Resultats de la cerca
Es mostren 2984 resultats
Agustí Pujol
Escena del retaule barroc d'Agustí Pujol (1626), a l’altar de la Puríssima de l’església de Santa Maria de Verdú
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
El 1583 consta que havia executat una imatge per a l’església de Santa Maria de Montblanc Per al retaule de Sant Quintí de Mediona, on residia vers el 1595, li encarregaren uns àngels i, destinades al sagrari, les imatges del Salvador, Sant Pere i Sant Pau L’any 1605 obrà la part alta de la creu del portal de Sant Antoni a Tarragona, d’estil plateresc, i també una creu de terme Obres seves són un reliquiari de fusta per a l’església de Sant Just i Sant Pastor i un Sant Joan Evangelista , ambdues a Barcelona Li ha estat adscrit el retaule major de Sant Andreu de Llavaneres, per…
Sant Jaume del castell de Sant Jaume (Alàs i Cerc)
Art romànic
De la capella de Sant Jaume que pertanyia al castell de Sant Jaume, al qual probablement donà nom, només es coneix un esment, que correspon a la deixa que li féu Arnau Mir de Tost en el seu testament del 1067 En canvi el castell de Sant Jaume és esmentat a partir de l’any 955 en la donació del comte Borrell d’un alou situat al seu terme a Santa Maria de la Seu Al segle XIII reapareix aquest castell com a possessió de la família Pinós, senyors de Banat i Vilanova de Banat A la visita pastoral del 1758 de la parròquia de Sant Just i Sant Pastor de Cerc, figura la capella annexa de…
Santa Coloma d’Alemanys o de Tresbons (Palau del Vidre)
Art romànic
L’església de Santa Coloma, avui dia desapareguda, era situada al terme de Palau, just al límit amb Tatzó d’Avall, i contigua a la vila de Torrent Segons indica R d’Abadal, serví una localitat la senyoria de la qual el 1075 era del comte Ponç d’Empúries, que en aquesta data la cedí al seu cosí el comte Guislabert II de Rosselló en garantia del seu jurament de fidelitat Entre els segles XII i XIV, el nom de Santa Coloma va acompanyat del topònim Tresbons Tribus bonis , potser per oposició a la propera església de Santa Eugènia de Tresmals, a Elna Aquesta església ha deixat el nom…
Stevie Wonder
Música
Pianista i compositor nord-americà de soul, pop i rhythm-and-blues.
Vida Steveland Judkins Morris ja era un nen prodigi de la música abans de canviar-se el nom per Stevie Wonder i fer carrera amb la discogràfica Motown Ha compost cançons de pop, soul i funk que van més enllà de la pura comercialitat, musicalment complexes i amb referències a qüestions polítiques, socials i racials El seu tema més conegut és I just call to say I love you , pertanyent a la banda sonora de la pellícula The woman in red Gene Wilder 1984 i que el feu famós arreu del món a la meitat dels anys vuitanta A part d’aquest èxit, són importants en la seva discografia Talking…
ontologisme
Filosofia
Doctrina segons la qual l’ésser, les idees eternes i universals, constitueixen l’objecte immediat i directe de la ment i només mitjançant la comprensió quasi-intuïtiva d’aquest objecte poden ésser copsats intel·lectualment els altres objectes del coneixement (hom veu totes les coses en l’ésser).
Bé que l’ontologisme sorgeix al s XIX com a reacció a l’idealisme i en oposició al psicologisme de tipus cartesià, no és just d’identificar-lo amb el realisme ni és sovint aliè a una certa tendència psicologista això darrer, per exemple, és el que critica VGioberti en l’actitud d’ARosmini-Serbati relativa al coneixement de Déu per l’home La primacia de l’ontològic sobre el gnoseològic i epistemològic pot certament trobar en Plató, sant Agustí, sant Anselm i altres uns destacats antecessors tanmateix, pròpiament hom pot parlar d’ontologisme només en relació amb NMalebranche i…
Carlo Emilio Gadda
Literatura italiana
Escriptor italià.
Enginyer electrotècnic, treballà a l’Argentina, a França, a Alemanya i a Bèlgica El seu estil, violent i sagaç, li proporcionà un gran públic cap als anys quaranta De la seva producció es destaquen Meraviglie d’Italia 1939, Anni 1943, aplec d’articles periodístics, Adalgisa 1943, Novelle dal Ducato in fiamme 1953, on fa una dura crítica del feixisme, Accoppiamenti giudiziosi 1963, recull de contes amb valor líric, i La cognizione del dolore 1963 La seva millor obra és Quel pasticciaccio brutto di via Merulana 1957, on aconseguí la plenitud del seu estil una barreja d’elements lingüístics…
Juan Gris
Pintura
Nom amb què és conegut José Victoriano González Pérez, pintor castellà.
El 1906 es traslladà a París, on s’adscriví incondicionalment al cubisme, que tot just s’iniciava i que —a diferència del que seria per al seu amic Picasso— marcaria tota la seva personalitat Del 1908 al 1911 envià dibuixos a la revista catalana Papitu Considerà el quadre com a objecte independent, la referència del qual a la realitat és sols un pretext La seva obra —que comporta una minuciosa anàlisi descomposició i recomposició de l’objecte mitjançant les formes geomètriques, la línia i el cub— assoleix, en una primera etapa, una gran austeritat cromàtica amb predomini del…
Jaume Guillamet i Lloveras
Literatura catalana
Periodista i historiador.
Catedràtic universitari Redactor del diari Tele-exprés 1972-76, en fou sotsdirector, com també del diari Avui Exercí de redactor en cap de Catalunya Exprés 1976-77 Fou cap de premsa de l’Ajuntament de Barcelona i director de la revista Annals del Periodisme Català Presidí la Societat Catalana de Comunicació 1991-97 És autor, entre altres obres, de La nova premsa catalana 1975, La premsa comarcal Un model català de periodisme popular 1983, Història de la premsa, la ràdio i la televisió a Catalunya 1994, Premsa, franquisme i autonomia 1996, Memòria de Just M Casero, 1946-1981…
Aristides
Història
General i polític atenès.
Prengué part en la batalla de Marató 490 En el moment conflictiu que succeí la fi de Milcíades, l’enfrontament entre els partits dels alcmeònides i dels tiranòfils portà una secessió dins Atenes El poble donà suport al partit de Temístocles, que propugnava l’expansió marítima d’Atenes Aristides fou exiliat 483-482 aC Fou cridat a Atenes el 480 aC, dirigí una acció secundària de la batalla de Salamina i prengué amb el cos d’hoplites atenesos l’illa de Psitàlia, on hi havia una guarnició persa També es distingí en la batalla de Platea Fou arcont el 478 i féu una llei que permetia a tots els…
Valielles
Història
Antiga quadra del municipi de Montmajor (Berguedà), que forma un enclavament (3,20 km2) entre els termes de Guixers i de Navès, al Solsonès.
Comprèn la vall de Valielles que davalla de la serra de Busa i que la serra dels Bastets separa de l’alta vall de Lord, la vall de l’aigua de Valls, tributària de l’aigua d’Ora, per la dreta, al monestir de Sant Pere de Graudescales, que s’alça just al límit de l’antiga quadra, a la dreta del Cardener, a la sortida de l' estret de Valielles , que s’inicia aigua avall de Llinars de l’Aiguadora aigua amunt d’aquest congost, l’aigua d’Ora pren el nom d’aigua de Llinars Centren el terme la masia de Valielles de Busa i l’església de Sant Andreu, agregada a la parròquia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina