Resultats de la cerca

Del 1957 al 1969 fou professional en les categories mosca i gall Fou campió d’Itàlia 1958-59, d’Europa 1961-1964 i del món 1965 del pes mosca, en vèncer per punts Pone Kingpetch Del 1968 fins que es retirà competí en el pes gall, en què també fou campió d'Europa

Competí en les especialitats de camp a través i descens 1993-94 Disputà bàsicament proves d’àmbit estatal i algunes curses a l’estranger Incorporà corredors com Santiago Sánchez, campió d’Espanya, Josep Misser i els seus fills Pau i Tomàs, el darrer dels quals esdevingué campió europeu de descens el 1994

Fitxà pel FC Barcelona el 1985 procedent de l’Estrella Roja Amb l’equip blaugrana fou campió de Lliga quatre vegades 1986, 1988-90 i guanyà dues Copes del Rei 1988, 1990 i la Recopa d’Europa 1986 Amb la selecció de Iugoslàvia fou campió olímpic als Jocs de Los Angeles 1984

Formà part de l’equip del Reial Club Nàutic Tarragona Es proclamà cinc cops campió d’Espanya entre el 1952 i el 1955, quatre en iol de dos i una en outrigger de dos Fou una desena de vegades campió de Catalunya Competí en els Jocs Mediterranis 1955 amb la selecció espanyola

Fou tres vegades campió de Catalunya d’individual 1911, 1914, 1917 i sis de dobles 1908, 1910, 1911, 1913, 1914, amb E Witty, i 1912, amb R Herbert També fou campió 1914 i subcampió 1913 d’Espanya de categoria individual Exercí de jutge àrbitre i fou president de la federació espanyola 1929-31

Competí representant el Club de Boxa Granollers Fou campió d’Espanya amateur en les categories de pesos pesant 1979 i superpesant 1983, 1987, 1989 També es proclamà campió de Catalunya de pesos pesant 1978 i superpesant 1987, 1988 Formà part de la selecció catalana amateur que participà en els Campionats d’Espanya 1979

Format al Reial Club de Golf El Prat Fou campió d’Espanya júnior 1968, amateur 1970, 1971 i de dobles 1970, 1975, 1976 També fou campió de Catalunya amateur 1979, i guanyà dues edicions de la Copa Puerta de Hierro 1980, 1981 Després feu d’entrenador professional al mateix club on es formà

Format al Club d’Escacs Sant Andreu, és Mestre Català des del 1990 Fou campió de Catalunya de ràpides de la primera categoria 1984, i campió absolut de ràpides de la XII Festa Catalana d’Escacs 1989 Exercí també de professor i coordinador de l’escola d’escacs del CE Sant Andreu

Formà part de l’equip del Club Nàutic Amposta Fou diverses vegades campió de Catalunya i quatre cops campió d’Espanya absolut, tres amb el dos sense timoner 1981, 1982, 1983 i una amb el quatre sense timoner 1984 Participà en el Campionat d’Europa del 1982 amb el dos sense timoner

En pàdel arribà a ser número 1 del rànquing català, número 35 d’Espanya i 40 del món Guanyà més de trenta proves del circuit català, així com els torneigs internacionals de Tolosa i Figeac També ha estat campió d’Espanya de pàdel i cinc cops campió d’Espanya de tennis platja