Resultats de la cerca

Fill de Guilhem de Leyris, senyor d’Esponchez, fou canonge de la catedral de Nimes El 1788 fou nomenat bisbe d’Elna Elegit diputat pel braç eclesiàstic als estats generals 1789, hi adoptà una actitud conservadora i fou destituït per les autoritats revolucionàries de Perpinyà, que nomenaren en lloc seu el bisbe intrús Gabriel Deville S'hi oposà en un opuscle, que fou prohibit tornà al Rosselló i fou detingut, acusat de conspirar, i deportat Aconseguí d’evadir-se, i es refugià a Roma Des d’allí demanà de passar a Barcelona, la qual cosa li fou negada

Estudià a Barcelona i a Roma, on es doctorà en teologia Ordenat el 1950, exercí diversos càrrecs parroquials i acadèmics, fou rector del Seminari Conciliar de Barcelona 1963 i canonge de la catedral 1964 Bisbe d’Astorga 1967, dugué a terme una tasca de divulgació teològica Fou cap de redacció de la revista Orbis catholicus 1958-64, i publicà articles sobre ecumenisme i les obres La gloria y su relación con la gracia según las obras de san Buenaventura 1957, El tiempo de la Iglesia según la teología de Cullman 1958, Colegio episcopal e Iglesia particular 1959

D’origen noble, el 1958 s’ordenà de prevere i l’any següent fou nomenat custos de la seu El 1974 rebé el títol de canonge honorífic Com a investigador, publicà diversos articles en el BSAL , Estudios Lulianos i Hidalguías Ordenà i catalogà l’arxiu de Son Vida Formà part de la junta directiva de la Societat Arqueològica Lulliana Entre les seves obres destaquen, Fiestas con que la ciudad de Palma celebró la exaltación de Ramón Despuig Martínez de Marcilla, al magisterio de Malta, el año 1737 1952, “Fiesta caballeresca en el Borne”, BSAL 1972 i “La baronía de Vallmoll”, BSAL 1979

Estudià al seminari de Barcelona, on s’ordenà el 1835 Fou beneficiat de la catedral i professor de teologia al seminari de Barcelona i canonge de Tarragona i de Barcelona Es dedicà sobretot a l’hagiografia i publicà molts treballs d’aquesta especialitat a La leyenda de oro , que ell dirigí i revisà Publicà un Eucologio romano 1861, El diamante divino 1864 i Oficio de la Semana Santa 1862, molt reeditats, i altres obres piadoses També és autor d’un tractat de religió i història sagrada que serví de text a molts seminaris Escriví sempre en castellà

Estudià al seminari de València, fou ordenat el 1889 Des del 1887 era professor auxiliar de llatí del seminari, i després ho fou de diferents branques de filosofia Feu el doctorat en dret canònic a la Universitat de València, d’on més tard fou professor i vicecanceller, i el 1901 fou nomenat canonge magistral de València per oposició Ja bisbe de Girona, el 1928 decretà la moderna divisió d’arxiprestats de la diòcesi És autor de molts treballs en llatí, català i castellà, com el manual De ratione linguae latinae addiscendae 1896, un Manual de prelados 1924 i altres obres i cartes…

Feu estudis a Lleida i a Pavia Entre el 1517 i el 1523 fou nomenat inquisidor de Mallorca, d’on era canonge, i, després 1527, de València, on intervingué en el procés de la mare de Lluís Vives El 1523 impugnà la celebració del concili provincial de València i n’obtingué la dissolució Escriví, entre altres obres, una Repetitio noua siue commentaria rubricae de haereticis 1534, reivindicació de l’ortodòxia de Ramon Llull, i un nou Directorium inquisitorium , que restà inèdit, en contra del de Nicolau Eimeric Li són atribuïts també uns comentaris a l’ Ars magna de Llull

És autor de novelles com La casa del pare 1998, I de tot d’una la fosca 2003 i Els saragalls del desig 2005 Ha conreat el gènere biogràfic amb títols com El darrer canonge 1991 relats testimonials, com Memòria xueta 1994, i cròniques d’emigrants mallorquins, com Cuba, en el cor 1996 També ha publicat obres divulgatives sobre la Mallorca rural, com ara els quatre volums Possessions de Mallorca I-IV 1985-91 i Paraules i coses de Fora Vila 1996, entre d’altres Fou fundador i director de la revista local Sa Pobla  1982-88

Fill de Pere Ausiàs Marc , fou donzell, jurista i senyor de Montcortès, Canós, Clariana i la Goda En morir, el castell de Montcortés passà a la família de la seva muller, Anna Maria de Moixó Participà amb poemes catalans en un dels dos certàmens poètics barcelonins dedicats a la Immaculada Concepció 1580 i en un altre celebrat el 1585 sobre la diferència entre amor i desig Publicà un sonet al llibre Selva de sentències del canonge Jeroni Ferrer de Guissona Barcelona 1623 El 1584 escrigué als consellers de Barcelona un informe sobre molins de vent que consta de tres epístoles

Canonge de Girona, publicà nombrosos manuals de meditació i d’instrucció cristiana en català, que tingueren difusió i influència especialment al bisbat de Girona Entre altres obres destaquen Meditacions piadoses sobre los sagrats evangelis de totes les dominiques de l’any 1836, Meditacions per cada dia de l’any 1844, Manual de piadoses meditacions 1834, 1856, Meditacions dels set principals dolors que patí la Verge Santíssima 1836, representatius dels corrents d’espiritualitat del segle XIX, i Breu catecisme de doctrina religiosa i catòlica…

Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834 Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació 1848 i apòstol de la devoció al Cor de Maria Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona