Resultats de la cerca

S’inicià el 2007 amb el Club Esportiu INEF de Barcelona, amb el qual disputà la Copa d’Europa de tamborí clàssic 2008, 2009 i altres torneigs internacionals de les modalitats clàssic, sala i platja Fou fundador de la Federació Catalana de Tamborí, de la qual és vicepresident des del 2009 També forma part de la junta directiva de la Fédération Internationale de Balle au Tambourin

Filla de l’esquiador Joaquim Bofill Membre del Club Alpí Núria, fou campiona d’Espanya d’eslàlom 1971 Forma part de la Internacional Skiing History Association Collaborà en la redacció del llibre 100 anys d’esquí a Catalunya 2008 Ha coordinat la museïtzació del Musèu dera Nhèu Unha, Vall d’Aran, primer centre cultural d’aquest tipus a l’Estat espanyol

Membre del CN Reus Ploms, entre els anys 1984 i 1988 participà en Campionats d’Espanya, en els quals obtingué diversos podis en 200 m lliure, 100 i 200 m papallona, i en 100 i 200 m braça, la seva especialitat En l’àmbit internacional, participà en el Torneig de les Tres Nacions a Suècia 1986 i al Míting Internacional de Trento 1988 També destacà en salvament i socorrisme en les proves dels Campionats d’Espanya 1983 i del Míting Internacional de Viareggio 1986

Estudià periodisme a Barcelona 1973 Fou professora titular de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-91 i des del 1991 és professora de la Universitat de Santiago de Compostella, on exerceix de catedràtica de comunicació audiovisual Màxim representant de la jove generació gallega, la seva poesia és combativa i molt original Parolar cun eu, cun intre, cun inseuto 1970, O corvo érguese cedo 1973 En el camp de la narrativa destaca Mamá-Fe 1973 i les novelles Trasalba ou Violeta e o militar morto 1985 i Porta blindada 1990 És autora de diverses obres…

Filla de Miquel Mateu i Pla , de qui heretà el castell de Peralada Juntament amb el seu marit, Artur Suqué i Puig , fundà el Grup Peralada, i posteriorment, l’any 1987 hi fundaren el Festival Castell de Peralada Fou la presidenta de l’Associació Cultural del Castell de Peralada que promou aquest festival La seva contribució al món de la música fou premiada amb diversos reconeixements la Creu de Sant Jordi 2000, la Medalla d’Or del Cercle del Liceu 2009 i Medalla d’Or del mèrit en les belles arts 2017

Fill cabaler de l’emperador Frederic I Fou bisbe de Würzburg 1190, però renuncià l’estat eclesiàstic Elegit rei pels gibellins, es trobà en oposició amb Otó IV de Brunsvic, cosa que provocà una guerra civil El 1201 Innocenci III reconegué Otó IV i excomunicà Felip aquest, però, guanyada la guerra 1208, fou reconegut rei pel papa Fou assassinat la vigília d’ésser coronat emperador

Vida i obra Estudià a l’Escola de Magisteri de València Fou autora de poemes i narracions, generalment d’ambient rural Collaborà a Las Provincias , El Vers Valencià , Pensat i Fet , L’Altar del Mercat , Glorieta , Sicània  i La Marina També participà en diverses antologies, com Glòria Vicentina 1944, i en les activitats de Lo Rat Penat El 1949 publicà Poemes de Penyamar , recull poètic que segueix la tradició paisatgística llorentina, però que inclou un cert component intimista i sentimental que l’allunya del tractament estereotipat del paisatge La seva obra narrativa, escrita abans del…

Llicenciat en lletres i en dret, obtingué la càtedra de Llengua i Literatura Espanyola d’institut Poeta líric i descriptiu, publicà Floraciones 1924, Cançons de terra i mar 1936 i Recança de tardor 1948 De la seva obra en castellà es destaca una versió mètrica del Poema del Mío Cid Com a estudiós de la literatura cal assenyalar els seus treballs Bibliografia general de Jacint Verdaguer 1952 i La Renaixença valenciana i Teodor Llorente 1985 Collaborà a les publicacions  Taula de les Lletres Valencianes  i  La estafeta literaria,  entre d’altres Fou membre de l’Acadèmia de les Bones Lletres de…

Vida Membre de l’escolania de l’església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona , amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la direcció de l’…

Les organitzacions del PSUC són desarticulades febrer-març per la policia després de la detenció de més de 100 militants