Resultats de la cerca

Fou capital del regne de Frígia fins que els cimmeris la incendiaren al s VII aC Reconstruïda pels aquemènides 547, fou novament destruïda pels gàlates el 189, i durant l’època romana, tingué una escassa importància Alexandre el Gran la visità 333 aC i hi desféu el nus gordià , i afrontà així l’oracle que prometia per a aquell qui el desfés el domini de l’Àsia

Colonitzada pels grecs ~1000 aC, caigué en poder de Pèrsia i fou governada per tirans Assistí Xerxes en l’expedició contra Grècia 480 aC, i posteriorment formà part de la lliga de Delos Regida s IV aC per dinasties locals, en destacà Mausol, famós pel monument funerari que li fou bastit mausoleu Conquerida per Alexandre 333 aC, decaigué durant les èpoques ptolemaica i romana

Així, segons el rigorisme, en cas de dubte sobre la licitud moral d’una acció o omissió, hom s’ha d’abstenir d’acomplir l’acció o incórrer en l’omissió, encara que l’opinió més probablement encertada sigui favorable a llur licitud Oposat al laxisme, fou defensat, al s XVIII, pels jansenistes i condemnat, en la seva forma més radical, per Alexandre VIII 1690

Fundada al s VI aC pels megaresos i els beocis, aviat es desenvolupà i creà diverses colònies El tirà Clearc li féu assolir una gran magnificència s IV Mort Alexandre el Gran, fou ocupada per Lisímac de Tràcia, però recuperà la independència amb els romans entrà en decadència, a partir de la tercera guerra contra Mitridates VI A l’època medieval fou erigida en ciutadella

De periodicitat trimestral, reproduí una gran quantitat d’exlibris d’artistes com Alexandre de Riquer, J Triadó, etc, i inclogué articles de R Miquel i Planas, Pau Font de Rubinat, el mateix Víctor Oliva i altres collaboradors, en català, castellà i portuguès La impressió emprà els procediments més avançats i era feta damunt paper de fil Deixà de publicar-se cap a la fi del 1905

El 1794 era general de divisió Participà en la conquesta d’Holanda i en les campanyes d’Alemanya i d’Itàlia, en les quals dirigí les retirades de Würzburg 1796 i de Cassano 1799 Les rivalitats amb Napoleó Bonaparte i les seves bones relacions amb Pichegru i els reialistes li valgueren la deportació Exiliat als EUA 1804, el 1813 acceptà de fer de conseller del tsar Alexandre

Alumne de GSchadow 1802-03, visqué a Roma 1804-11, on conegué BThorwaldsen De retorn a Berlín, fou nomenat membre de l’Acadèmia de Belles Arts i més tard de l’Institut de França És considerat un dels mestres de l’escultura alemanya moderna Tomba de Lluïsa de Prússia i Frederic Guillem III Charlottenburg, Estàtua eqüestre de Frederic II Berlín, Estàtua d’Alexandre I de Rússia Peterburg

Fill de Jaume I d’Escòcia La seva minoritat fou pertorbada per les lluites entre Alexandre Livingstone i William Crochton Amb l’ajut d’aquests imposà 1449 el seu govern personal, i eliminà primerament Livingstone 1450 i més tard el mateix Crochton 1455 A la guerra de les Dues Roses feu costat als Lancaster Morí al setge de Roxburgh, en esclatar un canó mentre el provava

Fundada pel crític Vicent Aguilera i Cerni, en la seva redacció figuraven Giulio Carlo Argan, Jean Cassou, Alexandre Cirici, Ángel Crespo, Romualdo Brughetti, Joan Josep Estellés, Tomàs Llorens, Bruno Zevi, Werner Haftmann i altres especialistes Assolí un gran prestigi i influí notablement en la introducció de nous corrents estètics i crítics Publicà números extraordinaris sobre el País Valencià i sobre el Principat, entre altres

Fou nomenat cardenal el 1659 per Alexandre VII Escriví nombroses i notables obres literàries, filosòfiques, teològiques i històriques Però la que li donà més fama fou la Istoria del concilio di Trento 1664, que, escrita amb intenció obertament apologètica per refutar l’obra anàloga de Paolo Sarpi, té un caràcter més polèmic que històric, no obstant la recerca acurada i diligent de les fonts