Resultats de la cerca

A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra al nord, s’allargassa pel coll de Comaverd 880 m alt fins a la serra del Clot i el Montclar i pel sud és vorejada per les Agulles 821 m alt, el tossal de Saborella 625 m alt i el puig de Selmella 824 m alt, amb l’antic llogaret de Selmella

Inicia les serres de Tivissa, amb una altitud de 500 a 900 m, i separa el vessant mediterrani del Baix Camp riu de Llastres de la cubeta de Móra o conca ibèrica del riu de Siurana Priorat i Ribera d’Ebre, on aflueix la riera de Capçanes El sector enlairat del NE mola de Llaberia , 912 m alt, entre els municipis de Colldejou i Tivissa, domina una bona part del Baix Camp des d’una cinglera de prop de 500 m, s’assenta damunt una socolada granítica excavada per l’erosió remuntant de les torrenteres mediterrànies i és constituïda, en estrats subhoritzontals, pels gresos i…

El Girona n'ha retallat les calcàries encaixant-se entre les llenques argiloses miocèniques isolades entre falles, fins a arribar a excavar un curs epigènic de fondes gorges les del barranc de l’Infern, que la separa de la serra d’Ebo, obert entre la vall d’Ebo i la de Laguar, i les de l’estret d’Ísber, entre la darrera i el pla de Dénia Enllaça pel Montnegre amb la serra d’Almiserà, damunt la vall de Gallinera

A la part final, la serra d’Ancosa té un llarg contrafort a cada costat per l’Anoia, la serra de Feixes, i, pel Penedès, la serra de Font-rubí El punt culminant d’aquesta serra es troba a 944 m d’altitud Separa les valls de Miralles i de la Llacuna de la plana del Penedès

El cim de Beriain 1 494 m és l’altura major La serra forma una àrea forestal gairebé despoblada

Es caracteritza pel relleu poc enèrgic altituds fins a 700 m isolat entre superfícies d’erosió Al sud s’enfonsa sota els glacis, vers la vila d’Agost, i al nord enllaça, per la serra del Ventós, amb el Maigmó

Culmina a 2780 m alt Al vessant septentrional, a la capçalera de la vall de Valarties, hi ha l’estany de Mar al vessant meridional, els estanys de Tumeneia , a la capçalera de la Noguera de Tor

S’inicià al Collegi Valldemia de Mataró, passà pel Santa Anna de Mataró i el Club Deportivo Mataró, amb el qual fou campió de Catalunya i d’España juvenil 1962 Dirigí el primer equip del Club Deportivo Mataró 1962-70 i assolí l’ascens a primera divisió en guanyar el Trofeu Gonzalo Aguirre 1963 S’incorporà al Centre d’Esports Manresa 1970-77, i, en la primera temporada, fou triat el millor entrenador de la màxima categoria La temporada 1971-72 el Manresa disputà per primera vegada una competició internacional la Copa Korac Posteriorment fitxà pel Joventut de Badalona 1977-79, amb el qual…

Presideix el Club de Bitlles Siuranenc d’Horta des que es fundà el 1994 i forma part de la junta directiva de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling des del 2002 Ha estat director de Competicions de Bitlles des del 2011 i seleccionador català en la primera Copa Intercontinental, disputada a El Salvador 2012