Resultats de la cerca

Estudià amb els arquitectes més notables de la generació precedent a la seva Joseph Hoffman Viena, 1907, Auguste Perret París, 1908 i Peter Behrens Berlín, 1911 Establert a París des del 1917, alternà l’activitat arquitectònica amb la pictòrica, i fundà 1919, amb el pintor Ozenfat, la revista Esprit Nouveau , òrgan del moviment purista Tot i que amb la ville Savoie de Poissy 1928, any de la primera reunió del CIAM i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París se situà entre els capdavanters del racionalisme, foren les seves obres literàries el que produí més admiració i polèmica…

Fou educat musicalment a Rouen sota la tutela del seu pare, organista de Saint-Ouen Nen prodigi, a dotze anys rebé el càrrec d’organista de l’església de Saint-Vivien Completà la seva formació musical al Conservatori de Música de París entre el 1902 i el 1914, i tingué com a mestres, entre altres, LV Vierne, ChM Widor i L Diémer El mateix any que finalitzà la seva formació 1914 guanyà el Premi de Roma de Composició Interessat en l’obra de JS Bach, el 1920 interpretà la integral de les seves obres per a orgue a París, fet que li proporcionà un gran reconeixement internacional com a organista…

Es formà en l’àmbit religiós a Vitòria i a Salvatierra El 1833 marxà a Madrid a estudiar composició, i aviat fou conegut en els ambients de la cort, per la qual cosa renuncià a la seva plaça d’organista i sagristà a Salvatierra Des del 1839 fou professor de solfeig i cant al Real Conservatorio de Madrid, mentre participava activament en la vida musical i associacionista de la ciutat Considerat un liberal a qui agradava la bona vida, freqüentava els salons de la burgesia i l’aristocràcia madrilenya, per a la qual compongué un gran nombre de peces de saló, sobretot cançons i valsos corejats El…

S'inicià en el cinema a Barcelona en una companyia folklòrica Es traslladà a París, on treballà a la Gaumont 1927-30 S'introduí en les tècniques cinematogràfiques de la mà d’Albert Gasset i Nicolau Viatjà a Cuba, i de retorn fundà a Barcelona la collecció literària popular La Novella d’Ara 1923 Com a mànager de Teresina Boronat muntà espectacles a París, Londres, Los Angeles, Nova York, Tòquio, etc Publicà articles de cinematografia a “Imparcial Films” de Buenos Aires, “Pour-Vous” de París, “Film Kurier” i “Der Film” de Berlín, així com a “El Diluvio”, “El Día Gráfico”, “Films Selectos”, “…

Noble, de la casa pairal d’Ardenya, a Altafulla, anomenat sovint, per això, Martí d’Ardenya Estudià a Cervera 1762-64 Membre de la Societat d’Amics del País de Tarragona des de la seva fundació 1786, fomentà la indústria dels filats i teixits fins de cotó, la de pisa i el conreu de les oliveres Membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona 1786, hi llegí diverses comunicacions, principalment sobre l’anàlisi de l’aire Sobre la cantidad de aire vital que se halla en el aire atmosférico 1790, on feia algunes rectificacions a Lavoisier, estudi que fou reproduït a Madrid 1795,…

Inicià els seus estudis de violí amb Vicent Tàrrega —germà de Francesc Tàrrega—, i posteriorment estudià a València, amb Joaquim Monzonís Rebé una beca de la Diputació de Castelló i entrà al conservatori de París 1920 on estudià amb A Brun i É Schwartz El 1926 aconseguí la Primera Medalla Internacional de Violí de l’Escola Superior de Música i Declamació de París, de la que fou nomenat professor posteriorment Establert a Castelló, el 1932 fundà el conservatori de Castelló de la Plana, junt amb Vicent Asencio, i a més de fer de professor el dirigí fins al 1936  El 1943, guanyà les oposicions…

De molt jove ja mostrà bones aptituds per a la música Tingué com a mestre de piano i solfeig Ramon Vilanova El 1852 estudià cant a París i el 1854, malgrat l’oposició familiar, es traslladà a Milà, on inicià la seva carrera Allí amplià estudis de cant amb F Lamperti, entre altres El 1857 debutà al Teatro Carcano de Milà interpretant el paper d’Eleonora en Torcuato Tasso , i el 1858 cantà per primera vegada amb molt d’èxit al Teatro alla Scala Actuà durant tres temporades a Mòdena, i cantà als teatres de Perusa i Casalmaggiore i també a Madrid, Barcelona, Nova York i París Fou comparada amb la…

Inicià els estudis de música i de cant amb el seu pare, antic cantant i professor Posteriorment amplià la seva formació a l’Escola de Música de la seva ciutat natal i al Conservatori de París, on fou deixeble de la mezzosoprano C Croiza El 1940 debutà a l’Òpera Còmica de la capital francesa, on actuà amb el pseudònim de Camille Moreau Destacà especialment amb Pelléas et Mélisande , que cantà arreu de França i que enregistrà fonogràficament en algunes ocasions Destacà també com a solista en diversos concerts, especialment amb el Rèquiem de G Fauré Un cop retirat dels escenaris, inicià una…

Estudià a París, a l’École de Musique Classique, on posteriorment hi exercí la docència 1902-05 També ensenyà a l’École des Hautes Études Sociales Treballà a les biblioteques de Sainte Geneviève 1905-09 i del Conservatori de París 1920-33 S’especialitzà en la música francesa dels segles XV i XVI, i el 1894 en començà a publicar una collecció que, a partir del 1924, titulà "Monuments de la Musique Française au Temps de la Renaissance", i que contenia algunes de les primeres edicions de música vocal de l’època Després de la seva mort es fundà una associació batejada amb el seu nom per a…

Fou membre del CN Barcelona i pioner de la natació a Catalunya Fou campió de Catalunya de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 2 000 m mar 1921 En l’àmbit estatal fou campió de 500 m lliure 1918, 1919, 1920 i de 1 500 m lliure 1911-14, 1916-21 El 1917 establí el rècord de l’hora a mar obert assolint els 3 100 m El 24 d’agost de 1919 fou sisè a la travessia del Sena, a París, d’11 700 m de recorregut A més, fou el primer nedador olímpic de l’Estat espanyol Disputà la prova dels 1 500 m lliure en els Jocs de París 1920