Resultats de la cerca
Es mostren 2312 resultats
Cànoes
L’església parroquial de Cànoes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana entre Tuïr i Perpinyà, en una zona de conreu intensiu ocupada per fruiterars i vinya.
La producció vinícola es troba dins la zona del vi dolç natural de les Costes de l’Alt Rosselló i del vi de qualitat superior de Rosselló dels Aspres També hi ha arbres fruiters 50 ha i hortalisses 40 ha La ramaderia ovina 70 caps aprofita els herbatges de la depressió Hom aprofita també les argiles pliocèniques de la plana per a la fabricació de materials de construcció teules i rajoles La població es mantingué estacionària al voltant dels 1 000 h durant la primera meitat del segle XX a partir del 1962 s’incrementà El poble 2 843 h agl 1981 78 m alt, al voltant de l’antic castell de Santa…
Torderes
Torderes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, al sector SE dels Aspres.
El terme és molt trencat, accidentat pels darrers contraforts dels Aspres, amb l’altitud màxima al roc de Quers 391 m És drenat per la riera de Torderes i per diversos torrents que conflueixen en el Rard Té una gran importància el bosc alzines sureres i coníferes i el conreu principal és la vinya El poble és situat a 210 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Nazari, romànica, d’una nau, amb campanar d’espadanya conserva retaules barrocs dels s XVII i XVIII
Sant Joan la Cella
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a l’extrem sud-occidental de la plana rossellonesa, al peu dels darrers contraforts dels Aspres, a l’E de la carretera de Barcelona a Perpinyà; el territori és drenat per diversos torrents tributaris, per l’esquerra, del Tec a Brullà.
La base econòmica del municipi és la vinya, que ocupa, pràcticament, tota la superfície del terme 465 ha, 252 de les quals destinades a la producció de vins d’aperitius, 208 a vi de qualitat superior i 5 a vi corrent de taula hi ha, a més, 18 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1d’hortalisses Hi ha una cooperativa vinícola a llevant del nucli urbà El poble 346 h agl 1982 68 m alt és situat al voltant de l’església parroquial
Perth

Perth
© Fototeca.cat-Corel
Ciutat
Capital de l’estat d’Austràlia Occidental, Austràlia.
És situada a la desembocadura del riu Swan, a la badia de Fremantle, a l’oceà Índic Fundada el 1829, experimentà un gran augment demogràfic gràcies a l’explotació de les mines d’or Comprèn gairebé les tres quartes parts de la població de l’estat És el primer centre administratiu, comercial i financer de l’oest És mercat agrícola fruites, canya de sucre, blat, vinya i ramader Hi ha installades indústries tèxtils, alimentàries, mecàniques, aparells elèctrics, construccions navals, refineries És nus de comunicacions Té aeroport internacional
Mendoza
Divisió administrativa
Província de l’Argentina, a la regió Andina, fronterera amb Xile.
La capital és Mendoza S'hi localitzen els cims Aconcagua, 7 032m i els passos Paso de la Cumbre, 4 064m més elevats dels Andes Al S hi ha alguns sectors volcànics L’agricultura es basa en el conreu de la vinya, de la qual s’obté la major quantitat de producció de tota l’Amèrica del Sud Hi és important la ramaderia porcs, cavalls i vaques Hi ha jaciments de petroli i de minerals d’urani, plom, argent, etc, i té indústria del ciment
Lèucada
Illa
Illa grega de la mar Jònica, que constitueix un nomós de la regió de les Illes Jòniques.
La capital és Lèucada 7600 h est 2002 És separada del continent per un canal navegable, i té un relleu accidentat, amb muntanyes que són una prolongació de les de la regió d’Acarnània Conreus de blat de moro, oliveres i vinya és molt important la producció de panses Colonitzada al segle VI aC, fou rival d’Esparta i es vinculà a Atenes Sotmesa pels turcs 1479, passà a mans dels venecians fins el 1796 Tornà a ésser de Grècia a partir del 1863
Monestir de Castillo de Sos
Art romànic
Molt probablement hi hagué a Castillo un monestir femení o doble tal vegada relacionat amb Orema, segons hom pot deduir de la donació que una tal Cenó sanctimonialis amb el seu fill Fedac van fer al monestir d’Ovarra i a l’abat Ató II d’una vinya a la vila de Castillo, al lloc dit Gausac Ramon d’Abadal data aquest document de vers el 988, però, segons els testimonis, cal situar-lo a la mort de Sanç III de Pamplona 1036-1040
Prunyanes
Prunyanes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Fenolleda, de llengua occitana, a l’esquerra de la Bolzana, entre les Corberes (pic Paradet, 900 m alt), que el separen del Perapertusès (Llenguadoc), i el riu, en part límit meridional del terme.
Gran part del terme és boscat El principal conreu és la vinya 84 ha, principalment dedicada a la producció de vi de taula Hi ha una cooperativa El poble 62 h agl 1982 403 m alt és a l’esquerra del còrrec de Las Ilhas No hi ha restes del castell de Prunyanes, testimoniat el 1268, existent probablement el 1142, que és documentada ja la família del mateix nom El terme inclou les bordes d’En Belhet i d’En Malet i les ruïnes de les d’En Gasparòt i de L’Alibèrt
Alessandria
Ciutat
Ciutat del Piemont, Itàlia, capital de la província d’Alessandria, vora el Tanaro.
Centre comercial, mercat agrícola cereals, vinya i nucli industrial mobles, maquinària, vidre, fertilitzants, destillació d’alcohols Nus de comunicacions ferrocarril i carretera amb línies a Gènova, Milà i Torí Té notables monuments dels s XVIII-XIX Pinacoteca Ha estat un punt estratègic en la història militar del nord d’Itàlia Construïda en 1164-67, adoptà el nom actual en honor del papa Alexandre III, cap de la Lliga Llombarda Fou assetjada i destruïda per l’emperador Frederic Barba-roja el 1174 Sota la dominació francesa 1796-1814 fou capital del departament de Marengo
Aguascalientes
Divisió administrativa
Estat federat de Mèxic.
La capital és Aguascalientes Situat a l’altiplà mexicà, als contraforts de la Sierra Madre Occidental, drenat per nombrosos torrents de les conques del riu Aguascalientes i del Calvillo De clima temperat semiàrid, rep el nom de les abundants fonts termals L’agricultura, molt desenvolupada a partir de la segona meitat del s XX amb la introducció del regadiu a gran escala, és la principal activitat moresc, tabac, cotó, blat, alfals, vinya Ramaderia cavalls i mules Hi ha jaciments de zinc, coure i or Ferrocarrils i carreteres a Ciutat de Mèxic i a Tampico
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 31
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina