Resultats de la cerca
Es mostren 6953 resultats
nyec-nyec
Onomatopeia amb què hom expressa les raons de dues persones que tot el dia estan com gat i gos.
hora babilònica
Hora igual a la vint-i-quatrena part del dia, segons l’ús babilònic transmès fins a l’actualitat.
assenyalament
Dret processal
Dia i hora fixats per a una diligència judicial, en especial per a una vista o un judici oral.
solana
Dit del costat d’una muntanya, d’una casa, etc, on el sol toca durant més temps del dia.
festa
Cristianisme
Dia de l’any que l’Església celebra la memòria d’un sant o de la Mare de Déu.
calaix
Economia
Quantitat de diners que hom aplega venent a la menuda en un període determinat (un dia, una setmana, etc).
rellotge calendari
Rellotge calendari
Tecnologia
Rellotge que, a més d’indicar l’hora, mostra el dia del més i, eventualment, el de la setmana.
Alguns rellotges amb calendari incorporen també la indicació del més i de l’any, i és normal que tinguin prevista, mecànicament o electrònicament, la durada variable dels mesos, incloent-hi la dels mesos de febrer dels anys de traspàs En aquests casos, hom diu que el rellotge porta un calendari perpetu Aquesta denominació és discutible des del moment en què, habitualment, hom no hi preveu les excepcions a la regla dels quatre anys contingudes en el calendari gregorià i que són les que el diferencien del calendari julià Hom coneix almenys un rellotge que conté un calendari perpetu, pròpiament…
quinquagèsima
Cristianisme
Diumenge que precedia el primer diumenge de quaresma, anomenat així perquè era el cinquantè dia abans de la Pasqua.
Fou suprimida de l’any litúrgic en la nova ordenació 1970
dinar
Àpat principal del dia (el que hom fa pels volts de migdia o a primera hora de la tarda).
la Creu de Maig
Festa religiosa de primavera que hom celebrava el dia de la Invenció de la Santa Creu (3 de maig).
Hom solia beneir solemnement el terme des de llocs alts des dels campanars de les esglésies, des del terrat de la catedral de Barcelona i antigament també des de les muralles de Barcelona i de Palma, Mallorca, des de pedrons o creus de terme, des de puigs, com el Toro, de Menorca a fi de protegir les collites La mainada solia alçar altarets enramats i feia capta, demanant pel veïnat “un dineret per la santa creu” amb l’import, acostumava a fer una berenada