Resultats de la cerca
Es mostren 3030 resultats
Felip Bertran i Güell
Industrial.
Fill de Josep Bertran i Musitu i de Maria-Cristina Güell, reuní el patrimoni de dues importants famílies catalanes Fou president de la societat Asland de ciments i de Maquitrans de transports, entre altres Presidí la Germandat de Santa Maria de Poblet i impulsà la reconstrucció del monestir Publicà Els serveis de sanitat i assistència social de Catalunya 1936, Preparación y desarrollo del Alzamiento nacional 1938, Rutas de la Victoria 1939 i Poblet, deber de nuestra generación 1946
Simó Bauçà i Sales
Cristianisme
Bisbe de Mallorca (1607-23).
Religiós dominicà, a València rebé les ensenyances de Lluís Bertran Fou prior dels convents de Manacor i de Palma Essent bisbe oposà una resistència passiva als lloctinents a causa d’alguns conflictes de caràcter fiscal Ajudà diverses famílies morisques procedents de Granada Féu construir la façana del palau episcopal, així com la gran sala ornada amb els retrats dels bisbes mallorquins Convocà sínodes el 1611 i el 1614 Resten encara inèdits uns comentaris seus a la dialèctica d’Aristòtil
Vida quotidiana i cura dels altres: afrontant els canvis i la complexitat familiar
Avui, quan una parella vol formar família, ho fa des de dos projectes biogràfics individuals Això implica que han de negociar molts aspectes de la seva vida en comú abans de compartir-la, i assumir amb realisme el risc d’una possible ruptura en el cas en què no consolidin el projecte compartit Igualment, una dona que vol ser mare sense parella cal que gestioni els suports socials que necessitarà del seu entorn amics i amigues família serveis comunitaris etc També un matrimoni del mateix sexe ha de vetllar perquè la seva opció de vida i la vida dels seus fills i filles siguin respectades en el…
el Raval de València
Història
Antiga moreria de la ciutat de València (Horta), situada fora del recinte antic, davant la porta de la Moreria, que s’obria a la plaça de l’Espart (o porta de la Caldereria, l’antiga bab al-Hanaš o porta de la Colobra, a l’extrem ponentí del decumanus de la ciutat romana).
Corresponia al raval de l’Alcúdia de València d’època islàmica Disposava d’una mesquita actual església parroquial de Sant Miquel, carnisseria, forn, molí i bany i restà inclòs en el nou recinte emmurallat, al nord del carrer de Quart Sofrí un assalt, gairebé incruent, el 1455 el 1521 els agermanats destruïren la mesquita i obligaren els seus habitants a batejar-se Però, de fet, restaren molt pocs cristians nous fins a l’expulsió del 1609 el 1602 hi vivien només 9 famílies
zeïformes
Ictiologia
Ordre de peixos actinopterigis del superordre dels teleostis.
Caracteritzats pel fet de presentar el dors molt elevat, el cos comprimit i cobert de grosses escates ctenoides, el cap gros, la boca molt protràctil, la línia lateral corba al centre dels costats, la bufeta natatòria grossa, les aletes pectorals petites i les ventrals en posició jugular o toràcica i les aletes dorsal i anal amb uns radis espinosos forts i llargs a la base Inclou dues famílies els zeids, amb el gall Zeus faber , i els capròids, amb el gallet Capros aper
teleostis
Ictiologia
Superordre de peixos actinopterigis, el més important pel que fa a nombre d’espècies i a diversitat, que comprèn peixos totalment ossificats, de cua homocerca, encara que un examen detallat de la seva estructura interna evidencia que aquesta simetria és secundària i deriva d’una estructura heterocerca primitiva, amb escates constituïdes per petites làmines òssies, generalment primes i flexibles.
Filogenèticament deriven dels holostis de les mars secundàries i aparegueren a les acaballes del cretaci Habiten en tots els medis marins, des de la superfície fins a grans fondàries també han envaït les aigües salabroses i les aigües dolces continentals El seu èxit evolutiu és degut en part a la seva fecunditat i en part al gran polimorfisme i poder adaptatiu, tant econòmic com fisiològic, que presenten els 26 diferents ordres, amb nombroses famílies, en què hom ha dividit la classe
Assalt a un centre de menors no acompanyats de Castelldefels
Prop de 25 encaputxats entren en un centre de MENA menors no acompanyats a Castelldefels, on provoquen destrosses i intenten agredir educadors i menors Un atac similar es repeteix l’endemà El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, condemna l’atac, que qualifica de racista, i anuncia que la Generalitat es personarà com a acusació El dia 11 té lloc una concentració de rebuig a l’agressió que és contrarestada per una altra de sentit contrari
Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius
Educació
Servei de suport als centres educatius en l’adequació a les necessitats especials de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge i comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social i curricular.
Es tracta d’un model d’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials i al seu entorn, propi de Catalunya La seva intervenció es concreta en tres grans àmbits alumnat i famílies centres i professorat zona educativa Són equips multiprofessionals formats principalment per logopedes, psicopedagogs especialitzats en audició, llenguatge i comunicació i audioprotetistes especialitzats en audiopròtesi infantil i juvenil Aquests estan organitzats en tres unitats unitat de valoració i orientació unitat de seguiment escolar unitat de tecnologia, actualització i…
Centre de Desenvolupament Infantil i d’Atenció Precoç
Psicologia
Centre que atén els infants de 0 a 4 anys amb dificultats evolutives o risc de patir-ne.
Les famílies s’hi adrecen per indicació del seu pediatre, de la llar d’infants, de l’escola o per iniciativa pròpia, quan tenen alguna preocupació per l’evolució que segueix el seu fill o filla L’equip és pluridisciplinari i expert en atenció precoç en formen part pediatres, psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes i assistents socials, els quals desenvolupen funcions diagnòstiques i terapèutiques Depèn de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya
cadet
Militar
Alumne d’una acadèmia militar.
Aquest nom, d’origen gascó, que designava el secundogènit i, per extensió, els fills subsegüents de les famílies nobles, fou aplicat a França a partir del regnat de Lluís XIV als joves nobles que estudiaven en collegis militars i que passaven a formar els cossos d’oficials, i s’estengué per Europa La monarquia borbònica hispànica regulà d’una manera similar en el seu exèrcit 1722 la classe de cadets, limitada als estaments privilegiats Aquesta limitació fou derogada definitivament el 1856
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina