Resultats de la cerca

Pivot que fitxà pel BM Granollers 1995-96 procedent del Pilotes Posada Octavio, on el 1994 aconseguí 21 gols en un partit de Lliga, fita que representa el rècord golejador en la competició Amb l’equip vallesà guanyà la Copa EHF També obtingué la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atlanta 1996 amb Croàcia

Format al planter del Balonmano Granollers, debutà en el primer equip la temporada 1991-92 i continuà al club fins la 2001-02 Guanyà dues Copes EHF 1995, 1996 i una Copa Asobal 1994 Jugà, posteriorment, amb el Cangas de Morrazo 2002-05 i al Balonmano Aragón 2005-06 Les tres últimes temporades defensà la porteria de l’Antequera

Doctor en dret 1863, fou catedràtic d’economia política 1856, de geografia i estadística comercial, i d’economia política i legislació mercantil Director de l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1887-90 Publicà diversos manuals pedagògics Principios de economía política, 1872 Geografía y estadística comercial , 1878 i estudis demogràfics de Granollers 1854 i de Terrassa 1856

Competí com a púgil amateur en la categoria del pes wèlter Representà el Club de Boxa de Granollers i el Club de Boxa de Pineda Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur 1978 i formà part de la selecció catalana de boxa que participà en els Campionats d’Espanya en representació de la federació catalana 1978

Advocat Esdevingué el cap del partit liberal conservador a Catalunya i el representant típic del caciquisme Fou diputat a corts per Sant Sadurní i Granollers del 1877 al 1896 El 1897 fou nomenat senador vitalici a més, fou en diverses èpoques president de la Diputació de Barcelona La presència del catalanisme a partir del 1901 precipità la liquidació del seu partit, que dissolgué

Vinculat al Club Ciclista Palou de Granollers, nasqué el 2005 Aplegà un grup d’especialistes de primer nivell de camp a través i descens com la campiona del món Margarita Fu-llana i el subcampió olímpic Jean Christophe Peraud, més Anna Villar, Israel Núñez, Francesc Carnicer i Eloi Gispert en camp a través i Ivan Oulego i Pasqual Canals en descens

Fou campió de Catalunya individual de primera categoria 1997 Guanyà un títol en la categoria futures individual 2003 i un en la challenger 2003, així com un en dobles futures 2003 Arribà a ocupar la posició 128 en el rànquing de l’ATP 2000 Abandonà la seva carrera com a jugador l’any 2005 i fou entrenador de jugadors com Marcel Granollers

Membre de l’Escuderia Desvern i primer pilot de l’equip Humet, es proclamà campió d’Espanya de kàrting 1973 al volant d’un kart amb motor MTK Arisco També guanyà el Campionat de Catalunya 1973, amb la victòria al premi Ciutat de Granollers i al circuit de Les Mallorquines Guanyà les 6 Hores Internacionals de Barcelona 1974 amb Andrés Vidal

Lateral, jugà amb el BM Granollers i el Futbol Club Barcelona 1996-99 Amb l’equip vallesà guanyà la Copa EHF dues vegades 1995, 1996, i amb el Barça aconseguí tres Copes d’Europa, tres Lligues, tres Supercopes d’Europa, dues Copes del Rei 1997, 1998 i dues Supercopes d’Espanya 1996, 1997 Fou setanta vegades internacional amb la selecció espanyola

S’inicià al Granollers Ocupà la posició de central i fou el primer jugador en acollir-se al decret 1006/85, per poder fitxar per l’Atlético de Madrid 1990 El 1994 fitxà per l’Alzira i la temporada següent passà al Bidasoa d’Irun Fou cent dues vegades internacional amb Espanya i marcà 206 gols Es retirà a causa de diverses lesions