Resultats de la cerca
Es mostren 2542 resultats
helociàcies
Micologia
Família de fongs discomicets de l’ordre de les pezizals que creixen sobre terra humida, fusta en descomposició, arrels, etc, i poden causar estralls en els conreus.
xaruga
Agronomia
Arada de ferro, amb pala lateral, emprada per al conreu de l’arròs i d’altres conreus en què hom ha de fer els solcs molt profunds.
Tesà
Municipi
Municipi del Rosselló, a la plana costanera, estès entre la riba dreta del Rard i el nucli urbà de Cornellà del Bèrcol.
Les terres són regades, en part, amb aigua procedent de l’agulla de la Mar Els principals conreus són els fruiters sobretot presseguers, que ocupen unes 250 ha La vinya és encara important unes 100 ha, el 50% de les quals són dedicades a vins de qualitat Destaca també la producció d’hortalisses, gran part en règim d’hivernacle El 1982 entrà en servei l’Institut Agrícola El poble 13 m alt és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial Sant Pere Era, probablement, una villa romana dins l’àmbit de la ciutat d’Elna hom incrustà a la façana de l’església dues inscripcions…
Paros

Paros Vista de Parikia
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Cíclades, a la mar Egea, Grècia.
Separada de l’illa de Naxos per un canal de 5 km de llargada, és de forma oval i presenta en la costa occidental una petita badia, al fons de la qual es troba la població homònima Conreus de cereals i tabac Famosa a l’antiguitat pel seu marbre marbre de Paros , pertangué a la ‘cultura de les Cíclades’ fins al segle XVII aC Després de l’època micènica segles XIV-XII aC, els jonis li donaren un impuls important, sobretot en el comerç i en les colonitzacions Grècia la recuperà als turcs el 1821 Conserva restes de la seva història antiga l’acròpolis, les muralles i els santuaris d’…
Orellà
Municipi
Municipi del Conflent, al sector alt de la comarca, estès a l’esquerra de la Tet, a les anomenades Garrotxes de Conflent, entre els contraforts meridionals (2 091 m alt) del massís de Madres i la confluència de la riera de Cabrils (límit occidental del terme) i el riu d’Évol a la Tet, a l’extrem del nucli urbà d’Oleta.
La major part del terme és accidentada per la serralada que separa aquelles dues valls tributàries Els conreus ocupen només 30 ha, 23 de les quals són de pastures i farratge, només 4 d’arbres fruiters albercoquers i presseguers, 1 de vinya i 1 d’hortalisses El cens ramader és mínim 280 caps de cabrum El poble 25 h 1982 873 m alt és situat en un coster que domina la riba dreta del riu d’Évol, vora la confluència, a Oleta, amb la Tet L’església parroquial és dedicada a santa Maria el lloc és esmentat ja el 978 Dins el terme hi ha, també, els llogarets de Guixà, Celrà i Turol
República dels Tàtars
Divisió administrativa
República federal de Rússia.
La capital és Kazan’ És centrada per la confluència del Kama amb el Volga La població és composta per tàtars 48% i russos 44% Els boscs ocupen el 16% del territori al SE hi ha bosc estepa Té indústria química cautxú sintètic, plàstics, adobs minerals, etc, construccions mecàniques i indústria del metall equipaments per a la indústria química i petroliera, compressors, cuines de gas, aparells mèdics i d’automatització, etc, lleugera, alimentària i de material per a la construcció Hi ha també conreu de cereals blat, sègol, mill, pèsols, fajol, conreus industrials bleda-rave sucrera…
Bufali
Municipi
Municipi de la Vall d’Albaida, a la dreta del riu Clariana, prop de la seva confluència amb el riu d’Albaida, que travessa el terme pel sud i rep aigües del barranc de Iunda, límit meridional del terme.
Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de cereals, garrofers, vinya i oliveres, sobre la de regadiu hortalisses, blat, que aprofita les aigües de la font del Palomar Les terres de conreu són explotades pels propietaris Hi ha bestiar porcí i cabrum El poble 202 h agl 2006, bufalitans 239 m alt, sobre un turó prop del riu d’Albaida i del barranc de Iunda, formà part del marquesat d’Albaida Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609 Des del 1535 fou rectoria de moriscs, amb Colata, dependent de Montaverner i parròquia independent des del 1574, dedicada a la Mare de…
l’Alquerieta de Guardamar
Municipi
Municipi de la Safor situat al S del riu d’Alcoi, en plena horta de Gandia, enfront de la costa, entre els termes municipals de Daimús i Bellreguard.
El terme és totalment pla, format per terrenys sedimentaris La costa, baixa i arenosa, és anomenada platja de Guardamar recentment ha començat l’explotació turística d’aquesta zona Els conreus de regadiu ocupen la major part del terme, principalment tarongers i hortalisses, regats amb aigua procedent del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia La població s’ha mantingut estacionària des del 1950 decreix lentament, a causa principalment de l’emigració El poble 76 h agl 2001 11 m alt és situat a la carretera de Miramar a Daimús i Gandia És una antiga alqueria islàmica…
Casas Bajas
Municipi
Municipi del Racó, a la zona de llengua castellana del País Valencià, estès a banda i banda del Túria, al límit amb Castella.
Prop de la meitat del terme és ocupat per brolles i pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 60 ha, localitzada a la riba del Túria i dedicada al conreu d’arbres fruiters pomeres, hortalisses i blat de moro Els principals conreus de secà són els de cereals, de vinya 150 ha, d’oliveres, d’ametllers i de figueres La població ha disminuït notablement des del 1910 l’emigració es dirigeix a Barcelona, Sagunt i València El poble 227 h agl 2006 690 m alt agrupa tota la població del municipi és a la dreta del Túria L’església de la Transfiguració fou erigida en parròquia el…
Matet
Vista general de Matet
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Palància, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat als vessants meridionals de la serra d’Espadà (875 m alt.) i drenat per la rambla de Gaibiel, que travessa el terme en direcció NE-SW.
El bosc de pi i alzines i el matollar ocupen el sector més muntanyós El regadiu, a través de séquies que porten l’aigua de la rambla de Gaibiel, és a la vall del riu Els conreus de cereals, vinya i oliveres són els principals de secà Hi ha jaciments de cinabri El poble 121 h 2006, 604 m alt, que agrupa tota la població del municipi, és a l’esquerra de la rambla de Gaibiel L’església parroquial és dedicada a sant Joan Baptista, i depèn de la de Gaibiel D’origen islàmic, fou lloc de moriscs 18 focs el 1602 de la fillola de Sogorb pertangué als ducs de Sessa i posteriorment als…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina