Resultats de la cerca
Es mostren 455 resultats
captura K
Física
Tipus de desintegració radioactiva d’un àtom en la qual un electró cortical és absorbit pel nucli; en general, aquest electró pertany a la capa K (la més pròxima al nucli).
Com a conseqüència de la captura K el nucli emet un neutrí i raigs X, aquests a causa de l’arranjament dels altres electrons corticals partícula beta
autoionització
Física
Emissió espontània d’un electró d’un àtom, conseqüència d’haver adquirit l’electró una energia superior a l’energia d’ionització i d’haver estat expel·lit sense emissió de radiació.
Pot ésser produïda per l’excitació de fotons, electrons o partícules pesants L’efecte Auger n'és un exemple
positroni
Física
Sistema físic compost d’un electró i un positró que giren al voltant de llur centre de masses, tal com ho fan un electró i un protó en un àtom d’hidrogen.
El positroni no és estable i la seva vida mitjana és d’1,2 × 10 10 s si les dues partícules que el formen tenen spins antiparallels, i d’1,4 × 10 -7 s si són parallels En el primer cas, en desintegrar-se per anihilació, apareixen dos fotons, i en el segon cas, tres L’existència del positroni fou confirmada el 1951 per Martin Deutsch
bromur d’acil
Química
Derivat d’un àcid carboxílic per substitució d’un grup —OH per un àtom de brom, aconseguida per reacció del tribromur de fòsfor sobre l’àcid anhidre o sobre el seu anhídrid.
primari | primària
Química
Dit dels àtoms de carboni saturats, els quals en el si d’una estructura complexa de dos o més àtoms de carboni es troben units únicament a un altre àtom de carboni.
model de Dreiding
Química
Model per a representar les conformacions moleculars en el qual cada àtom és representat per unes barretes d’acer amb els diferents angles d’enllaç i les longituds d’enllaç a escala.
Els diferents àtoms s’uneixen per un sistema de tanca, en introduir-se les barretes les unes massisses dins les altres buides El sistema permet una certa rotació dels enllaços i una suficient flexibilitat per acomodar-se a angles amb tensió
-aminil
Química
Sufix que, quan reemplaça la terminació -amina en el nom de les amines, serveix per a designar els radicals lliures formats a partir d’aquestes per eliminació d’un àtom d’hidrogen.
Exemple dimetilaminil CH 3 2
nombre d’oxidació
Química
Nombre que hom assimila al nombre d’electrons que cal afegir a un àtom que forma part d’una combinació o que cal llevar-ne per a portar-lo al seu estat elemental.
En els composts iònics el nombre d’oxidació d’un ió coincideix amb la seva càrrega elèctrica, mentre que en els covalents, per a avaluar les càrregues dels àtoms hom assigna els electrons de cada enllaç a l’element més electronegatiu dels dos elements que el formen Tot i que l’assignació d’electrons és arbitrària en molts casos, l’ús dels nombres d’oxidació permet de determinar en un compost la valència d’un element que en pot presentar més d’una
efecte Ramsauer
Física
Efecte segons el qual els electrons lliures, encara que tinguin poca energia cinètica (de l’ordre de l’electron-volt), poden travessar un àtom de gas noble sense que es produeixi una reflexió apreciable.
àcid fosfònic
Química
Qualsevol dels àcids de fórmula general RPO3H2 (que hom suposa derivats de l’hipotètic àcid fosfònic (HP(O)(OH)2), en els quals l’àtom de fòsfor està lligat directament a un carboni.
Llurs sals i èsters s’anomenen fosfonats