Resultats de la cerca
Es mostren 2946 resultats
Sant Miquel de Ribelles (Vilanova de l’Aguda)
Art romànic
Els vestigis arquitectònics que resten avui dia de la capella de Sant Miquel, vora el castell, no corresponen per la seva tipologia a un edifici bastit en època romànica Segons una referència citada en Els castells catalans , vol VI I, 1979, pàg 508, l’any 1010 un tal Ramon Ponç de Ribelles féu una dotació a fi de construir una capella dedicada a sant Miquel Arcàngel, la qual, segons indica el document, s’havia de bastir prop del castell Cal dir que es dubta de la fiabilitat d’aquesta notícia, ja que no hi ha constància documental de l’existència d’un Ramon Ponç de Ribelles l’any…
Èdip rei
Tragèdia de Sòfocles, representada abans del 425 aC, prototip de l’obra tràgica.
A Tebes, homes i animals moren, i l’oracle dèlfic diu que, per aturar la pesta, cal punir l’assassí de Lai Tirèsies i Jocasta obren i nuen la intriga del drama, fins que el poeta resol de presentar Èdip com l’assassí i l’incestuós Jocasta se suïcida, i Èdip s’eixorba Fatalitat, llibertat i desesperació són conceptes sublimats per la religiosa resignació de la víctima Homer indica que Èdip continuà governant Tebes, mentre que, segons Sòfocles, se n'anà a l’Àtica acompanyat d’Antígona, on morí L’obra ha tingut diverses traduccions catalanes entre les quals es destaca la de Carles…
Sixt I

Sixt I
Cristianisme
Papa en temps de l'emperador Adrià, el sisè successor de Pere.
Segons l' Annuario Pontificio fou papa entre el 115 i el 125, mentre que en el Catàleg Liberià de papes, consta que el seu pontificat anà del 117 al 126 En el Liber Pontificalis s'indica que Sixt I establí que el calze només havia de ser tocat pels sacerdots i que el vel que el cobreix havia de ser de lli El Catàleg Felicià i diversos martirologis el titulen màrtir Fou enterrat al Vaticà, al costat de la tomba de sant Pere La seva festivitat se celebra el 3 d'abril, si bé des de l'edat mitjana fins al 1922 se celebrà el 6 d'abril
Mediterrània
Mediterrània d’Aristides Maillol, avui conservada al jardí de les Tulleries de París
© Fototeca.cat
Escultura d’Aristides Maillol inicialment anomenada El pensament
.
Nasqué d’una terracota el 1900 i fou realitzada l’any següent Hom l’ha definida com a “dona asseguda, equilibrada, arcaica, d’un plenitud somàtica i d’una pau mental perfecta” N'hi ha diverses versions en marbre, al jardí de les Tulleries de París, de pedra, a Winterthur, i de bronze, a la casa de la vila de Perpinyà També hi ha la versió de bronze sobre la tomba de l’artista a la seva casa nadiua de Banyuls de la Marenda Encara s’hi nota una influència de Rodin, però ja indica el retorn de Maillol a les constants d’un art mediterrani
Santa Maria de Montargull (Anglesola)
Art romànic
Aquesta església era situada al terme del castell homònim, localitzat al nord de l’actual terme d’Anglesola, molt a prop de Tornabous L’església de Santa Maria formava part del bisbat d’Urgell La primera notícia històrica del castell i l’església és del 1301, la qual cosa indica la seva preexistència com a mínim des del segle XIII, en una zona conquerida pel comte d’Urgell al segle XI El 1359 el lloc tenia 25 focs i n’era rector Guillem Girona Actualment es conserva al lloc una masia, el Mingot, però no hi ha cap rastre del castell ni de l’església
Castell del diable (Amer)
Art romànic
Aquest castell llegendari, com ho indica el seu nom, és situat dalt el puig d’Alí, a l’esquerra del riu Brugent, sobre l’antiga Torre de Sant Climent o casa forta de Roca-salva El lloc fou seu d’una fortificació ibèrica, amb una torre i una muralla dels segles IV i III aC Podria ésser que per la seva situació estratègica hi hagués hagut en època medieval una torre de guaita o un punt fortificat, bé que no se n’ha trobat cap confirmació documental ni restes característiques Per això, aquí només en deixem constància, amb el dubte sobre el seu paper com a castell o fortalesa medieval
Nearc
Història
Almirall macedoni.
Alexandre el Gran el féu sàtrapa de Lícia 334 aC i de Pamfília 336 aC i li atorgà el comandament de la flota que davallava el curs de l’Hidaspes a l’Índia fins a trobar la boca de l’Indus Aleshores conduí l’esquadra fins al golf Pèrsic i l’Eufrates 325-324 aC, en un viatge en el qual acredità els seus dots d’estrateg genial Honorat i nomenat navarc de l’expedició d’Aràbia, a la mort d’Alexandre, es retirà a la satrapia i escriví la narració del seu viatge, un text que aprofità posteriorment Arrià per al seu llibre Índica
combinació
Matemàtiques
Configuració on hom només té en compte la distinció entre els elements agrupats i no l’ordre en què són presos.
Hom anomena combinació d’ordre n , formada a partir d’un conjunt de m elements 0 ≤ n≤ m, qualsevol dels subconjunts formats en considerar n elements diferents entre els m que integren el conjunt donat, sense tenir-ne en compte l’ordre hom considera, doncs, que dues combinacions són distintes quan algun de llurs elements és diferent El nombre de combinacions d’ordre n , formades a partir d’un conjunt amb m elements, és donat per l’expressió on V n m indica el nombre de variacions, i P n el de permutacions Hom representa sovint C n m per n m , parlant, en aquest, cas, de nombres…
Joan Pau I

Joan Pau I
CEE
Cristianisme
Nom que prengué Albino Luciani en esdevenir papa (1978).
Fill d’obrers, rebé el sacerdoci 1935 i es doctorà en teologia amb una tesi sobre Rosmini Professor de seminari i responsable diocesà de catequesi, fou elegit bisbe de Vittorio Veneto 1958, patriarca de Venècia 1969 i cardenal 1973 Moderat, de relacions fàcils, compensà la intransigència doctrinal amb una gran humanitat La participació en el concili II del Vaticà i en els sínodes episcopals el revelaren primordialment com a pastor Amb el nom que escollí per a papa indicà que volia continuar l’obra renovadora dels seus dos predecessors, però morí als trenta-tres dies de la seva elecció El 4 de…
ir-
Prefix que indica negació o privació d’allò significat pel mot amb el qual forma el compost.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina