Resultats de la cerca
Es mostren 4291 resultats
funció complexa
Matemàtiques
Una funció w = f(z) que, a cada nombre complex z ∈ M ⊑ ℂ, li associa un nombre complex w. En realitat, w = f(z) = u(x,y) + iv(x,y), on u(x,y),v ¡(x,y) són dues funcions reals.
Savoia
Vall
Regió del SE de França, als Alps Occidentals, que s’estén des de la carena del Pic Tabor (3 177 m) a la Dent du Midi (3 260 m), que la separen del Piemont i Valais a l’E, fins a la vall del Roine a l’W, i des del llac Léman al N fins al Guiers al S.
Dividida en els departaments de Savoia i Alta Savoia, té una extensió total de 10 416 km 2 i 818 180 h 1982 Comprèn l’alta conca de l’Isère i hom hi pot distingir una zona intralpina, formada per una massa d’esquists i conglomerats de flysch , on hi ha el massís de la Vanoise 3 861 m, i una faixa de massissos cristallins, on hi ha els cims més alts dels Alps, com el Montblanc Entre aquests i els Prealps hi ha un ampli solc longitudinal que forma l’anomenat Combe de Savoie i la vall d’Arly els Prealps enllacen amb els darrers contraforts del Jura, que accidenten l’W de la regió La…
cadena Penina
Serralada
Serralada de la Gran Bretanya que constitueix l’espina dorsal del nord d’Anglaterra.
S'estén entre els Cheviot Hills al N i els Midlands al S, i és formada per una sèrie d’altiplans calcaris, inclinats vers l’E i fracturats a l’W, i que culmina al Gross Fell 893m Als seus vessants oriental i occidental es troben les conques hulleres de Yorkshire i Lancashire
golf de Veneçuela
Golf marí
Ampli entrant de la mar Carib, en territori veneçolà.
Pertany, en la seva major part, a aquest país, excepte un sector del NW, que correspon a Colòmbia És emmarcat per les penínsules de Guajira, a l’W, i Paraguaná, a l’E Al S comunica, per un canal natural, amb el llac de Maracaibo No sobrepassa els 50 m de profunditat
Albentosa
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província de Terol, a l’antiga carretera de València a Barcelona, prop del límit amb el País Valencià.
A l’W de la localitat passa el riu Albentosa , el qual, originat a la serra de Javalambre, aflueix, per la dreta, al Millars aquest riu fou designat per Jaume I com a límit del regne de València 1238, però actualment aquest límit es troba de 5 a 10 km més al sud
Kunlun
Serralada
Serralada cristal·lina (granit i esquists cristal·lins) de l’Àsia central, a la Xina, situada al N de l’Himàlaia.
Separa l’altiplà del Tibet S de la conca del Tarim N Es perllonga en orientació W-E, des del Pamir fins a Sichuan, a través del Quinghai L’altura principal és el mont Ūlugh Mūz 7 723 m Hi ha una gran reserva de recursos miners ferro, coure, or i zinc
Herne
Ciutat
Ciutat del land del Rin del NordWestfàlia, Alemanya, a la conca del Ruhr.
És situada al N de Bochum i a l’W de Dortmund L’expansió urbana es produí arran del descobriment, al s XIX, de mines de carbó, el qual s’exporta pel Dortmund-Ems, canal pel qual és importat ferro de Suècia Hi ha foneries, indústria química i mecànica i factories tèxtils
muntanyes Grampianes
Serra
Massís caledonià d’Escòcia, situat entre el Glen More i els Lowlands.
A l’W hi ha les màximes altituds de la Gran Bretanya Ben Navis 1 343 m i Ben Macdhui 1 309 m Presenta un front escarpat cap als Lowlands, però l’accés hi és facilitat pels passos de Lenny, d’Aberfoyle, etc Les antigues glaceres han solcat profundes i encaixades valls lochs
Ems
Riu
Riu d’Alemanya que neix al sud de la selva de Teutoburg (371 km).
Al curs alt segueix la direcció E-W, i prop de Münster agafa la S-N Desguassa en estuari a la mar del Nord, on forma el golf de Dollart Diversos canals han estat construïts per aprofitar-ne l’aigua, el més important dels quals és el Dortmund-Ems, que l’uneix amb el Lippe
enzim de restricció
Bioquímica
Enzim pertanyent al grup de les endonucleases, que escindeix les molècules d’ADN per punts específics.
Hom en coneix un centenar de diferents, gairebé tots d’origen bacterià confereixen una defensa natural al bacteri, per a fer front a una infecció vírica Constitueixen una base operativa fonamental de l’enginyeria genètica La seva descoberta valgué el premi Nobel de fisiologia a W Arber, HO Smith i D Nathans, el 1978