Resultats de la cerca

Era regit per un clergue o dos i dotat pels jurats del regne de Mallorca, i, a partir del s XVIII, per l’ajuntament de Porreres Bàsicament hi ensenyaven gramàtica i arribà a tenir uns dos-cents alumnes Fou suprimit el 1835

Soci del Club Atano, fou campió de Catalunya de mà amb Villarreal 1968, José Luis del Villar 1969-74 i César Hernando 1976, 1982, 1986 Arribà tres vegades a la fase final del Campionat d’Espanya amb Del Villar i Nicolás Gil

Fundat el 1932, inicialment jugà amistosos amb equips de la comarca Debutà en categories territorials dels campionats federats i arribà fins a preferent territorial Disposa d’equips en categories inferiors Durant una època tingué de mecenes l’expresident del FC Barcelona Enric Llaudet

S’inicià al Club de Tennis Mataró i començà a jugar tornejos professionals el 1991 El 1997 assolí el Trofeu Comte de Godó en l’especialitat de dobles al costat d’Alberto Berasategui Arribà a ser el número 56 del rànquing mundial

Defensa lateral esquerre, arribà al Reial Club Deportiu Espanyol a meitat de la temporada 1991-92 procedent de l’Spartak de Moscou Jugà 55 partits de Lliga amb l’equip blanc-i-blau, que abandonà el 1993 Fou internacional rus en tres ocasions

Originari del Japó, fou desenvolupat pels guerrers samurais Arribà a Catalunya a la darreria del s XX, i a partir dels primers anys del s XXI se n’organitzaren els primers campionats, que regula la Federació Catalana de Judo i Disciplines Associades

Practica la caça menor i la del senglar Començà a competir en la modalitat de gossos de mostra l’any 2001 i arribà a ser campió de Catalunya 2007 Presidí la Representació Territorial de la Federació Catalana de Caça a Barcelona 2008-10

Era conegut amb el sobrenom de Caletrus Es destacà durant la segona guerra Carlina i arribà a ésser un dels principals capitosts Però, subornat pel govern isabelí, es passà al bàndol liberal, en canvi de conservar el seu grau de comandant 1849

Estudià sota el mestratge de Tayoharu i dins l’escola Kano Tenia un gran coneixement de la pintura paisatgística, amb una tècnica i una perspectiva europees Vers el 1788 aconseguí un gran èxit, i arribà a eclipsar el seu mestre, Utamaro Sharaku

Professà el 1754 al convent d’augustinians de Palma Lector de filosofia i de teologia, compongué un Diccionario mallorquín, castellano y latín , en un volum, que no arribà a ésser publicat malgrat l’interès de la Societat Econòmica Mallorquina d’Amics del País