de Gaza”, fent-li costat l’Aràbia Saudita i Egipte, per tal d’impedir que Abdullah de Transjordània s’annexés la riba occidental del Jordà Decidit antibritànic, fou obligat a exiliar-se, i, acollit per Hitler, portà a terme una forta campanya contra els aliats entre el món islàmic Es refugià a Egipte i des del 1959 visqué al Líban

Canonitzada per Plotí i el neoplatonisme, la doctrina de l’emanació s’oposa a la de la creació, en el sentit que l’acte d’emanar pressuposa una realitat a partir de la qual és causat el nou ésser En la mesura que no comporta una radical separació entre el diví i l’emanat, l’emanació té una mútua afinitat amb el panteisme, i hom pot dir que, com a sistema, tendeix a suprimir en el real la historicitat i la llibertat pròpiament dites

En aquest sentit específicament pejoratiu la reacció és propugnada pels sectors o individus que hom coneix com la dreta dret 2 3 6, la ideologia dels quals ha estat definida com a conservadora conservadorisme per tal com defensa l’estructura jeràrquica de les classes socials i s’oposa a tota mena de canvi o reforma que comporti una minva dels privilegis de les classes dominants Històricament una tal reacció ha estat encoratjada pels sectors més tradicionals i immobilistes tant de l’església com de l’exèrcit