Resultats de la cerca
Es mostren 957 resultats
Primera respiració del nadó
Tan bon punt se separa de l’organisme matern, l’infant ha de començar a respirar, per tal d’obtenir l’oxigen imprescindible per a la vida i eliminar el diòxid de carboni derivat del seu metabolisme, l’acumulació del qual és tòxica Durant l’embaràs, l’oxigen passa de la sang materna a la sang fetal a través de la placenta, i des d’allí arriba al fetus pel cordó umbilical de la mateixa manera, però en sentit invers, se n’elimina el diòxid de carboni En els primers moments que segueixen el naixement, el fetus encara resta unit a la mare pel cordó umbilical, on, si es palpa, encara pot percebre’s…
El subsistema limfàtic
Anatomia humana
El subsistema limfàtic és un conjunt d’estructures, essencialment els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics , la funció primordial de les quals és mantenir una proporció adequada de líquids i matèries orgàniques en l’espai intercellular dels teixits, com també efectuar-hi el drenatge dels elements de rebuig o dels gèrmens Aproximadament el 90% del líquid intercellular i la major part dels minerals i de les substàncies moleculars són reabsorbits pels capillars Això no obstant, algunes proteïnes d’alt pes molecular, que per llur volum no poden travessar en sentit invers la paret capillar, i…
El tub digestiu
Anatomia humana
El tub digestiu pròpiament dit comprèn una sèrie d’òrgans, disposats l’un darrere l’altre de manera seguida, que són l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim i l’intestí gros Aquests òrgans, les parets dels quals es contreuen rítmicament per tal de fer avançar el bol digestiu, són els que tenen la funció de digerir els aliments i absorbir les substàncies nutritives que contenen La paret de tots els òrgans del tub digestiu es compon de quatre capes de teixit, que de dins a fora són la capa mucosa, la capa submucosa, la capa muscular i la capa serosa Les característiques d’aquestes capes són una…
Baltasar Samper i Marquès
Música
Compositor, musicòleg i director mallorquí.
Vida La seva vocació es despertà en un entorn familiar molt vinculat a la música —el pare fou cantant d’òpera i el germà, Julià, també s’hi dedicà— Realitzà els primers estudis musicals amb els mestres Cardell i Oliver A dinou anys es traslladà a Barcelona, ciutat on residí fins el 1938, i estudià piano amb E Granados i composició amb F Pedrell Acabats els estudis, realitzà una variada activitat professional fou concertista de piano, dedicat especialment a la divulgació d’autors catalans i també de l’anglès Cyril Scott dirigí l’Orquestra de Cambra de Barcelona, l’Orquestra Pau Casals i l’…
glacejat
Alimentació
Procediment de conservació d’un aliment congelat que consisteix a banyar-lo o ruixar-lo amb aigua freda perquè es formi a la superfície una capa fina de gel que n’impedeixi la deshidratació.
port-salut
Alimentació
Formatge francès fet amb llet de vaca, de pasta premsada i no cuita, de color groc palla, fina i untuosa, i sabor suau, originari de l’abadia trapenca de Port-du-Salut, a Entrammes.
alpaca
Mastologia
Mamífer de la família dels camèlids, propi del Perú, on viu en domesticitat, molt semblant a la llama, però més petit i de llana més llarga i fina, molt apreciada a la indústria tèxtil.
canyella
Fructicultura
Varietat de pera anomenada també mantegosa Giffard
, de mida mitjana i de forma allargada; el color de la pell és verd groguenc, vermellós de la cara assolellada; la polpa és blanca, fina i sucosa.
Els bisbes de Lleida fins el 1300
Art romànic
Sagiti 419 Bisbe de tendència priscillanista, relacionat amb la possessió de certs còdexs de contingut màgic i esotèric Assistí al concili de Tarragona de l’any 419, on fou exculpat, juntament amb el bisbe d’Osca, de l’acusació d’heretgia Pere de Lleida v 519 Elogiat per sant Isidor a De viris illustribus Andreu 540 Acudí al I concili provincial de Barcelona, l’any 540 Febrer 546 En el temps de la seva prelatura se celebrà a Lleida el concili visigòtic de l’any 546 Ameli 599 Assistí al concili provincial de Tarragona de l’any 599 Gomarell 614 Envià Fructuós com a representant al concili d’…
calorització
Tecnologia
Procés que consisteix a recobrir amb una fina capa d’una mescla d’alúmina i pólvores d’alumini distints metalls (acer, ferro, coure) i escalfar-los tot seguit a 1 000°C en un corrent d’hidrogen.
Els objectes així tractats adquireixen una gran resistència a l’oxidació, fins i tot a altes temperatures, i als agents corrosius
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina