Resultats de la cerca
Es mostren 7399 resultats
Vicenç Lorén Pérez

Vicenç Lorén Pérez
Museu Colet
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Es formà com a periodista esportiu a Mundo Deportivo 1927 i posteriorment creà i dirigí la secció d’esports d’ El Correo Catalán 1931-70, en què ja treballava des del 1922 A partir del 1970, passà a ser redactor del diari i fou enviat especial en cites com els Jocs Olímpics de Munic 1972 Collaborà en multitud de mitjans escrits – Día Gráfico , La Noche , Hoja del Lunes , Pueblo , Marca , La Gaceta del Norte , El Correo Español , Ideal Gallego , Levante , Noticiero , Vida Deportiva del qual fou director o El automovilismo en España – i també radiofònics –Radio Nacional de España 1940-45 i…
Joaquim Massot Busquets
Basquetbol
Jugador i dirigent de basquetbol.
Fou un dels fundadors de la Penya Spirit Badalona 1930, actual Joventut de Badalona Amb aquest equip disputà, sota el nom de Centre Esportiu Badaloní, la competició de l’Agrupació de Basketball de Catalunya Posteriorment fou vicepresident i president de l’entitat Fou nomenat Històric del Bàsquet Català per la Fundació del Bàsquet Català 1996
Agustí Castillo Cañiz
Altres esports de pilota o bola
Jugador de tamborí i dirigent esportiu.
S’inicià el 2007 amb el Club Esportiu INEF de Barcelona, amb el qual disputà la Copa d’Europa de tamborí clàssic 2008, 2009 i altres torneigs internacionals de les modalitats clàssic, sala i platja Fou fundador de la Federació Catalana de Tamborí, de la qual és vicepresident des del 2009 També forma part de la junta directiva de la Fédération Internationale de Balle au Tambourin
Montserrat Bofill Corominas

Montserrat Bofill Corominas
Antoni Campañá Bandranas
Esquí
Historiografia
Esquiadora d’esquí alpí i historiadora.
Filla de l’esquiador Joaquim Bofill Membre del Club Alpí Núria, fou campiona d’Espanya d’eslàlom 1971 Forma part de la Internacional Skiing History Association Collaborà en la redacció del llibre 100 anys d’esquí a Catalunya 2008 Ha coordinat la museïtzació del Musèu dera Nhèu Unha, Vall d’Aran, primer centre cultural d’aquest tipus a l’Estat espanyol
Mònica Rodríguez Piñol
Natació
Nedadora.
Membre del CN Reus Ploms, entre els anys 1984 i 1988 participà en Campionats d’Espanya, en els quals obtingué diversos podis en 200 m lliure, 100 i 200 m papallona, i en 100 i 200 m braça, la seva especialitat En l’àmbit internacional, participà en el Torneig de les Tres Nacions a Suècia 1986 i al Míting Internacional de Trento 1988 També destacà en salvament i socorrisme en les proves dels Campionats d’Espanya 1983 i del Míting Internacional de Viareggio 1986
Margarita Ledo Andión
Literatura
Poetessa gallega.
Estudià periodisme a Barcelona 1973 Fou professora titular de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-91 i des del 1991 és professora de la Universitat de Santiago de Compostella, on exerceix de catedràtica de comunicació audiovisual Màxim representant de la jove generació gallega, la seva poesia és combativa i molt original Parolar cun eu, cun intre, cun inseuto 1970, O corvo érguese cedo 1973 En el camp de la narrativa destaca Mamá-Fe 1973 i les novelles Trasalba ou Violeta e o militar morto 1985 i Porta blindada 1990 És autora de diverses obres…
Carme Mateu i Quintana

Carme Mateu i Quintana
© Festival Castell de Peralada
Economia
Música
Empresària i promotora cultural.
Filla de Miquel Mateu i Pla , de qui heretà el castell de Peralada Juntament amb el seu marit, Artur Suqué i Puig , fundà el Grup Peralada, i posteriorment, l’any 1987 hi fundaren el Festival Castell de Peralada Fou la presidenta de l’Associació Cultural del Castell de Peralada que promou aquest festival La seva contribució al món de la música fou premiada amb diversos reconeixements la Creu de Sant Jordi 2000, la Medalla d’Or del Cercle del Liceu 2009 i Medalla d’Or del mèrit en les belles arts 2017
Felip I de Germània
Història
Rei de Romans i de Germània (1198-1208), duc de Suàbia (1196) i marcgravi i vicari imperial de Toscana (1195).
Fill cabaler de l’emperador Frederic I Fou bisbe de Würzburg 1190, però renuncià l’estat eclesiàstic Elegit rei pels gibellins, es trobà en oposició amb Otó IV de Brunsvic, cosa que provocà una guerra civil El 1201 Innocenci III reconegué Otó IV i excomunicà Felip aquest, però, guanyada la guerra 1208, fou reconegut rei pel papa Fou assassinat la vigília d’ésser coronat emperador
Josep Rodoreda
Josep Rodoreda
© Fototeca.cat
Música
Educació
Compositor, director i pedagog.
Vida Membre de l’escolania de l’església de Sant Jaume de Barcelona, la seva formació musical anà a càrrec del mestre menorquí Nicolau Manent El 1875 fou nomenat professor d’acompanyament pianístic al Conservatori del Liceu, càrrec que deixà el 1883 perquè obtingué la direcció de l’Acadèmia de Música de la Casa Provincial de la Caritat Continuà la tasca de Clavé després de mort aquest 1874, i dirigí la Societat Coral Euterpe Transformà els cors masculins en mixts El 1886 fundà i dirigí de la Banda Municipal de Barcelona , amb la qual guanyà diversos guardons i també assumí la direcció de l’…
,
Del canvi econòmic al canvi polític
La policia reprimeix violentament una manifestació de l'Assemblea de Catalunya Passeig de Sant Joan, Barcelona, 1 de febrer de 1976 | Manel Armengol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina