Resultats de la cerca
Es mostren 2880 resultats
l’Estepar
Partida
Partida de secà del municipi de Castelló de la Plana, al sud-oest de la ciutat.
Travessada per la N-340, ha servit per al creixement del nucli urbà
rabassa
Indústria tèxtil
Recobriment de fullola resistent i ben seca, generalment de faig, del pla de taules dels telers.
geòfit
Botànica
Planta les gemmes de la qual passen els períodes desfavorables (hivern, estació seca, etc) sota terra.
Els geòfits constitueixen una forma biològica, bé que inicialment foren són inclosos en els criptòfits criptòfit
Damaniu
Història
Nom d’una seca ibèrica, no identificada amb seguretat, però que cal situar cap a Aragó.
Una lectura equivocada de la inscripció de les monedes, Diniu , feu que hom suposés que corresponien a un poblat ibèric, precedent de Dénia
borja
Caseta de paret seca, sense porta, que serveix de sopluig i per a vigilar la vinya.
Eso
Seca ibèrica que encunyà moneda de bronze (asos) de la qual hom coneix només una emissió.
Correspon a Isona Pallars Jussà
Vimianzo
Municipi
Municipi de la província de la Corunya, Galícia, dins la comarca de Terra de Soneira.
Agricultura de secà Ramaderia bovina i porcina Explotació forestal de les seves pinedes i indústries derivades de la fusta Mines d’estany El castell, restaurat, conserva el fossat del segle XIII i la seva estructura és dels segles XIV i XV
blanca
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda medieval de billó
, múltiple del diner i de llei generalment baixa.
Fou batuda en molts estats cristians amb la intenció de subsistir els múltiples de plata per una moneda de pitjor aliatge Era anomenada així per l’aspecte amb què apareixia en finalitzar el blanqueig, darrera manipulació que rebia a la seca
agricultura extensiva
Agricultura extensiva
© Fototeca.cat - Corel
Agronomia
Agricultura que tendeix a obtenir el benefici econòmic, més pel baix preu del cost d’explotació que no pas per un rendiment elevat.
És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d’obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització
s’Aranjassa
Localitat
Localitat del terme de Palma (Mallorca), situada a la carretera de Santanyí, al S de Sant Jordi.
El seu origen és lligat a la dessecació del prat de Sant Jordi, en agrupar-se els nous agricultors, procedents de Llucmajor i de Vilafranca de Bonany, en la zona de contacte entre el regadiu i el secà que precedeix sa Marina