Resultats de la cerca

Encunyada per Gunther Schuller al final dels anys cinquanta, l’interès per amalgamar elements de jazz i música clàssica ja es mostrà en obres com Dance of the Octopus 1933, de Red Norvo, Summer Sequence 1946, de Ralph Burns, i The Bloos 1946, de George Handy Entre els compositors i intèrprets associats amb aquest corrent destaquen JJ Johnson Poem for Brass , 1956, Gunther Schuller Concertino for Jazz Quartet and Orchestra , 1960, Don Ellis Improvisational Suite no1 , 1960 i Larry Austin Improvisations for Orchestra and Jazz Soloists , 1967

L’agregació per excellència és el clúster superposició per segones menors i, més en general, qualsevol complex simultani d’intervals que ja no pretén tenir una funció o valor sintàctic en un sistema donat i que és escollit per la seva sonoritat, color o intensitat individuals Per analogia, encara s’utilitza, però, la paraula acord, tot i les seves implicacions tonals, per a superposicions que responen més al concepte d’agregació, com per exemple l’acord de 12 sons o l’acord per quartes acord místic

Exercí el periodisme i la docència universitària i milità a les files del partit conservador, del grup progressista del qual fou líder Defensà la llibertat de premsa, l’abolició dels monopolis i la reducció dels poders del president S'oposà al restabliment de les relacions amb els EUA i al reconeixement de Panamà Com a president de la república 1914-18 sostingué la neutralitat de Colòmbia durant la Primera Guerra Mundial, resolgué les ja antigues disputes frontereres amb l’Equador 1916 i lluità contra la corrupció administrativa

Autodidacta, treballà incialment en el camp del disseny industrial, i posteriorment en el grafisme, on manifestà una especial sensibilitat envers els problemes teòrics En aquest sentit dirigí una secció especialitzada de la revista CAU i fou professor de teoria de la comunicació a l’Escola Massana 1972-85 És conegut per les seves aportacions al camp de la comunicació visual política i institucional Així, collabora amb diversos partits polítics i molt especialment amb el PSUC, ja des de la clandestinitat 1965 Ha fet algunes exposicions de pintura

Era filla de Guillem V de Castellvell i de Belasqueta de Vilademuls succeí el seu germà Arbert III, i amb ella finí la línia directa del llinatge dels Castellvell El 1189 ja era casada amb Guillem Ramon I, vescomte de Bearn Se'n divorcià a conseqüència de l’assassinat del seu oncle, Berenguer de Vilademuls, arquebisbe de Tarragona, perpetrat pel seu marit 1194 El 1202 es tornà a casar, amb Eimeric III, vescomte de Narbona, matrimoni que, segons que sembla, fou dissolt vers el 1208

S’inicià el 1968 al PPCD Vilanova A les ordres de Manuel Cañabate, fou nou vegades campió de Catalunya cinc en llançament de pes 1978, 1979, 1982, 1983, 1984 i quatre en llançament de disc 1976, 1978, 1979, 1981 També fou medallista de bronze en el concurs de llançament de pes del Campionat d’Espanya 1980 i diverses vegades internacional amb la selecció catalana A més del CA Vilanova, també competí amb l’AE l’Hospitalet 1988-89 i el CA Vic, ja com a veterà

Tenia per objectiu assegurar els pilots civils en casos d’accident i fou impulsada per Josep Canudas, Guillem Xuclà i Josep Maria Carreras, entre d’altres El 1933 ja aplegava el 90% dels pilots professionals i amateurs catalans El 1934 creà el Trofeu Sabata i passà a ser la delegació catalana de la Liga Española de Pilotos Civiles de Aeroplano Gràcies a una subvenció de la Generalitat de Catalunya, l’any 1935 creà la primera assegurança de l’Estat espanyol per a pilots d’avió

Es proclamà campió d’Espanya 1957, 1958, 1960, 1961 i de Catalunya, tres vegades a l’aire lliure 1958, 1959, 1965 i una en pista coberta 1969 Fou el primer saltador espanyol per sobre dels 4 m, i quan encara se saltava amb perxes de bambú i alumini establí sis vegades el rècord d’Espanya entre el 1958 i el 1960 Després, ja amb perxes de fibra de vidre, arribà a saltar 4,45 m 1968 Fou tretze vegades internacional amb la selecció espanyola

Es formà a la Joventut Atlètica Sabadell amb l’entrenador Àngel Galobart Fou campió estatal júnior de 200 m i 400 m 1969 i anà convocat amb la selecció espanyola en diversos encontres internacionals En categoria absoluta, aconseguí els títols catalans de 200 m i 400 m 1970 Amb els companys de la JA Sabadell, guanyà el títol català de 4 × 400 m 1970 i establí un nou rècord estatal de clubs També destaca un títol català de 50 m en pista coberta 1972

Fou el segon camp que utilitzà el FC Barcelona, que llogà uns terrenys on actualment hi ha l’hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al costat de l’hotel que li donà el nom El camp fou arranjat pels socis barcelonistes i inaugurat el 18 de novembre de 1900 en un partit contra l’Hispània, on assistiren al voltant de 4000 espectadors Abans que passés un any, el Barça hagué d’abandonar-lo ja que el terreny fou venut per construir-hi el centre hospitalari