Resultats de la cerca

Actualment, juntament amb els territoris de Lapurdi i Zuberoa i el país de Bearn, forma el departament francès dels Pirineus Atlàntics És una regió agrícola i ramadera, amb prats i boscs A causa de la manca d’indústria, hi ha un fort corrent emigratori devers Bordeus i París Es divideix en tres cantons Iholdi, Sant Joan de Peu de Port Saint-Jean-Pied-de-Port i Baigorri La capital és Sant Joan de Peu de Port, al peu del mont Arradoi, al país de Garazi Altres poblacions són Baigorri i Donapaleu Saint Palais, antiga seu del parlament de Navarra, al país d’…

Emissari del llac Sussex, al llarg del seu curs forma nombrosos llacs, d’entre els quals destaquen el Pelly, el Garry i el Macdougall, i desemboca a l’oceà Àrtic pel Chantrey Inlet Anomenat abans Great Fish , el nom fou canviat en honor de George Back

Fou erigit en comtat imperial per Frederic III, el 1464, a favor del baró Ulrich Cirksena von Gretsyl, que prengué el nom d’Ulric I mort el 1466 S'engrandí i assolí el moment culminant amb el fill i successor d’aquest, el comte Edzard I el Gran mort el 1528 El 1654 fou erigit en principat en la persona del quadrinet del darrer, el comte Enno Lluís I mort el 1660 En morir 1744 el príncep Carles Edzard I, darrer dels Cirksena, fou incorporat, com a província, al regne de Prússia El 1806 passà a ésser departament del regne d’Holanda, i el 1810, de França El 1813 tornà a Prússia, però el 1815,…

Vers el 1150 passà als landgravis de Turíngia, i fou la residència d’una branca de la línia ernestina de la casa ducal de Saxònia Més tard 1644 pertangué a la branca dels ducs de Saxònia-Weimar, que esdevingueren 1741 ducs de Saxònia-Weimar-Eisenach

Apareix ja com a comtat el 1023 Passà a la corona el 1218 i fou concedit el 1269 com a apanatge a Robert de França, fill de Lluís IX i ascendent dels ducs de Borbó, a qui els fou confiscat el comtat el 1524 i, més tard, fou donat a la branca dels Borbó-Condé Actualment el títol comtal és portat pel fill gran del comte de París i hereu dels Condé

En fou el primer vescomte Maurió mort vers el 940, fill del comte Llop I de Bigorra La primitiva capital fou Castèllobon i, als s XVII i XVIII, Lorda

El 1803 esdevingué electorat de Hessen i el 1866 fou incorporat a la corona de Prússia

El 1816 esdevingué, amb canvis de territoris, el gran ducat de Hessen i del Rin , que existí fins el 1918, en ésser proclamada la república

Era centrat al burg del mateix nom, que fou la residència dels prínceps de Brunsvic-Grubenhagen, línia del llinatge dels güelfs, extingida el 1596 Passà després, successivament, a les línies de Wolfenbüttel, de Celle 1617 i de Hannover 1665