Resultats de la cerca

Defensa central, formà part del Reial Club Deportiu Espanyol 1999-2002, procedent del Club Atlético Independiente Amb l’equip espanyolista disputà 65 partits de Lliga i marcà 4 gols Fou quatre vegades internacional

Mestre de la FIDE, s’inicià al Club d’Escacs Tres Peons, d’on passà a la Unió Gracienca d’Escacs Subcampió de Catalunya juvenil 1981, amb la UGE, es proclamà campió de Catalunya per equips 1981 i subcampions d’Espanya 1981, 1982 El 1991 i el 1992 milità a l’Hortenc, i amb aquest club fou subcampió de Catalunya 1992, jugant de primer tauler Després passà al Club d’Escacs de Piera, al qual ascendí a la divisió d’honor, i posteriorment jugà també al CE de Cerdanyola del Vallès, al CE Sant Andreu i al CE Vallromanes També destacà com a monitor i com a collaborador del Butlletí d’Escacs

Membre del Reial Club Nàutic de Tarragona, fou quatre cops campió d’Espanya, dos en squif 1945, 1946 i dos en vuit amb timoner 1945, 1946 Es proclamà sotscampió estatal en squif 1947 i vuit amb timoner 1949 i també fou tercer en quatre amb timoner 1950 i en vuit amb timoner 1951 Presidí el RCN Tarragona 1984-87

Defensa que s’inicià en el CP Calafell, completà la seva formació en el FC Barcelona Fou campió d’Europa júnior amb la selecció espanyola Com a sènior, jugà al CH Vila-seca tres temporades, al CP Vilafranca una i al CP Calafell

Ha competit amb els clubs Joventut de Barcelona 1980-90, Diagonal 1990-99 i Sitges 1999-2001 La temporada 2001-02 retornà al Diagonal, club que presideix des de l’any 2003 Tingué com a entrenadors José Ignacio Estévez i Luz Adriana Leal, i fou campiona de Catalunya i d’Espanya en diverses ocasions Formà part de la selecció espanyola 1988-2005 i disputà la Copa d’Europa d’equips 1988, 1990, 1992, 1994, 1998, 2000, 2002, el Campionat d’Europa 1991, 1993 2001, el Campionat del Món 1991, 1995, 1999, 2005 i la Copa del Mediterrani 2000, 2001, 2002 En aquesta darrera competició assolí les medalles…

Començà a competir en la modalitat F3A-B el 1983 Es proclamà campió d’Espanya en F3A en tres ocasions 1989, 1993, 2003, fou quatre vegades segon i onze vegades tercer Participà en nou Campionats del Món entre el 1987 i el 2005 i en tres Campionats d’Europa entre el 2002 i el 2006 Fou Team Manager de l’equip estatal i vocal de la Reial Federació Aeronàutica Espanyola 2005-08 És jutge estatal de F3A i F3P

S’inicià en el campionat Zanini Racing 1982 i debutà en el Campionat d’Europa el 1987 Participà per primera vegada en el Mundial de rallis WRC com a copilot de Luis Monzón 1991 Posteriorment fou copilot de Jesús Puras 1992-95, Luis Climent 1997-2001, Daniel Solà 2002-03 i Claudio Aldecoa des del 2005 en vehicles com un Mitsubishi Lancer, un Subaru Impreza, un Skoda Octavia i un Citroën Saxo Participà en cinquanta-tres rallis del WRC, en què aconseguí com a millor resultat la sisena plaça al Ralli de Catalunya 1992, i en quinze rallis de l’Europeu, en què aconseguí la victòria al ralli de…

El 1986 s’afilià al Club Natació Catalunya, amb el qual feu la major part de la seva carrera esportiva Tanmateix, el 2001 marxà al Pro Recco italià i el 2003 tornà per jugar una última temporada amb el Club Natació Sabadell Guanyà la Copa d’Europa 1995, la Recopa d’Europa 1992, dues Supercopes continentals 1992, 1995, set Lligues 1988, 1989, 1990, 1992, 1993, 1994, 1998 i sis Copes del Rei 1987, 1988, 1990, 1992, 1994, 1997 Amb la selecció estatal júnior fou campió del Món 1987 i amb l’absoluta jugà 443 partits i disputà cinc Campionats del Món i vuit d’Europa, set Copes del Món i cinc Jocs…

Començà jugant a les categories inferiors del Club Natació Sabadell fins que feu el salt al primer equip, en la posició de collocadora A mitjan dècada de 2000 passà al Club Voleibol Sant Cugat, on jugà fins el 2008, que retornà al CN Sabadell La temporada 2010-11 fitxà pel Club Voleibol Viladecans

Començà a competir amb el Club Ciclista Bikeromanes el 1996, i fou campió d’Espanya 1998, 1999 i subcampió d’Europa juvenil 1999 de descens El 2001 fitxà per l’equip Global Racing i guanyà la general de la Copa del Món per equips i el Campionat d’Espanya absolut Un cop deixà la competició entrà com a dissenyador de bicicletes de la marca Mondraker alhora que muntà un estudi de disseny El 2009 tornà a la competició i arribà a guanyar la Copa Maxxis d’Europa de descens amb una bicicleta dissenyada per ell