Resultats de la cerca
Es mostren 1158 resultats
Adolf Joarizti i Lasarte
Història
Periodisme
Política
Polític i escriptor.
Fou redactor dels diaris La Corona de Aragón , de Barcelona, i de La Discusión , de Madrid, on anà a residir participà en la revolta del Cuartel de San Gil 1866 i en la Revolució de Setembre 1868 i fundà el diari La Igualdad Tornà a Barcelona, fou diputat per Manresa 1869 i es destacà en la revolució federalista 1869 Després d’un breu exili fou novament diputat per Terrassa, 1870 Deixà diverses obres, com Los progresistas, los demócratas y los individualistas 1861 i un Viaje dramático alrededor del mundo 1864 El seu germà Miquel Joarizti i Lasarte Barcelona ~1840 — 1910 s’…
Emili Salas Sallarés

Emili Salas Sallarés
CN ATLÈTIC-BARCELONETA
Natació
Pioner de la natació catalana.
Fou directiu i àrbitre de natació i waterpolo i estigué vinculat al Club Natació Atlètic, del qual fou cofundador 1913 i primer secretari 1913-19 També fou cofundador de la Federació Espanyola de Natació 1920-23, i ocupà el càrrec de secretari de la federació i d’un collegi d’àrbitres d’àmbit indefinit en deien d’Espanya, però era inexistent fora de Catalunya Contribuí en gran manera a l’expansió de la natació i el waterpolo i, el 1915, inspirà, acomboià i certificà la Travessia del Port de Barcelona, que, de forma experimental, feren Enric Gil i Santiago Maria Arnau També li…
Melilla
Municipi
Municipi i ciutat autònoma del N d’Àfrica; juntament amb Ceuta, una de les dues places de sobirania espanyola a la costa del Marroc.
Té uns 12 km 2 d’extensió És situada en una badia entre els caps Tres Forcas i Agua, i una franja neutral de 500 m d’amplada la separa de l’estat del Marroc per la part continental El nucli primitiu era un illot-fortalesa que domina la plana on s’aixeca la ciutat moderna La població és en gran majoria d’origen espanyol, i l’única minoria important és la musulmana el 15% És una plaça militar amb funcions econòmiques limitades a les necessitats de la població L’antiga Rusaddir fou una colònia fenícia i cartaginesa des del segle VI aC Conquerida pels vàndals 430 i pels àrabs segle VIII, es…
Tomàs López i Enguídanos
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i a la de Sant Carles de València, on fou premiat el 1781 i el 1784 Fou acadèmic de totes dues institucions Carles IV el nomenà gravador de cambra el 1806 Com a pintor imità Meléndez Es destaquen, entre les seves obres, els retrats de Ventura Caro, Ferran VII a cavall, Godoy, Floridablanca i El Dos de Maig a Madrid , els quadres del Museu de Belles Arts de València, com Sant Vicent Ferrer i El marquès de la Romana , i les làmines de les Observaciones del botànic Cabanilles, les del Quixot publicat per Quintana 1797, les d’un Gil Blas…
Jaume de Xèrica
Història
Baró de Xèrica.
Infant reial, fill natural de Jaume I de Catalunya-Aragó i de Teresa Gil de Vidaure , legitimat pel rei el 1272, juntament amb el seu germà Pere d'Ayerbe , amb dret a succeir en el tron Rebé com a patrimoni la baronia de Xèrica Es casà amb Elfa Álvarez de Azagra, filla del poderós senyor d’Albarrasí Álvaro Pérez de Azagra Distanciat del rei Pere II, arribà amb ell a un acord el 1283 i li cedí com a garantia Eslida, Suera i Fanzara El 1285 tingué cura de la defensa de la frontera aragonesa davant el perill d’una invasió francesa Tingué un fill, Jaume de Xèrica i Álvarez de Azagra…
Ot de Montcada i de Luna
Cristianisme
Cardenal.
Fill d’Ot III de Montcada i Maça de Liçana, baró d’Aitona, fou bisbe de Tortosa 1415-47 Tingué un paper molt destacat en la darrera etapa del Cisma d’Occident El 1423 fou autoritzat per a aixecar les censures als seguidors del papa Benet XIII El 1420 rebé, a Sant Mateu del Maestrat, la renúncia al papat de Gil Munyós, successor de Benet XIII, i celebrà a Tortosa un concili provincial presidit pel cardenal Pere de Foix, legat de Martí V 1430 Assistí al concili de Basilea 1438, on residí quatre anys i on tingué una actuació molt destacada Fou nomenat cardenal per l’antipapa Fèlix V…
Associació de Bibliòfils de Barcelona
Associació de bibliòfils fundada a Barcelona el 1943.
Fundada per Ramon de Dalmases i Villavecchia, Maria de la Pau Fabra i de Monteys, marquesa de la Mesa de Asta, José Pedro Gil Moreno de Mora, Alfons Macaya Sanmartí —que en fou el primer president—, Ramon Miquel i Planas, Josep Porter i Rovira, Joan Prats i Tomàs, Joan Sedó i Peris-Mencheta i Gaietà Vilella i Puig, publica luxoses edicions de bibliòfil de clàssics castellans i catalans, organitza conferències i exposicions, i entre el 1990 i el 1995 publicà l’ Anuario de la Asociación de Bibliófilos de Barcelona El nombre de socis és limitat a 100 Celebra les seves sessions…
Manuel Penella i Moreno
Música
Compositor valencià.
Inicià els estudis musicals amb el seu pare, Manuel Penella i Raga, compositor i director del Conservatori de València Més tard estudià composició amb S Giner i violí amb A Goñi Exercí el càrrec d’organista de Sant Nicolau de València durant un cert temps i en aquesta època estrenà la sarsuela La fiesta del pueblo Aquesta fou seguida de prop de vuitanta obres escèniques més, entre sarsueles, comèdies musicals i revistes Entre les més destacades hi ha la sarsuela El gato montés 1916, el pasdoble de la qual obtingué èxit internacional a partir de l’estrena de l’obra a Nova York…
Club Tiro de Pichón
Esports de tir
Club de tir al vol de Barcelona.
Inaugurat al juny del 1906 i promogut, entre d’altres, per Leopoldo Gil, reunia l’alta socie-tat catalana que practicava el tir al colomí Situat a la part inferior del castell de Montjuïc, davant l’antic embarcador de l’Exposició Universal, era format per una planícia ellíptica amb un estand per als tiradors, tribuna, local social, sala de juntes i secretaria, i colomers amb gàbies automàtiques S’hi disputaren proves de rellevància, com el Campionat d’Europa 1956 o el Campionat del Món 1961 La concessió de les installacions caducà a l’abril del 1994 i l’Ajuntament de Barcelona no…
Club Petanca Sants

Jonathan Ferrari, president del Club Petanca Sants i campió d’Espanya el 2005
Club Petanca Sants
Altres esports de pilota o bola
Club de petanca del barri de Sants de Barcelona.
Fundat el 1985, fou impulsat per Jaume Gil Saumell, que en fou president fins el 2010 Nasqué dins l’Associació de Veïns del Triangle de Sants i l’any 1993 es fusionà amb el Club Petanca Atlètic Sants, fundat el mateix any Guanyà el Campionat d’Espanya de dobles de segona categoria 2005 i fou tercer classificat l’any següent També fou subcampió d’Espanya de clubs de segona categoria 2000 i subcampió de Catalunya de tripletes 1999, 2005 i de dobles 2005 Guanyà la Copa President 2000 Participà en el Torneig Internacional 1999 i guanyà la Copa Ibèrica 2005 en representació de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina