Resultats de la cerca
Es mostren 706 resultats
puntala
Tecnologia
Barra llarga, especialment de fusta, bifurcada en un dels seus extrems i emprada per a aixecar els troncs, en serrar-los.
galiota
Transports
Barra de fusta que, en el sentit de popa a proa, descansa sobre els paraescuts i serveix de sosteniment dels quarters.
arbre
Tecnologia
Peça en forma de barra disposada, en general, verticalment, que suporta parts d’un artefacte que resten al voltant d’aquella.
billeta
Història
Militar
Barra de ferro, procedent de les llances de caçar, situada transversalment, fixa o mòbil, al ferro de determinades llances de combat.
explosió
Fonètica i fonologia
Barra característica, de desenvolupament vertical i de molt poca durada, que apareix en els espectrogrames com a resultat d’una explosió consonàntica.
pitja
Construcció i obres públiques
Barra que sosté, més o menys provisionalment, una construcció antiga, una construcció en la qual hom reforma elements que suporten pes, etc.
grifa
Construcció i obres públiques
Oficis manuals
Eina que consisteix en una barra de ferro amb una osca en un extrem, emprada per a torçar filferros, barres metàl·liques, etc.
lleuda
Història del dret català
Impost que gravava l’entrada de mercaderies a les ciutats i viles on hi havia mercat.
De vegades rebia unes altres denominacions peatge, portatge, barra, teloni , i d’altres vegades era relacionada amb altres exaccions, com el passatge , la reva i l' hostalatge En el fons, tots aquests drets formaven part d’un mateix sistema impositiu, que gravava l’entrada de mercaderies per tarifa fixa i no pas ad valorem , com els delmes La referència més antiga coneguda a Catalunya és el precepte adreçat pel rei Odó al bisbe de Vic Gotmar, el 889, pel qual donà a la catedral el terç del teloni dels mercats de Vic i Manresa, que posteriorment 957 fou donat pel bisbe Guadamir…
Sunifred I d’Urgell-Cerdanya
Història
Comte d’Urgell i Cerdanya (834-848), de Barcelona, Girona, Narbona i altres comtats septimans (844-848).
Segons investigacions d’Abadal, era fill del comte Belló de Carcassona Belló I de Carcassona i germà d' Oliba I de Carcassona , successor d’aquest a Carcassona, la qual cosa explicaria les futures bones relacions entre el Casal de Barcelona , eixit de Sunifred, i el Casal de Carcassona, i la tradicional afecció dels comtes catalans a l’abadia carcassonesa de la Grassa Com altres membres de la família carcassonesa, es distingí pel seu legitimisme i per la fidelitat a la dinastia carolíngia En premi a aquesta fidelitat pròpia i sobretot del seu germà Oliba I, el rei Lluís I el Piadós li…
Fons d’art romànic del Museu del Cau Ferrat (Sitges)
Art romànic
El museu El Museu del Cau Ferrat de Sitges fou establert per Santiago Rusiñol l’any 1894, amb la incorporació d’una collecció de ferros forjats que l’artista havia tingut guardada en el seu primer Cau Ferrat del carrer de Muntaner de Barcelona L’edifici havia estat construït per l’arquitecte Francesc Rogent, que reaprofità pedres del vell castell que s’havia aterrat no feia gaires anys No fou, però, fins l’any 1933 que es constituí pròpiament el Museu inaugurat dos anys més tard, que passà a administrar-lo el 1968 la Diputació A més de les estances on habità Rusiñol, es poden veure diverses…