Resultats de la cerca

Competí pel Futbol Club Barcelona i fou campió de Catalunya de 100 m 1990 i del relleu 4×100 m 1988, 1992

Membre del P&P Franciac, s’inicià l’any 2000 i guanyà la Copa Catalunya 2005 amb el seu club També fou campió de Catalunya de joc per forats 2008 i subcampió de l’Obert de Catalunya 2009 Amb la selecció catalana aconseguí la medalla de bronze en el Campionat d’Europa 2005 També participà en l’enfrontament Catalunya-Gran Bretanya 2005 i en el triangular internacional 2010

Es proclamà campió d’Espanya professional en la modalitat estàndard amb Monica Crocetta 2004 i Meritxell Gómez 2005 Fou finalista en el Campionat del Món de deu balls 2002 i semifinalista de la Copa del Món estàndard Exercí de jutge internacional de ball esportiu També fou monitor d’aviació a l’aeròdrom de Sabadell Perdé la vida mentre intentava aterrar un avió petit

S’inicià al Club Natació Barcelona, on jugà fins a arribar al primer equip Després, es llicencià i es doctorà a l’INEFC, entitat de la qual després en fou director D’altra banda, publicà diferents llibres sobre rugbi, com ara El juego al pie 1995 i Història de Rugbi 1997

Es formà al collegi dels Maristes de Sants de Barcelona, i en edat juvenil fitxà pel Reial Club Deportiu Espanyol El 1963 debutà amb el primer equip, en el qual jugà fins el 1971 i guanyà la darrera edició del Campionat de Catalunya 1969 A continuació jugà en el Cerdanyola Club d’Hoquei 1971-76, amb el qual fou subcampió de la Copa del Generalísimo 1973 Amb la selecció espanyola es proclamà campió d’Europa júnior 1964 i absolut 1969

Debutà el 1960 i fou campió d’Espanya de turismes de sèrie en 125 cc Fou segon en el Premi RMCC de Motos Sport Nacionals 1961 Disputà diverses edicions de les 24 Hores de Montjuïc i, formant equip amb el seu germà Enric, assolí una victòria 1963 i un segon lloc 1966 L’any 1964 fou segon en el Gran Premi d’Espanya de velocitat per darrere del seu germà Ja retirat, exercí de comissari a Montesa i Honda

Membre del Club Natació Montjuïc, amb el qual, el 1985, fou campió de Catalunya dels 100 m d’aquesta especialitat i dels relleus 4 × 100 m estils

Es formà i jugà al Club Natació Barceloneta fins el 1980, quan passà al Club Natació Montjuïc, amb el qual guanyà tres Lligues 1984, 1985, 1986 En el període 1982-86 fou 146 vegades internacional amb la selecció estatal i disputà els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984, un Campionat del Món 1986 i dos d’Europa 1983, 1985, en el primer dels quals aconseguí la medalla de bronze, una Copa del Món 1985, on repetí medalla, i els Jocs Mediterranis 1983, on assolí la medalla de plata El 1987 esdevingué entrenador i s’integrà a l’equip tècnic de la federació espanyola com a membre de la comissió de…

S’inicià a la dècada de 1940 i s’especialitzà en tir al colomí Fou campió d’Espanya en l’especialitat de fossa olímpica 1953 També guanyà nombrosos trofeus, entre els quals cal esmentar la Copa Domecq 1951, la Copa Enrique Moreno 1952, el Campionat de Barcelona de tir al colomí 1954, el premi Escornalbou 1958, la Copa Sociedad 1959 o la Copa del Excelentísimo Señor Gobernador Civil de la Provincia 1965 Durant aquests anys participà en diversos Campionats del Món i d’Europa Fou dirigent de la Federació Catalana de Tir al Colomí

Membre de la federació de Barcelona, des del final dels anys setanta, formà part de la comissió que reinstaurà la Federació Catalana de Tennis de Taula 1982, de la qual fou secretari general 1982-85, director tècnic 1985-92 i president 1992-98 Fou el director del torneig de tennis de taula dels Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona del 1992 i del Congrés de l’Esport Català del 1993 El 1998 fou nomenat director executiu d’operacions de la federació internacional, càrrec que ocupà fins al desembre del 2012 Fou distingit amb les insígnies d’or de les federacions catalana i espanyola