Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
estrella de mar de set braços
Zoologia
Estrella de mar, de la classe dels asteroïdeus, d’uns 50 cm de diàmetre, de color vermell i amb set braços llargs, gruixuts i fràgils que es trenquen amb molta facilitat.
Habita per sota dels 50 m de profunditat, sobre fons de fang i palets
faixat | faixada
Heràldica
Dit de l’escut el camper del qual és cobert de faixes, alternativament, d’un metall i d’un color, en nombre parell; si passen de vuit, hom en diu cintat.
Els objectes heràldics també poden ésser faixats Hom pot trobar algun faixat en el qual cada faixa és d’un esmalt diferent El faixat corrent és el de sis peces, i aleshores no cal dir-ne el nombre
calcinació
Pintura
Operació consistent a escalfar a foc viu un pigment mineral contingut dins un recipient metàl·lic o de terra cuita, per tal d’obtenir un to o color diferent de l’inicial.
bot
Ictiologia
Peix de l’ordre dels plectògnats, de la família dels mòlids, gros (fins a 3 m), de cos discoidal, comprimit, recobert de pell aspra i granulosa, de color gris o castany.
Les aletes imparelles són castanyes, i les pectorals, rogenques, mentre que les pelvianes manquen, com la caudal substituïda per una de pseudocaudal Les larves i els exemplars joves són molt mòbils els adults, per contra, són indolents, suren sobre la superfície de l’aigua i es deixen portar pels corrents Pelàgic, propi de les aigües superficials de totes les mars càlides, és freqüent a la Mediterrània
herba de Sant Pelegrí
Herba de Sant Pelegrí
Raffi Kojian (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les labiades, de 30 a 80 cm d’alt, llanosa, de fulles oblongues i de flors de color de rosa, reunides en inflorescències espiciformes.
Natural de l’Àsia Menor, és plantada com a ornamental
herba de la ràbia
Herba de la ràbia
(CC0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les crucíferes, blanquinosa, de 5 a 30 cm d’alçària, amb fulles espatulades i amb raïms de flors menudes d’un color groc pàl·lid.
Els fruits són silícules orbiculars amb la vora aplanada Creix en pedregars, conreus i llocs ruderals, a quasi tot Europa
cinta
Ictiologia
Peix allargat de color de rosa o de salmó, de l’ordre dels perciformes
, de la família dels cepòlids, amb ulls grossos i cos comprimit, que pot arribar als 20 cm.
És una espècie que hom troba fàcilment a les prades de fanerògames de mar o en els fongs de fang S'alimenta principalment de petits crustacis Bé que és abundant a les costes dels Països Catalans, el seu valor econòmic és més aviat poc important
mariner
Micologia
Bolet, de la família de les poliporàcies, de 5 a 12 cm d’alt, d’un color gris fosc, fibril·lós, d’himeni disposat en porus i de cama blanquinosa o grisenca.
Es fa en boscs de coníferes, a muntanya
malva de fulla rodona
Botànica
Planta herbàcia biennal o anual, de la família de les malvàcies, de fulles més petites i arrodonides que la malva major i de flors també més petites i de color violaci.
Creix a les runes, a muntanya
llengua de ca
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 60 cm d’alt, de fulles lanceolades, densament peloses, i de flors de color blau fosc reticulades de violeta.
Creix en terrenys secs de l’Europa meridional