Resultats de la cerca

Segons la documentació conservada, entre el 1774 i els darrers mesos del 1777 estigué a Barcelona En aquesta ciutat estudià música i orgue sota el mestratge de Ramon Sunyer —mestre de capella de Santa Maria del Pi—, Joan Vila —organista a la mateixa església— i Anton Mestres —organista de la capella del Palau Reial Menor— Més tard treballà com a organista a l’església de la Mercè i al convent de les magdalenes El 1777 s’establí a Vic, on fou diaca i organista titular a la seu També fou mestre de capella interí de la catedral vigatana, del 1808 al 1818 El 1819 se sap que es veié…

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual guanyà tres Lligues de Catalunya 2003, 2004, 2005 i un Campionat d’Espanya 2005 Posteriorment, jugà al Gulpilhares portuguès 2005-06, club amb què conquerí una Supercopa, i també al Club Patí Vic 2006-09 i el Club Patí Masies de Voltregà 2009-10 Amb la selecció espanyola disputà dos Campionats del Món 2002, 2004 i dos d’Europa 2003, 2005, en el primer dels quals aconseguí la medalla d’argent, i amb la selecció catalana guanyà tres Golden Cup 2006, 2007, 2009 i fou subcampiona de la Copa Amèrica 2007

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà en la màxima categoria la temporada 1970-71, i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1974, 1976 i dues Copes d’Espanya 1974, 1977 La temporada 1978 fitxà pel Club Patí Vic i després inicià un recorregut per clubs de categories inferiors, com el Club Patí Taradell, el Club Patí Roda, el Club Patí Ripoll, el Club Patí Folgueroles i el Club Patí Masies de Voltregà, del qual fou un dels fundadors i més tard president També entrenà la majoria d’equips en què jugà Es retirà a quaranta anys

S’inicià com a davanter al CP Vic, club en què debutà a la màxima categoria i arribà a ser el capità durant diverses temporades Pel que fa a títols, quant als clubs conquerí una Copa de la CERS 2001, tres Copes del Rei 1999, 2009, 2010 i una Supercopa d’Espanya 2009 Fou internacional absolut tant amb Catalunya com amb Espanya Amb la selecció catalana guanyà una Copa Amèrica 2010 i una Golden Cup 2010, i amb la selecció espanyola conquerí tres Campionats del Món 2007, 2009, 2011 i tres d’Europa 2006, 2008, 2010

Vida i obra Estudià filosofia a Vic, dret a la Universitat de Cervera i es doctorà a la de Barcelona, en què fouprofessor de dret natural i adoptà l’historicisme jurídic Amb Balmes, Roca i Cornet i Rubió i Ors configurà l’Escola Apologètica Catalana en defensa de la tradició catòlica occidental, alhora que s’interessà per Bentham, Bonald i Guizot i per autors literaris com Chateaubriand i Byron, amb traduccions o amb articles a “La Religión” i “La Civilización”, entre d’altres Fundà els diaris “La Paz” 1838 i “La Corona” 1843, en què collaborà amb proses i versos, amb el pseudònim El Herrador…

Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà professionalment a l’ensenyament i prengué part molt activa en la represa cultural durant el franquisme a Vic, sobretot en el teatre autor d’una nodrida obra dramàtica, en part estrenada però encara inèdita, entre altres fou membre de la companyia La Gàbia 1963-69 Posteriorment fou fundador 1975, director fins el 1990 i professor de dicció 1991-2005 del Centre Dramàtic d’Osona, adscrit a l’Institut del Teatre, i fou també regidor de Cultura de l’Ajuntament de Vic 1979-83 Principal impulsor 1977 i director de la revista de…

Practicà l’atletisme de jove i l’any 1939 s’inicià en la tasca de jutge al costat de Josep Maria Pallàs L’any 1955 participà com a jutge en els Jocs Mediterranis de Barcelona i el 1965 aconseguí el títol de jutge estatal d’atletisme L’any 1989 fou jutge de la Copa del Món disputada a l’estadi de Montjuïc Formà part de la directiva del Club Atlètic Vic entre el 1939 i el 1975 i en fou president durant tres anys Fou un dels impulsors de la construcció de l’estadi Torras i Bages També formà part de la comissió de cros de la Federació Catalana d’Atletisme

Fill de Joan Anton Martí Juntament amb ell i el seu germà Josep Anton, participà en l’alçament austriacista de Vic, el 1705 Fou tinent coronel de la Reial Guàrdia Catalana El 1713, juntament amb el seu amic Josep Moragull, acompanyà l’emperadriu Elisabet a Itàlia Aprofità el viatge per a intrigar a la cúria romana per tal d’assolir dispensa per al seu casament en canvi, prometé d’intervenir en la pacificació de Catalunya Per a assolir-la intentà, en tornar a Barcelona, de facilitar la victòria de Felip V, però, temorós d’ésser descobert, es passà al bàndol borbònic, juntament amb…

L’any 1551 substituí temporalment el mestre de cant de la catedral de Barcelona Joan Borgunyó, de qui devia ser deixeble El 1584, en complir-se els cinquanta anys de servei de Borgunyó, se l’eximí de part de les seves obligacions i li fou atorgat un ajudant, que fou Vilanova, el qual probablement havia exercit aquesta responsabilitat a la seu de Vic en 1554-61 Abans d’assistir el seu mestre a la catedral, havia treballat com a cantor ocasional en diverses esglésies barcelonines Quan Borgunyó morí 1589, Vilanova, que llavors ja tenia una certa edat, es feu càrrec del magisteri de…

Estudià als seminaris de Vic i Barcelona, però es dedicà a activitats comercials Collaborà a En Patufet i a L’Escena Catalana , i participà habitualment en certàmens poètics L’any 1907 se n’anà a Buenos Aires, on impulsà diverses revistes catalanes, en les quals també collaborà Promogué també la celebració dels jocs florals locals, fou president del Casal Català 1917 i presidí la delegació de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana El 1919, amb la composició L’etern poema guanyà la flor natural als Jocs Florals del Casal Català de Buenos Aires…