Resultats de la cerca
Es mostren 6600 resultats
Ramon de Vallbona
Cristianisme
Ermità i organitzador de l’eremitisme a serra la Llena i a Vallbona.
S'ha pretès que era fill de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, a fi d’ennoblir-lo, quan en realitat els documents l’anomenen Ramon Potelles o Pretelles Vers el 1150 es retirà a fer vida eremítica pels voltants de serra la Llena El 1157 obtingué de Ramon Berenguer IV el lloc de Cérvoles Garrigues per fundar-hi un monestir benedictí i de Ramon de Cervera un altre terreny a Vallbona Urgell En ambdós llocs s’establiren grups d’ermitans d’ambdós sexes, seguint una regla d’inspiració benedictina, regits per ell i el seu deixeble Bernat La manca de cohesió d’aquestes comunitats, faltades de…
Lleó Fontova i Mareca

Lleó Fontova i Mareca (entre 1880 i 1890)
Antoni Esplugas | Arxiu Nacional de Catalunya (CC0)
Teatre
Actor i autor teatral.
Debutà com a actor al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona amb el pseudònim Fontseca Conegué Frederic Soler i, a fi de donar a conèixer les seves obres, fundà 1864 amb ell, amb Joaquim Dimas i amb altres la societat teatral La Gata, de la qual fou director i primer actor L’èxit de Les joies de la Roser 1866, al Teatre Odeon, i d’altres obres en català motivà el canvi de nom de La Gata pel de Teatre Català El 1867 passà al Romea, on actuà sempre —sovint en obres de F Soler— fins el 1890, que el seu baix rendiment per motius de salut l’indisposà amb l’empresa Actuà encara uns quants mesos al…
,
terapèutica cognitiva
Psicoteràpia que considera que les conductes desadaptades són conseqüència de disfuncions en algun procés cognitiu.
Consisteix a provocar la reestructuració de la ment del pacient per tal d’eliminar creences o pensaments irracionals, i pensaments negatius sobre ell mateix o sobre el seu entorn amb la finalitat d’augmentar la seva capacitat en la resolució de problemes
capità general d’artilleria
Història
Militar que ocupava el càrrec aparegut als regnes peninsulars hispànics el 1501 amb el nom de veedor general d’artilleria
.
El 1528 adoptava el nom de proveïdor i veedor , i el 1541, el de capità general D’ell depenia la direcció i inspecció de la fabricació de peces, pólvora, armes i municions, llur emmagatzematge i distribució, i el control del personal d’artilleria
apol·lini | apol·línia
Filosofia
En la filosofia de Nietzsche, dit de l’impuls intel·lectual que representa l’ideal d’ordre, mesura i harmonia.
En la seva anàlisi de la cultura grega i en general de la cultura occidental, Nietzsche assenyala l’oposició entre un element apollini i un de dionisíac, definit com a voluntat de viure, oposició que ell resolgué amb l’afirmació del segon
modular
Matemàtiques
Dit del grup de transformacions del pla complex del tipus w = (az+b)/ (cz+d), essent a, b, c i d nombres enters que compleixen la condició ad-bc = +1.
Tota transformació d’aquest grup transforma el semiplà complex superior en ell mateix i deixa invariant l’eix real Aquest grup és utilitzat per a definir la funció modular J , que té un paper fonamental en l’estudi de les funcions ellíptiques
debilitat mental
Estat psíquic caracteritzat per una disminució anormal de la capacitat intel·lectual de l’individu.
Pot ésser congènita, des del naixement, o adquirida, com a conseqüència d’un procés de progressiu ensopiment de les facultats intellectuals El dèbil mental posseeix una capacitat inferior a la normal per a satisfer per ell mateix les necessitats vitals deficient mental
Dimissió d’un cardenal
El cardenal Giovanni Angelo Becciu anuncia la dimissió Becciu, un estret collaborador del Papa, sosté que va ser el mateix Francesc qui li va demanar la dimissió després de ser acusat de desviar fons del Vaticà a familiars seus, cosa que ell nega
Louise Révoil de Colet
Literatura francesa
Escriptora en llengua francesa.
Tingué un salon a París fou amiga de Flaubert i escriví contra ell la novella Lui 1859 Escriví poesia Fleurs du midi , 1836 Le poème de la femme , 1853-56 i prosa L’Italie des italiens i La jeunesse de Goethe , 1839
Guillem de Castellolí
Història
Cavaller, fou un dels qui, juntament amb el vescomte Ramon Folc V de Cardona, es negaren a obeir l’ordre de Jaume I de Catalunya-Aragó d’anar a lluitar a Granada a favor de Castella (1273).
El rei els sancionà exigint-los que li retornessin els castells que tenien per ell Fou procurador de Ramon Folc V de Cardona a les corts a Lleida 1275 Collaborà amb el vescomte en la defensa de Girona durant el setge del 1285
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina