Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
dret comú
Història del dret
Sistema de normes de l’Europa cristiana i romanitzada que tingué per base principal el dret romà justinianeu moderat pel canònic i amb sediments de dret feudal d’aplicació general als estats feudalitzats.
Ajudà al seu arrelament el dret canònic, que hom considerava font de dret preferentment i obligatòria L’aparició del Decret de Gracià coincidí amb la del moviment romanista la mateixa obligatorietat del dret canònic, que remetia al compliment del dret romà, fou el vehicle de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, tant o més que l’esforç científic de les universitats foranes i la tasca dels glossadors i postglossadors i el fet que els decretalistes o canonistes tinguessin una forta base de dret civil A Catalunya, les reaccions de Jaume I contra el dret comú els anys 1243 i 1251…
Gerard Estellés i Gadea
Història
Política
Polític.
Advocat, emprengué diverses explotacions vitícoles i creà la Colònia Agrícola de Quinete Iàtova, Foia de Bunyol Fou membre destacat del partit liberal, diputat provincial 1864, 1872 i 1875 i diputat a corts 1899
A València, sobreseïment de les causes dels revoltats moriscos del 1526 i recuperació del poder en mans dels senyors sobre els moriscos convertits
Les Corts de València aconsegueixen del rei el sobreseïment de les causes dels revoltats moriscos del 1526 i que els senyors tinguin sobre els moriscos convertits la mateixa jurisdicció que tenien quan eren musulmans
contribució de ‘cientos’
Economia
Història
Dret fiscal
Impost indirecte castellà nascut a les corts del 1626 per les necessitats financeres de la monarquia dels Àustria.
Consistí, al principi, en un recàrrec de l’1% sobre l’alcabala, és a dir, sobre l’impost 10% que gravava les transaccions Els cientos augmentaren 1639, 1656, 1633 fins a un recàrrec del 4% i formaren part del conjunt d’ingressos que servien per a pagar el servei de millones al rei El 1686 foren rebaixats al 2% i augmentaren de nou el 1705 Ensenada, en el seu fracassat projecte d' única contribució 1749 a Castella, abolí els cientos , però, llevat dels períodes constitucionals de 1812-14, 1820-23 i el projecte fiscal de Martín de Garay 1817, encara es mantingueren, juntament amb els altres…
Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu
Educació
Llei que regula el sistema educatiu espanyol i que fou aprovada per les Corts Generals l’any 1990.
La LOGSE substituí la Llei General d’Instrucció Pública de l’any 1970 Aquesta última substituí en el seu moment la Llei d’Instrucció Pública de l’any 1857, coneguda també com a Llei Moyano El sistema educatiu que estableix la LOGSE té com a principi bàsic l’educació permanent D’acord amb aquest principi i atenent a fonamentacions psicopedagògiques, un dels objectius últims de la funció educativa és que els alumnes aprenguin a aprendre A mitjan 2005 el govern espanyol presentà l’avantprojecte per a una Llei Orgànica de l’Educació que l’havia de substituir la LOGSE
constitucioner
Història
A les antigues corts catalanes, persona encarregada d’elaborar o minutar les constitucions que havien d’ésser establertes.
comtat de la Torre de l’Espanyol
Història
Títol concedit el 1833 a Josep de Montagut i de Salvador, procurador i diputat a corts per Tortosa.
Continua en la mateixa família
Ponç IV d’Empúries
Història
Comte d’Empúries (1230-69), fill d’Hug IV i Maria de Vilademuls.
El 1229 acompanyà el seu pare a la conquesta de Mallorca, on Hug IV trobà la mort, i ell el succeí Intentà de sanejar l’economia i refer les finances comtals el 1231 vengué els alous de la vila de Tonyà a l’abat de Santa Maria de Roses per 4 080 sous el 1248 lliurà a Jaume I les terres que tenia al Rosselló en canvi de la veïna població de Banyuls, que el rei havia ocupat el 1252 reuní a Castelló una magna assemblea de nobles i prelats, on es dictaren diverses ordenances per al bon regiment del comtat el 1261, després de permutar amb Ponç de Vernet la vila de Cadaqués pels castells…
Fracàs del PRD en les eleccions legislatives
El PRD de Miquel Roca fracassa rotundament en les eleccions legislatives, tant al País Valencià i les Illes com a la resta de l’Estat CiU obté la xifra rècord de 18 diputats a Corts
Joan Piñol i Verges
Història
Política
Polític.
Afiliat al Partit Progressista, prengué part en la revolució del 1868 i fou elegit alcalde 1868 i diputat a corts en diverses legislatures Afavorí la creació de les escoles d’artesans i en fou president
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina