Resultats de la cerca
Es mostren 2700 resultats
Llano de la Cañada
Caseria
Caseria del municipi de Vilafermosa (Alt Millars), situada a 4 km al S del nucli urbà.
So N’Espanyolet
Barri
Barri de Palma (Mallorca), a ponent del nucli urbà, més enllà del barri de Santa Catalina.
Forma, juntament amb Son Cotoneret, la parròquia de l’Assumpció de Maria l’església, construïda el 1953 i dedicada a sant Gaietà, fou cedida des del començament als teatins
els Plans
Caseria
Caseria del municipi de la Vila Joiosa (Marina Baixa), situat a l’W del nucli urbà.
San José
Barri
Barri del municipi de Callosa de Segura (Baix Segura), situat a 2 km del nucli urbà.
el Poble Blanc
Urbanització
Urbanització del municipi de Xàbia (Marina Alta) al S del nucli urbà, prop de la platja.
Xauxelles
Antiga caseria
Antiga caseria del municipi de la Vila Joiosa (Marina Baixa), a 2 km del nucli urbà.
Faldeta
Barri
Barri del nucli urbà de Manuel (Ribera Alta), al municipi del qual fou agregat el 1836.
Lloc de moriscs 33 focs el 1602 de la parròquia de l’Énova, fou agregat el 1535 a la nova parròquia de Manuel Despoblat 1609, el 1646 l’habitaven ja 15 famílies i el 1792, 162 habitants
Santa Digna
Església
Antiga església del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), al sud-est del nucli urbà.
El terme de Santa Digna és esmentat el 1108
La transformació de les ciutats a Catalunya
Manresa, segles XVII-XVIII MCMa / RM A les poblacions de l’entorn o la corona barcelonina és fàcil detectar-hi els símptomes d’un creixement ràpid reformes i embelliments dels espais urbans, proliferació de nous edificis públics i, el que és més important, la creació o ampliació dels recintes emmurallats, i l’expansió o densificació del teixit habitat Els eixamples de les “cases de la vila” i la millora de les places de Vilanova 1578-85 i Manresa 1599 els nous convents de Manresa 1582, Vilafranca 1582 i 1624, Blanes 1583, Granollers 1584, Vic 1608, Mataró 1611, Igualada 1610-15, Arenys de Mar…
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si…