Resultats de la cerca
Es mostren 7394 resultats
Johannes Aventinus
Literatura
Nom humanístic de Johannes Turmair, historiador bavarès.
Fou autor d’una cèlebre gramàtica llatina i fundador de la Solidaritas Litteraria Angilostadensis Historiador de la cort 1517, redactà els Annales Baiorum , publicats en alemany amb el títol de Bayerische Chronik 1526-33 Tractà sobre filosofia i música i simpatitzà amb certes idees de la Reforma
Sant Just de Comabella (Sant Guim de la Plana)
Art romànic
Aquesta església és esmentada en un document del 1069, en el qual consta que Ermengol Bernat havia donat a Sant Just de Comabella una vinya Hom en desconeix l’emplaçament exacte o si en realitat es tracta de la mateixa església de Sant Esteve de Comabella
John Gower
Literatura anglesa
Poeta anglès, amic de Chaucer.
El seu primer poema fou Speculum Meditantis o Miroir de l’homme, allegoria escrita en francès Escriví en llatí Vox Clamantis , que tracta de les revoltes camperoles de l’època de Ricard II El seu poema Confessio Amantis 1390, en anglès, és una compilació de contes
F’odor Vasil’evič Gladkov
Literatura
Escriptor rus, adscrit al realisme socialista.
Escriví Cement ‘Ciment’, 1925, allegoria de la consolidació de les noves relacions socials i de la disciplina socialista, que tracta de la construcció d’una fàbrica durant la guerra civil A la mateixa línia pertany Energija ‘Energia’, 1932-38 És autor també d’una trilogia autobiogràfica
butlla
Cristianisme
Document pontifici.
El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió als documents pontificis En els segles XIII al XV, es donava una rigorosa distinció en les classes de documents, diferenciant-se entre privilegia o privilegi i litterae o carta el fil, aquestes de diversos gèneres major , menor , gratiosa , mandata , secreta , clausa , comuna —expedida per la cancelleria apostòlica—, inetermèdia —donada entre l’elecció i la coronació—, consistoriale —signada pel papa i els cardenals—, i executòria aquesta…
Jaciment dels Escolans (Torrefeta)
Art romànic
Situació Jaciment dels Escolans Restes d’aquesta enigmàtica construcció, de planta quadrangular, amb murs disposats de manera graonada ECSA-J Oliva i J Ros Aquest jaciment és situat al sector nord-est del terme de Palou de Sanaüja, a la partida dels Escolans, en una zona de bosc d’alzines Mapa 34-14 361 Situació 31TCG553323 Per a anar-hi des de Guissona, s’ha d’agafar la carretera L-313 en direcció a Ponts a uns 4 quilòmetres de Guissona, dalt d’un turó, es troba el nucli de Palou de Sanaüja, i des d’aquí, pel camí que mena a Granollers, s’arriba a la partida dels Escolans, on hi ha el…
Fragment de sarcòfag de Terrassa
Fragment de sarcòfag de marbre del Proconès, trobat dins el conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa a l’inici d’aquest segle Museu de Terrassa - M Llonch Aquesta peça es va trobar al conjunt de les esglésies de Sant Pere de Terrassa entre els anys 1915-20 Actualment es guarda al Museu de Terrassa, situat al castell cartoixa de Vallparadís núm d’inv 1934 El fragment fa 0,625 × 0,42 × 0,07 m i és de marbre blanc amb vetes grises Es tracta d’un fragment de sarcòfag de marbre, probablement del Proconès, amb restes de cinc figures, de les quals són ben visibles únicament les…
Gezer
Història
Antiga població de Palestina, al NW de Jerusalem, habitada des del Calcolític (~3400 aC) fins a l’època dels macabeus (ss II-I aC), fou conquerida pels egipcis en les dinasties XVIII, XIX i XXI.
Hom hi ha trobat materials egipcis, un ò stracon del segle XVII aC el document més antic que hom conserva sobre l’alfabet lineal del semític del NW, un santuari bamah cananeu ~1500 aC i el breu “calendari de Gezer” ~950 aC, que tracta de les feines del camp
kathākali
Teatre
Forma de teatre indi sorgida cap al segle XVII a Kerala.
Es tracta d’una dansa dramàtica, d’origen aristocràtic, sobre temes mitològics i d’esperit religiós, en què els actors s’expressen únicament a través dels moviments, particularment els gestos de les mans o mudres , i de vegades a través de sons estilitzats de fúria, sorpresa o por
escola verda
Educació
Escola integrada al Programa Escoles Verdes promogut pels departaments de medi ambient i habitatge i d’educació de la Generalitat de Catalunya.
L’objectiu d’aquest programa és la integració de criteris sobre la preservació del medi ambient i el desenvolupament sostenible en els plans d’estudis dels centres educatius Es tracta, per tant, d’una escola que té cura del seu entorn i que fa una gestió responsable dels recursos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina