Resultats de la cerca
Es mostren 2202 resultats
Joane Somarriba Arola
Ciclisme
Ciclista basca.
Practicà el ciclisme des de petita, però l’any 1991 hagué de deixar la bicicleta a conseqüència d’una greu malaltia que l’obligà a anar en cadira de rodes durant algunes setmanes L’any 1993 pogué tornar a competir, amb l’equip italià Alfa Lum A Itàlia es consolidà com a ciclista i alguns anys després es consagrà definitivament gràcies a les victòries en el Giro, els anys 1999 i 2000, i molt especialment als triomfs en la màxima cursa del món per etapes, el Tour de França, els anys 2000, 2001 i 2003 D’aquesta manera, es convertí en la tercera ciclista que aconseguia guanyar tres…
José Julio Cano Ridruejo

José Julio Cano Ridruejo
Arxiu J.J. Cano
Beisbol
Jugador, entrenador i directiu de beisbol.
Format al Club Beisbol Viladecans, on desenvolupà tota la seva carrera esportiva, destacà ja en categories inferiors S’inicià com a llançador, però després d’una greu lesió passà a jugar de primera base En categoria absoluta guanyà deu Lligues i deu Copes del Rei de manera consecutiva entre els anys 1982 i 1991 L’any 1983 fou considerat el millor jugador de la Lliga Disputà deu Campionats d’Europa amb la selecció espanyola, amb la qual es proclamà campió del grup B el 1991, any de la seva retirada Posteriorment, exercí d’entrenador de l’equip sènior del CB Viladecans durant nou…
Gai Semproni Grac
Història
Política
Polític romà.
Lluità a Numància 133 aC i fou un dels triumvirs elegits per a aplicar la llei agrària del seu germà Tiberi Qüestor a Sardenya 126-124 aC, fou elegit 123 aC tribú de la plebs Planejà unes reformes que tendien a limitar el poder senatorial i a enfortir la sobirania del poble Per venjar el seu germà féu aprovar una llei que prohibia la repressió violenta dels ciutadans sense un judici previ També durant el primer tribunat, per obtenir partidaris, promulgà una llei frumentària El 122 aC presentà les lleis de les colònies i la d’atorgament del dret romà als pobles itàlics El fracàs d’aquesta…
El que cal saber del botó d’orient
Patologia humana
El botó d’orient o leishmaniosi cutània és una infecció de la pell causada pel protozou Leishmania tropica i transmesa per la picada del mosquit Phlebotomus papatasii La malaltia és endèmica, entre d’altres zones, al litoral mediterrani i, per tant, a Catalunya i al País Valencià, perquè hi ha mosquits infectats pel protozou responsable de la malaltia El botó és una lesió cutània que apareix a la zona de la picada, després d’un mes o dos d’incubació Habitualment, consisteix en una placa o un nòdul que es transforma en una úlcera Convé aplicar-hi tractament ben aviat, perquè, encara que la…
Swazilàndia 2016
Estat
La decisió de la Comunitat pel Desenvolupament de l’Àfrica del Sud SADC de nomenar president de l’organització d’integració regional el rei Mswati III en la cimera celebrada a Mbabane va ser criticada per les formacions opositores, prohibides per la Constitució L’oposició, en la qual destaca PUDEMO com el partit amb més influència, va argumentar que Mswati III regnava de forma absoluta i malbaratava els recursos en un moment en què el país s’enfronta a una greu sequera, la pitjor en més de quinze anys Segons UNICEF, uns 300000 nens necessiten ajuda alimentària Malgrat les…
Venosa
Ciutat
Ciutat de la província de Potenza, a la Basilicata, Itàlia, a la conca mitjana del riu Ofanto.
És un nucli de comunicacions important i un centre agrícola i comercial Antiga ciutat romana Venusia , assolí un gran desenvolupament durant el segon triumvirat Hi nasqué Horaci Seu episcopal des del segle V, fou successivament ocupada per sarraïns i normands segles IX-XI, i més endavant pels angevins i els catalanoaragonesos, i fou feu de diferents famílies fins al segle XVII Ha sofert diversos terratrèmols, el més greu dels quals fou el del 1854 Entre els pocs monuments que romanen, hi ha la segona església de l’abadia de La Trinità, del segle XII, construïda amb pedres de l’…
unció dels malalts
Cristianisme
Ritu de les esglésies cristianes, que consisteix a ungir els diversos òrgans dels sentits dels malalts o algunes parts del cos, acompanyant l’acció amb unes pregàries que imploren l’alleujament de la malaltia i la remissió dels pecats.
Coneguda ja pels primers cristians al Nou Testament n'hi ha referències, era considerada una ajuda amb vista a la guarició corporal, símbol de la guarició de l’ànima Des del segle X, a Occident, hom n'explica el sentit dins la teologia dels sagraments, i Pere Llombard, que fou el primer a anomenar-la extrema unctio ‘extremunció’, la considerà un dels set sagraments de l’Església, doctrina que fou acceptada pel concili de Trento Entre els ortodoxos coneguda per εψχέλαιον, ‘oli de pregària’ és administrada per set, cinc o tres preveres com a preparació per al viàtic Durant molt de temps ha…
hepatitis
Patologia humana
Inflamació del fetge.
El terme hepatitis vírica es refereix a la inflamació aguda del fetge, imputable als virus A, B, C, D i E, entre els més freqüents Fins a la fi de la dècada dels anys vuitanta del segle XX només s’havien identificat els virus de l’hepatitis A i B, i hom es referia a les hepatitis no coincidents amb aquest tipus com a hepatitis no A no B Segons estimacions de l’OMS, a la segona dècada del segle XXI prop de 500 milions de persones arreu del món presentaven infecció crònica pel virus de l’hepatitis C o B, causants, al seu torn, del 57% de casos de cirrosi i el 78% de casos de càncer de fetge…
Herència autosòmica dominant
Genètica
Es parla d’ herència autosòmica dominant quan un gen té un grau d’expressivitat tal, que la seva presència en un sol dels dos cromosomes homòlegs és suficient perquè determini un tret o una malaltia Així, doncs, el tret característic o la malaltia provocada per aquest gen apareixerà tant en els individus homozigots —és a dir, els que tenen la mateixa versió del gen en ambdós cromosomes homòlegs—, com en els heterozigots —és a dir, els individus que tenen una versió diferent o un allel diferent del gen en cada un dels cromosomes homòlegs Hi ha nombroses malalties provocades per una alteració…
grall
Música
Instrument aeròfon de llengüeta doble, constituït per un tub de fusta amb 7+1 forats digitals de diàmetre creixent d'agut a greu.
Conegut també com a grall de pastor o de cornamusa , pot ser emprat com a instrument independent o bé formant part d'una cornamusa , com a tub melòdic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina