Resultats de la cerca

Collaborà en els periòdics El Nacional i La Nación i fou un dels fundadors de la revista Caras y Caretas És autor de narracions costumistes i picaresques, que assoliren una extraordinària popularitat Un viaje al país de los matreros 1897 i Cuentos de Fray Mocho 1906 Les seves obres completes foren publicades el 1954

Poc conegut per les seves obres, sembla que fou l’escultor oficial d’Atenes del 430 al 403 aC, i que assolí una categoria semblant a la del seu mestre Hom li atribueix el grup de Procne i Itis de l’Acròpolis, un Hermes de Pèrgam i l’Ares Borghese del Musée du Louvre

Cunyada de Ludwig Tieck i amiga de Novalis Influí sobre el moviment romàntic del seu país, especialment sobre el pintor Philipp Otto Runge Posteriorment es convertí al catolicisme i entrà al convent de Barmherzigen, a Münster, Westfàlia, on es conserven gairebé totes les seves obres Per aquest motiu la seva personalitat restà pràcticament oblidada

Malgrat nombroses influències gregues, fou un dels primers que intentaren de crear un teatre romà, i és considerat el pare del tipus de comèdia anomenat fabula togata , gènere on descriví les classes mitjanes urbanes De les seves obres només són coneguts els títols d’una quarantena i alguns fragments, com, per exemple, de L’incendi

Format a Barcelona Llotja i a París 1878 Treballà després amb Manuel Fuxà i amb Agapit Vallmitjana Feu nombrosos retrats i es dedicà comercialment al bibelot Entre les seves obres cal destacar Catalunya independent i Un soldat de campanya Museu Balaguer, Vilanova i la Geltrú Del 1915 al 1945 exercí la docència a Llotja

Fou catedràtic d’anatomia a la Universitat de València fins el 1687, i representant de la tendència tradicional galenista més tancada D’entre les seves obres cal destacar Disputationes medicae selectae Lió, 1677, Disputatio apologetica de curatione vertiginis per consensum ventriculi Lió, 1677 i Disputationes physiologicae antiquorum et neotericorum placita novo acumine experimentes València, 1680

Es formà a Barcelona i a París, i obtingué premis en diverses exposicions oficials París, 1878 Barcelona, 1888 És autor de nombrosíssimes obres, generalment de tema mitologicoanecdòtic L’Amor i l’Interès , 1877 Museu de Castelló de la Plana El govern de Guatemala el contractà per dirigir l’escola de belles arts de la capital

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1935, i fou professor al Collegi Màxim de Sant Francesc de Borja, a Sant Cugat del Vallès des del 1950 i de la Facultat de Teologia de Catalunya Fou també codirector de la revista Estudios Eclesiásticos i del diccionari internacional Sacramentum Mundi , i publicà diverses obres sobre teologia

Crític especialitzat en literatura italiana, traduí les obres de Pirandello Els seus treballs versen sobre els autors i els problemes literaris de la seva època XXème Siècle , 1924 Inquiétude et Reconstruction , 1931 Durant l’ocupació alemanya, a la Segona Guerra Mundial, fou detingut pels nazis i internat al camp d’extermini de Buchenwald, on morí

Viticultor i autodidacte, els seus poemes realistes Aquarela , 1946 Branca tòrta , 1964 denoten influències lorquianes Escriví més de vint obres teatrals, amb les quals propugnà les reivindicacions pageses La font de Bones-Gràcias 1955, etc En el camp de la narrativa publicà Los macarèls 1974, Set pans 1977, La batalha dels teules 1979, etc