Resultats de la cerca

Llicenciat e n història de l’art per la Universitat de Barcelona i en dramatúrgia i direcció teatral per l’Institut del Teatre, on imparteix la docència des del 2006, té també el màster oficial en estudis teatrals S’inicià com a director, però posteriorment s’ha centrat en la creació de textos propis, que generalment dirigeix Ha estrenat Casa Calores 2007,  El factor Luxemburg 2007,  Lluny de Nuuk 2010, premi Crítica Serra d’Or 2011,  Red Pontiac 2011,  Desclassificats 2011,  Barcelona 2013, premi Max al millor text teatral 2014, El don de las sirenas 2013 i Infàmia 2016 És coautor d’alguns…

Home d’interessos variats era també jurista i cronista, el seu taller fou el primer a imprimir música a Anglaterra emprant la tècnica de caràcters mòbils Els fragments més antics conservats de les obres que publicà són del 1523, i se suposa que edità una gran quantitat de cançoners per al mercat local Convertit al protestantisme, publicà també himnaris luterans Goostly Psalmes and Spirituall Songes Propietari d’un teatre als afores de Londres, escriví algunes comèdies que incloïen cançons A New Interlude

Inicialment orientat cap a l’advocacia, els primers anys del segle XIX començà a escriure drames i comèdies, i el 1819 obtingué un cert èxit amb el melodrama Les frères invisibles Fins els anys vint escriví sobretot vodevils El 1827 s’estrenà La muette de Portici , escrita en collaboració amb Germain Delavigne i amb música de Daniel Auber, obra cabdal de la tradició operística per les seves connotacions patriòtiques i socials Scribe es convertí des d’aleshores en el llibretista francès més sollicitat del segle XIX Sobresortí per l’escrupolositat en la composició dels textos, i per la seva…

Vida Personatge rebel, fugí de casa i es relacionà amb elements revolucionaris de la Itàlia del moment, com ara el poeta i crític literari Giosuè Carducci, de qui fou amic El 1883 s’estrenà la primera de les seves obres teatrals, i el 1889, la primera òpera amb un text seu, Il vassallo di Szegith -escrita en collaboració amb Francesco Pozza-, i amb música d’Antonio Smareglia Seguiren La Wally 1892, d’Alfredo Catalani, i Cristoforo Colombo 1892, d’Alberto Franchetti Collaborà també amb Giusseppe Giacosa per a obres de Giacomo Puccini Manon Lescaut , 1893 La bohème , 1896 Tosca , 1900, i…

Fins el 1762 visqué a Venècia Aquest any anà a París, on escriví textos per a la Comédie-Italienne Carlo Goldoni és considerat el gran renovador de la comèdia italiana En aquest gènere, les seves innovacions constituïren una ruptura amb la tradició de la Commedia dell’Arte Bàsicament, substituí els personatges estereotipats de determinats caràcters o tipus socials per personatges de comportament i afeccions molt més individualitzats i matisats, d’acord amb una visió realista del desenvolupament del drama La complexitat dels personatges repercutí també en els arguments, que esdevingueren per…

La seva poesia, amb evocacions medievals, fon els aspectes de la natura amb l’impuls eròtic I dalom ‘En les valls’, 1910, Manns kvede ‘El poema de l’home’, 1915 Féu també una trilogia èpica Gudbrand Langleite 1913-27 En el seu teatre és clara la influència d’AStrindberg Chistophoros 1948, Den lange bryllupsreisa ‘La llarga lluna de mel’, 1949

Un dels fundadors del teatre d’estil occidental Autor d’una versió moderna del drama poètic El ventall de flor de préssec , de Gong Shanren 1648-1718, i de la peça Flor de préssec i la noia , sobre l’amor de dos joves a la Xina antiga

Gestor turístic de professió, el 1941 fixà la seva residència a Palma Conreà el teatre, la poesia i la novella Com a autor dramàtic collaborà amb Martí Mayol en el drama costumista Portes obertes 1949 Després publicà S’ha venut un home 1957, premi Ciutat de Palma 1956 i Del cel i de la terra 1974, entre d’altres Pel que fa a la poesia, és autor de Mosaic d’espurnes 1951 i D’Orient i d’Occident 1959, de caràcter humorístic i sentimental El 1959 edità el llibre costumista sobre Palma, Carrers, places i un rellotge 1959 Escriví la novella realista Els trasplantats 1963, premi Ciutat de Palma…

Els seus poemes, pessimistes durant la joventut, es manifesten amb el pas dels anys plens d’amor a la vida i proven l’acceptació del món per part del poeta Entre els seus reculls poètics cal destacar Dzień duszy ‘El dia de l’ànima’, 1903, Ptakom niebieskim ‘Als ocells del cel’, 1905, Tęza łez i krwi ‘L’arc iris de llàgrimes i sang’, 1918, Wiklina ‘El vímet’, 1954, etc

La seva obra lírica pertany a l’expressionisme, i el drama Der Bettler ‘El captaire’, 1912 és considerat una de les primeres obres teatrals revolucionàries d’aquest corrent Convertit al catolicisme 1913, més endavant escriví obres de caràcter místic, com König David ‘El rei David’, 1916