Resultats de la cerca
Es mostren 2992 resultats
partiment
Literatura
Forma de la poesia trobadoresca que constitueix un diàleg entre dos o més trobadors.
És conegut també amb el nom de joc partit El que pren la paraula planteja al seu adversari un problema que pot tenir dues solucions i es compromet a defensar sempre l’alternativa contrària a l’escollida pel seu interlocutor El plantejament respon a la fórmula emprada per Aimeric de Peghilhan per a desafiar Guillem de Berguedà Gènere apte per a exhibir l’enginy i l’agudesa, és també un joc eminentment cortesà que tracta de temes de casuística amorosa o cortesa, bé que, a vegades, mostra altres temes propis de l’art i del saber del trobador
Club Esportiu Farra-O
Curses de muntanya i d’orientació
Club d’orientació de Vilassar de Dalt.
Fundat el 2002 per un grup d’orientadors provinents d’altres entitats esportives, organitzà el primer Campionat de Catalunya esprint 2002 També organitzà les curses de Lliga espanyola 2006, el Campionat de Catalunya de l’any 2007 en collaboració amb el Club Esportiu Go-Extrem, i el del 2010 en collaboració amb el Club Esportiu Orientació Berguedà Fou pioner en la promoció de l’esport femení amb l’organització de la cursa de la Dona Orientadora Entre les seves files passaren orientadors que guanyaren en alguna ocasió el Campionat de Catalunya i d’Espanya de diferents especialitats
monestir de Montbenet
Monestir
Antic monestir cistercenc femení (Santa Maria de Montbenet) de la ciutat de Berga.
S'establí el 1339 per privilegi d’Alfons II al collet dels Dos Camins, als afores de Berga, com a filial de la comunitat cistercenca de Valldaura Berguedà, i el 1374 la comunitat, regida per una abadessa, es traslladà a l’hospital de l’antiga comanda hospitalera de Berga, que li cedí la vila, on subsistí fins el 1461 Resten vestigis del convent i claustre prop de l’església de Sant Joan Fou propietat de Poblet del 1461 al 1699 i residència de mercedaris en 1708-35 Modernament l’edifici ha estat habilitat per a escoles i dependències municipals
La Generalitat de Catalunya rebaixa el peatge de les autopistes
El Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya aprova una rebaixa del peatge de les autopistes que entrarà en vigor el 15 de setembre La rebaixa afectarà el trànsit en dies feiners dels usuaris de l’autopista del túnel del Garraf, els qui utilitzin la A-17 per a accedir a Mollet i que disposin d’un teletac especial i, al túnel del Cadí, els residents a la Cerdanya, el Berguedà i l’Alt Urgell En tots els casos la rebaixa situarà el cost del peatge en unes 10 pessetes per quilòmetre, com a la resta d’autopistes catalanes
canal industrial de Berga
Canal derivat del Llobregat, a la dreta del riu, construït amb finalitats industrials.
Té 20 km de longitud i travessa els termes de Berga, de Cercs i de Guardiola de Berguedà Fou inaugurat el 1899 té tres salts hom n'havia prevists disset i un desnivell total de 190 m Amb una potència de 3 807 CV, mou tres fàbriques del terme de Berga, que aprofiten els tres salts la Gironella i Asensio, de filats de cotó, anomenada la fàbrica del Canal la Companyia Manresana d’Electricitat, que serveix la ciutat i la de Carburs Metàllics que aprofita més de 3 000 CV, al salt de retorn al Llobregat
Gilabert de Canet
Història
Senyor de Besora, Montesquiu i de la casa aloera de Canet (Maresme), net de Ferrer de Canet.
Participà en la defensa de Catalunya contra la invasió del comte d’Armanyac 1389-90 Fou procurador del comte de Foix a Catalunya, però no secundà el seu intent d’obtenir la successió de Joan I per la força La reina Maria, muller de Martí I, l’envià, amb Simó Marimon, com a ambaixador prop del comte abans que aquest envaís Catalunya i, després, li encarregà la defensa del Berguedà i de l’Alt Urgell Durant l’interregne treballà per la causa de Jaume d’Urgell, i amb ell es revoltà el 1413 contra Ferran d’Antequera
Anton Serra i Planas
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Professà en l’orde franciscà, a Girona, i, exclaustrat el 1835, exercí el ministeri en diferents parròquies Deixà compilats els seus poemes en una Collecció de poesies catalanes alguns de la seva època d’estudiant, però la majoria dels anys 1859-62, en vint-i-vuit quaderns manuscrits, ordenats per temes o gèneres marians i hagiogràfics, de Nadal, goigs, contra les doctrines de protestantisme i contra els jocs i els balls Complementàriament, hi inclou còpies de cançons populars catalanes En conjunt, suposen l’adhesió a la tradició popular i, sovint, molt estrictament vallfogonesca…
Fermí Cunill García

Fermí Cunill García
Arxiu F. Cunill
Bàdminton
Tècnic i dirigent de bàdminton.
Desenvolupà tota la seva tasca com a dirigent a les comarques de Girona Vinculat amb el bàdminton a Catalunya des dels seus orígens, el 1983 fou secretari tècnic de la delegació provincial a Girona de la Federació Espanyola de Bàdminton El 1984 fundà el Club Bàdminton Girona, primer club de bàdminton gironí, i el 1987, el Club Bàdminton Salt L’any 1986 fou un dels principals impulsors de la Federació Catalana de Bàdminton i durant els anys noranta fou secretari tècnic i delegat de la delegació de Girona També fou un dels organitzadors del primer Campionat de Catalunya, disputat a Salt
Naila Jornet Burgada
Esquí
Esquiadora de muntanya.
Membre del Club Poliesportiu Puigcerdà, s’inicià en l’esquí de muntanya el 2002 i competí per primera vegada a la cronoescalada de Granvalira 2003 Forma part de la selecció espanyola des del 2005 Des de l’any 2006 té la consideració d’esportista d’alt nivell català Entre els seus resultats destaca una cinquena posició en la prova de relleus del Campionat del Món 2006, amb Gemma Arró, Izaskun Zubizarreta i Cristina Bes Ha participat també a la Patrouille des Glaciers 2010, el Trophée des Gastlosen 2010, el Campionat d’Europa d’esprint 2012 i la Pierra Menta 2012
Joan Baptista Descatllar i de Tord
Cristianisme
Eclesiàstic, germà de Francesc.
Monjo de Sant Pere de Galligants, professà a Sant Pau del Camp Barcelona el 1686 Nomenat abat de Sant Esteve de Banyoles 1703 per Felip V, li foren confiscades les rendes de l’abadia 1706 pels partidaris del rei arxiduc Carles III, i hagué d’emigrar a Itàlia Acabada la guerra de Successió, tornà a Catalunya i féu restaurar el seu monestir, que regí fins a la mort
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina