Resultats de la cerca
Es mostren 8679 resultats
El marc geogràfic del romànic de la Llitera
Art romànic
Presentació geogràfica Mapa de les comarques de la Llitera i el Baix Cinca amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La comarca de la Llitera 624,80 km 2 , situada a ponent del Segrià i la Noguera, és a dir, a ponent del territori català, està adscrita administrativament a Aragó, situació que es va establir a l’inici del segle XIV, ja que fins llavors havia format part del Principat de Catalunya Malgrat aquesta nova adscripció i del temps transcorregut des d’aleshores, aquesta comarca resta encara molt relacionada amb Catalunya, i en amplis sectors territorials es…
Sant Romà
Capella de Sant Romà després de la seva restauració, a Santa Maria de Miralles
© Fototeca.cat
Església
Caseria
Església i caseria, cap del municipi de Santa Maria de Miralles (Anoia), situada al fons de la vall, prop de la carretera, on es traslladà vers el 1915 la parroquialitat de l’antiga església, situada prop del castell.
El 1413 consta existent amb el nom de Florensola, i més tard de Fransola Fou restaurada el 1913, i el 1916 fou ampliada i hom construí al seu costat la rectoria
serra de Sant Joan
Serra
Contrafort (1 745 m) de les serres interiors prepirinenques, a l’Alt Urgell (dins el terme de Coll de Nargó), continuació vers l’E de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials.
Al seu contrafort més oriental s’alça l’ermita de Santa Fe, que domina la vila d’Organyà
la Torre d’Eina
Cim
Pic (2 850 m alt.) del massís del Puigmal, que es destaca vers el N de la línia de crestes que separa el Ripollès de la Cerdanya, a la qual s’uneix a través del pic d'Eina
.
És termenal dels municipis d’Eina, Sant Pere dels Forcats i Planès Alta Cerdanya
cap des Jueu
Promontori (240 m) de la costa occidental d’Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, vers les illes des Vedranell i des Vedrà, a l’extrem del qual hi ha els penyals anomenats l’Oliva.
Hi ha la vella torre de guaita des Savinar
Cerneda
Veïnat
Antic veïnat del municipi de Josa i Tuixén (Alt Urgell), al vessant meridional de la serra de Cadí, aigua amunt del poble de Josa, sota la coma de Cerneres, vers el sector de capçalera del riu de Josa.
Avui despoblat, hi ha escasses restes de l’antiga església sufragània de Santa Maria de Cerneres Havia format part de l’antic terme de Josa de Cadí
búlgar | búlgara
Etnologia
Individu d’un poble que parla una llengua eslava del sud, que habita formant un grup homogeni a Bulgària (7 900 000 individus) i que s’estén vers el nord, a Romania (13 000 individus, principalment al Butjak).
L’antiga població búlgara del nord de Grècia abandonà el país d’ençà dels trasllats de poblacions que seguiren el tractat de Lausana el 1923 Els búlgars actuals són el resultat de la fusió dels antics pobladors turcs del segle VII anomenats també búlgars , amb la base de la població essencialment eslava que dos segles abans ja s’hi havia imposat damunt els pobladors tracis i illiris Els invasors, que constituïren les classes governants i donaren nom al país, adoptaren ben aviat la llengua i la cultura eslaves El tipus búlgar actual presenta trets racials mediterrànids que el caracteritzen…
peronosporals
Micologia
Ordre de ficomicets de la subclasse de les oomicètides constituït per fongs generalment paràsits de plantes, de reproducció sexual per oogàmia, amb anteridis que formen tubs copuladors vers els oogonis, i de reproducció asexual mitjançant zoòspores o conidis.
sequí
Numismàtica i sigil·lografia
Nom que, vers la meitat del segle XVI, prengué el ducat d’or de Venècia (en italià zecchino), en augmentar el preu del ducat nou de seca (1543) per la preferència donada a les peces acabades d’encunyar.
Pel fet d’eliminar equívocs monetaris, aquesta denominació fou acollida favorablement i així, el sequí, constantment imitat en diversos països foren anomenades sequins les monedes d’or semblants a les venecianes i superiors a l’escut d’or, fou fraccionat en meitats, quarts i múltiples de 2, 3, 10, 12 i 100 sequins En moltes ciutats italianes foren encunyats ininterrompudament del 1572 fins a la fi del s XIX
argobba
Lingüística i sociolingüística
Llengua semítica del grup etiòpic, d’extensió reduïda, parlada a Etiòpia en dues variants dialectals: la variant del nord, al nord-est d’Ankober fins al riu Awash; la del sud, prop de Harar, vers el sud-est.