Resultats de la cerca
Es mostren 2604 resultats
dalmàtica
Cristianisme
Vestidura superior que el diaca porta en les celebracions litúrgiques.
Originàriament fou una túnica blanca, de caràcter honorífic Rebé el nom dels dàlmates, que segurament la vestien Emprada pels senadors romans, posteriorment els papes concediren de vestir-la als diaques de Roma
Castell de Clarà (Castellar de la Ribera)
Art romànic
Uns documents de l’Arxiu Diocesà de Solsona donen a conèixer l’existència d’aquest castell, tot i que ho fan d’una manera indirecta, ja que s’hi fa referència a vendes i donacions a Santa Maria de Solsona, de masos i terres que limiten amb el castell esmentat El 29 de maig de 1043 un sacerdot, Folc, dóna a Santa Maria de la Seu l’alou que tenia al terme del Castell de Sant Andreu de Clarà Les dades de les donacions fetes a Santa Maria de Solsona són dels anys 1070, 1073, 1080, 1081, 1091, i 1227 El 1285, el comte d’Urgell Ermengol IX donà al prepòsit de Solsona, Ponç de Vilaró, i als canonges…
ànec cuallarg

Ànec cuallarg
© Asociación Andaluza de Turismo Rural en Casas Cueva
Ornitologia
Avicultura
Ànec de superfície, molt esvelt i amb una llarga cua afuada.
És de color castany, i el mascle té una ratlla blanca al coll, que puja des del pit, també blanc Nia al nord i a l’est europeu als Països Catalans, hi hiverna
morell d’Islàndia

Morells d’Islàndia mascle i femella (d’esquerra a dreta)
Doug Greenberg (CC BY-NC-ND 2.0)
Ornitologia
Avicultura
Ànec cabussador, de colors negres i blancs.
Entre l’ull i el bec té una taca blanca en forma de mitja lluna Propi d’Islàndia, hom el troba accidentalment a Alemanya, a Escandinàvia i molt rarament a la península Ibèrica
palmitat de cetil
Química
Èster hexadecílic de l’àcid palmític, principal constituent de l’esperma de balena purificada, d’on és extret.
Substància blanca d’aspecte de cera, és base de molts ungüents, cerats i emulsions hom l’empra en la manufactura de candeles i sabons i altres preparats farmacèutics i cosmètics És anomenat també cetina
fanalet
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual o biennal voluble, de la família de les sapindàcies, amb fulles alternes tripartides de folíols serrats i amb corimbes de poques flors, blanques.
El fruit és una càpsula membranosa inflada, semblant a un fanalet, i les llavors són negres amb una taca blanca en forma de cor Propi de regions tropicals i subtropicals, és plantat en jardins
fusa
Música
En la música del Renaixement, la fusa és la nota que equival a la meitat de la semiminima (la corxera actual).
En la notació blanca del segle XV es representa com una minima amb dos traços a la dreta, i en la del XVI, com una mínima ennegrida amb un sol traç a la dreta
Mor Sanç VII de Navarra
Mor Sanç VII de Navarra La corona passa a Teobald I, fill del matrimoni de Blanca, filla de Sanç VII, i Teobald de Xampanya S’inaugura el regnat de la casa de Xampanya a Navarra
Signatura d’un tractat de pau perpètua entre Castella i la corona d’Aragó
Signatura d’un tractat de pau perpètua entre Castella i la corona d’Aragó S’acorda el casament de l’hereu de Castella, el futur Enric IV, amb la filla de Joan de Navarra, Blanca
rosa heràldica

rosa heràldica
Heràldica
Moble que representa una rosa sense tija, ordinàriament amb cinc pètals (en cas contrari cal indicar-ne el nombre), cinc sèpals o brins entre ells i el botó.
És molt emprada a Anglaterra com a badge la rosa blanca dels York i la roja dels Lancaster La rosa natural porta tija i fulles Hom parla de doble rosa quan una és dins l’altra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina