Resultats de la cerca

Fou construït l’any 1936, amb capacitat per a 4500 persones S’inaugurà l’11 d’octubre d’aquell mateix any Es disputà un partit entre l’Sport Club, nom que tenia aleshores el Badalona, i el FC Barcelona Pel lloc on era situat el camp, sempre se’l conegué com a Camp de l’Avinguda de Navarra fins que l’any 2003, amb motiu del centenari de la fundació del club, passà a denominar-se Camp del Centenari L'any 2014 es traslladà la gespa artificial del Camp del Centenari al Camp Municipal de Montigalà, on provisionalment també passà a jugar el CF Badalona, i l'any 2015 l'antic estadi fou…

Procedent del Granollers, ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol la temporada 1954-55 Les temporades 1956-57 i 1957-58 fou cedit al Sabadell La temporada següent retornà a l’Espanyol Li tocà viure el primer descens del club a segona 1961-62 i l’ascens la temporada següent Disputà 171 partits de Lliga com a defensa central i fou diverses vegades capità de l’equip El 1965 fitxà per l’Hèrcules, amb el qual ascendí a primera La temporada següent es retirà Fou tres vegades internacional amb la selecció espanyola B i una amb la de promeses 1959-61 També participà amb la selecció catalana en un…

S’inicià el 1930 a la Unió Esportiva de Sants, i jugà una temporada al Cartagena i una altra al Múrcia 1935-36 Acabada la Guerra Civil, s’incorporà al Futbol Club Barcelona 1939-43, on jugà 99 partits, 49 dels quals a la Lliga Posteriorment entrenà el Terrassa, el Sabadell, el Valladolid, el València, el Sevilla, l’Olimpique de Marsella, la Roma i el Màlaga També dirigí el Barça la temporada 1961-62 Fou seleccionador nacional en un partit 1955, i entrenà l’equip espanyol durant dos anys Fundà l’Escola Regional d’Entrenadors de Catalunya, i presidí el Collegi Català d’Entrenadors…

Començà en el futbol de base de l’EC Granollers fins a arribar al primer equip Després, fitxà pel Centre d’Esports Sabadell, amb el qual jugà entre les temporades 1966-67 i 1969-70, i fou cedit al Ceuta en la primera d’aquestes Jugava d’extrem dret i amb el Sabadell disputà 61 partits de Lliga i marcà 9 gols Després, jugà dues temporades amb el Real Madrid 1970-72 i dues amb el Castelló 1972-74 En una ocasió formà part de la selecció estatal sub-23 i, en deu, de l’olímpica, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 Amb la selecció catalana disputà un partit i marcà…

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1961-69 procedent del Sevilla Jugava d’interior i, en ocasions, d’extrem, i disputà 293 partits i marcà 104 gols amb l’equip blaugrana Guanyà la Copa 1963, 1968 i la Copa de Fires 1966 També fou subcampió de la Copa de Fires 1962 i de la Recopa 1969 Posteriorment, jugà amb el Centre d’Esports Sabadell 1970-72 Fou quinze vegades internacional A, i guanyà l’Eurocopa 1964 Amb la selecció catalana jugà dos cops i marcà un gol Com a entrenador, guanyà dos Campionats d’Europa sub-16 i fou ajudant de Vicente Miera en la selecció absoluta, a la qual dirigí en un partit

Fou el tècnic més brillant de la història del Centre d’Esports Sabadell Es feu càrrec de l’equip la temporada 1964-65, en què ascendí a primera divisió, i el dirigí fins a l’edició 1971-72, quan perdé la categoria El seu millor èxit fou classificar l’equip per a la Copa de la UEFA amb el quart lloc obtingut durant la temporada 1968-69 Després d’entrenar el Granada, l’Sporting de Gijón i el València, del qual també fou secretari tècnic, al gener del 1985 retornà al Sabadell, que estava a segona A, però només els entrenà en un partit de Lliga i un de Copa i presentà la renúncia

Com a característica comuna, els seus membres rebutjaven la ideologia socialista del Partit Carlí i el lideratge dinàstic de Carles-Hug de Borbó-Parma En la majo-ria de les seves activitats, actuà amb la Regencia Nacional Carlista dE Estella RENACE i agents dels cossos de seguretat de l’Estat franquista Adoptà oficialment la línia ideològica del I Congrés d’Estudis Tradicionalistes octubre 1964 i a Catalunya el moviment fou liderat per Juan Casañas, José Hernández Navarra i Jaime Vives Suriá impressor a Barcelona de l’aparell propagandístic El 1970 la majoria de Juntas s’adherí a…

En les eleccions generals del 28 de novembre, el Partit Progressista Popular PPP va guanyar amb el 48,6% dels vots i Donald Ramotar va ser escollit president del país Però en aquesta ocasió el marge de diferència d’escons va ser menor i, encara que el PPP continuarà en el poder després de dues dècades, Ramotar es veurà obligat a negociar amb l’oposició organitzada entorn de la plataforma Associació per a la Unitat Nacional APNU En l’àmbit econòmic, encara que no es va aconseguir estabilitzar els conflictes en el sector del sucre, el PIB va créixer al voltant d’un 4% per l’augment…

Al principi de gener, el president de Xipre, Dimitris Christofias, i el líder de la part turca de l’illa, Mehmet Ali Talat, van reprendre les negociacions, sota control de l’ONU, per intentar fer un acord de pau i una possible reunificació El 18 abril es van celebrar eleccions presidencials a la part turca de Xipre Dervis Eroglu, primer ministre i líder del Partit d’Unitat Nacional UBP que dóna suport a la divisió de l’illa, va ser elegit president amb el 50,3% dels vots Aquest resultat va frustrar les aspiracions del fins aleshores president, Mehmet Ali Talat, en favor d’un…

La insurrecció popular del 1945, potenciada per les guerrilles de Nguyen Giap, obligà Bao-Dai a abdicar i Ho Chi Minh pogué proclamar la República Democràtica del Vietnam, de la qual fou designat president Els francesos no la reconegueren i reinstauraren Bao-Dai Començà així la guerra d’Indoxina 1946-54, en la qual el Viet-minh obtingué la victòria definitiva a la batalla de Dien Bien Phu Per la conferència de Ginebra , el Vietnam fou dividit en dues zones El Viet-minh es retirà al N i fou substituït pel Partit dels Treballadors Vietnamites Al S, els nuclis guerrillers del Viet-…