Resultats de la cerca
Es mostren 1596 resultats
Federació de Treballadors de la Regió Espanyola
Organització sindical, proclamada anarcocol·lectivista, que substituí, a partir del 1881, la Federació Regional Espanyola de l’AIT.
Sorgí dels esforços del grup anarcosindicalista català —en especial de Farga i Pellicer—, partidari de posar fi a la clandestinitat, en contra del parer de García Viñas, Trinidad Soriano, Anselmo Lorenzo, etc El primer congrés es reuní a Barcelona pel setembre del 1881, i aviat assolí un nombre d’afiliats semblants als de la Regional del 1870-73 al congrés de Sevilla, pel setembre del 1882, hi hagué representats 57 934 obrers 38 349 dels quals d’Andalusia, 13 201 de Catalunya i 2 355 del País Valencià De tota manera, la seva actuació restà esterilitzada per la lluita interna, per…
Els jaciments d’art rupestre de la Mediterrània, declarats Patrimoni de la Humanitat
El Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO, reunit a Kyoto, amplia el catàleg de béns artístics considerats Patrimoni de la Humanitat amb la inclusió de l’art rupestre mediterrani El reconeixement parteix d’un projecte conjunt presentat per Catalunya, Andalusia, Múrcia, el País Valencià, Aragó i Castella-la Manxa En la mateixa sessió són declarats Patrimoni de la Humanitat el barri antic d’Alcalá de Henares i el nucli històric d’Oviedo
Vicente Miró
Ciclisme
Ciclista de carretera.
Membre de l’Agrupació Ciclista Montjuïc, fou professional entre el 1942 i el 1952 Fou segon al circuit de Ribera de Jalon 1942, segon 1943 i tercer 1944 a la Volta a Catalunya, guanyador d’una etapa del Gran Premi de Bilbao i del Gran Premi Cifesa 1944, guanyador de la Clàssica dels Ports de Guadarrama 1945, tercer al Gran Premi de Pascuas 1949 i primer al Gran Premi d’Andalusia 1952
Anna Villar Argente

Anna Villar Argente
MASSI TEAM COMPETICIÓ
Ciclisme
Ciclista especialitzada en bicicleta tot terreny.
Fou campiona de Catalunya de camp a través sis cops i de marató quatre A més, conquerí la Copa Catalana Internacional, el Gran Premi Massi i la VolCat Guanyà el Campionat d’Espanya de camp a través, relleus i marató, l’Obert d’Espanya, el Superprestigio Massi, la Volta a Galícia i l’Andalusia Bike Race També assolí la Taça de Portugal, i disputà diverses edicions dels Campionats del Món i la Copa del Món
Lleó Galindo i de Vera
Literatura
Història del dret
Escriptor i jurista.
Estudià a València i fou jutge a Granollers i a Llucena Andalusia S'establí a Madrid com a advocat 1860 fou diputat per Morella 1862 i funcionari del ministeri de justícia, càrrec que perdé per la seva vinculació amb els carlins 1868 Escriví Progresos y vicisitudes del idioma castellano en nuestros cuerpos legales 1863, Diccionario razonado de legislación y jurisprudencia 1874 i obres en les quals defensava la colonització espanyola al nord d’Àfrica
Joan Cabré i Aguiló
Arqueologia
Arqueòleg.
Autodidacte, fou un dels excavadors més actius de la seva època Es dedicà a l’estudi de les pintures rupestres, de les quals fou un dels primers descobridors Calapatar, Cretes, la Valltorta, i escriví un primer assaig de conjunt, El Arte rupestre en España 1915 Subvencionat per diverses institucions madrilenyes, excavà també a Andalusia, Aragó el gran poblat d’Azaila, Castella La Osera, etc Dels seus estudis cal esmentar Cerámica de Azaila 1944
Ramon Fajardo i Izquierdo
Història
Militar
Militar.
Lluità en la primera guerra Carlina, a la guerra d’Àfrica 1859-60 i a la primera guerra cubana Fou ascendit a general 1870 En 1874-75 lluità novament contra els carlins Fou capità general d’Aragó, Andalusia, València 1878-81, Cuba i Puerto Rico i senador per Alacant El seu germà, Lluís Fajardo i Izquierdo Barcelona 1829 — Cartagena 1886, també militar, morí durant una revolta a Cartagena, on era governador militar
Guillaume Chaudron-Rousseau
Política
Revolucionari francès.
Diputat a l’Assemblea Legislativa i a la Convenció, es distingí en missions de vigilància i represàlia a Occitània Bordeus, departaments de l’Aude i de l’Arieja, així com al Rosselló, a la Cerdanya i a Andorra 1793-94 Morí exiliat El seu fill, Pierre-Guillaume Chaudron-Rousseau 1775 — 1811, participà en les campanyes napoleòniques a la península Ibèrica, arribà a general de l’Imperi i fou mort en la batalla de Chiclana Andalusia
Alexander O’Reilly
Història
Militar
Militar irlandès.
Al servei de la monarquia hispànica, dirigí l’expedició contra Nova Orleans 1769 i, després del fracàs de l’expedició d’Alger 1775, fou capità general d’Andalusia 1776 i governador de Cadis fins que fou destituït per Floridablanca 1787 Formà part de la junta 1793 que deliberava sobre la Guerra Gran , i el 1794 fou nomenat cap de l’exèrcit que operava al Rosselló, però morí abans d’ocupar el càrrec
Casimir de Bofarull i Miquel
Història
Militar
Militar.
Protector de l’ensenyament popular, organitzà a El Puerto de Santa María Andalusia unes classes d’arts i oficis És autor d’un projecte d’escola primària i escriví diverses poesies El 1781 exercia de major, al temps de la rendició de la plaça de Pensacola Florida Durant la Guerra Gran 1794 comandà el cos franc anomenat Segon Lleuger de Catalunya Ascendit a mariscal de camp 1802, morí en una missió a les Balears
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina