Resultats de la cerca

Al s XIX formava un municipi, situat entre els de la Baronia de Rialb i de la Baronia de Montmagastre, però dependent del partit judicial de Tremp fins al primer terç d’aquell segle havia format part de la comanda hospitalera de Susterris L’església parroquial de Sant Sadurní és romànica

Antic lloc de moriscs el 1602 era habitat per 23 famílies, es despoblà amb llur expulsió 1609 El 1535 fou agregat a la parròquia de Planes, a la baronia de la qual pertanyia

De la seva església parroquial Sant Josep, antigament de Sant Cosme i Damià depenien Margarida i els despoblats de Benicapsell atribuït al s XVI en canvi de Benialfaquí i d’Almudaina i Llombo Pertanyia a la baronia de Planes

Lloc de moriscs 26 focs el 1609 de la fillola de la Vall de Gallinera L’església parroquial de Sant Francesc depengué de la de Catamarruc i de la de Planes Formà part de la baronia de Planes

Succeí el seu pare vers el 1460 En esclatar la guerra civil del 1462, seguí el partit contrari a Joan II, al costat del qual lluitaven els seus parents de la branca comtal Fou capturat, amb el seu germà Guillem, a la desfeta de Rubinat 1462 Tots dos foren executats, per ordre de Joan II i sense procés, uns quants mesos després 1463 La baronia de Bellpuig, confiscada pel sobirà, fou donada al germà més jove Antoni de Cardona-Anglesola i de Centelles Després de la guerra, la vídua, Elfa de Perellós, pledejà, sense resultat positiu, pels drets dels seus fills Hug i Acard

Fill de Ponç i de Sibilla de Saportella Heretà les possessions de Catalunya i de Sardenya Pel feu de Sanluri tingué una qüestió amb els Cruïlles, els seus antics possessors 1353 Hug el conservà, però després perdé el de Donigala, que el rei donà a Joan Carròs 1357 En esmena n'obtingué uns altres que foren de Bernat de Guimerà 1362 La reina li vengué en alou el domini directe dels castells i baronia de Santa Pau, Finestres i Sant Aniol de Finestres 1364 Collaborà amb el rei contra els castellans, però el rei Pere III preferí que passés a Sardenya com a capità d’un centenar d’homes…

Succeí el seu pare Ramon II d’Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, el qual, el 1375, ell acompanyà a València Més tard fou un dels enemics de l’infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons 1370 Segons l’historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que això no té fonament En morir, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibilla, muller d’Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però…

Antic lloc de moriscs el 1609 era habitat per trenta famílies, fou agregat a la parròquia d’Almudaina a mitjan s XVI Formà part de la Baronia de Planes

Ha passat als Ferrandis d’Híxar, els Silva i els Caro La baronia de Guimerà fou un feu dels Alemany, possiblement sortits dels Cervelló fou confirmada el 1359 a Francesc Alemany i passà als Castre-Pinós a la primera meitat del segle XIV

Era casat amb Margarida de Narbona, i sembla que abans del 1232 ho era amb Alamanda de Querol Combaté en la conquesta de Mallorca 1229, amb el seu pare Ramon II, que hi morí, i en la de València 1238 en ambdós llocs obtingué del rei Jaume I alguns dominis Posteriorment l’acompanyà a Xàtiva i al tractat d’Almirra amb Alfons X de Castella 1244, així com a la presa de Biar 1245 Com a tutor del seu parent Gastó VII, vescomte montcadí de Bearn, mantingué plets amb la ciutat de Vic, que el rei hagué de resoldre Jaume I li concedí la baronia de Fraga en canvi dels seus drets al castell de Lleida…