Resultats de la cerca

Fou un difusor constant de l’obra d’Ibsen, que elogià a la conferència, pronunciada a l’Ateneu Enciclopèdic Popular el 1909, Elements del teatre del futur 1910, i en traduí Solness, el constructor 1911 És autor de drames com Contra el destí 1911 i El camí de la vida 1913 La seva obra poètica és recollida a El poema de la nit 1907 i Dones i roses 1909 Fundà la collecció “Biblioteca Amor i Lletres”, destinada a publicar per subscripció obres d’autors joves

Les condicions econòmiques i l’increment de l’atur estructural en les societats avançades provoca que un nombre creixent de persones en similars situacions socials i culturals minories ètniques, persones amb poc nivell educatiu, joves, vells, dones, etc, quedin excloses de les oportunitats d’assolir un treball estable i en condicions normals La noció d’infraclasse és un concepte controvertit i no és fàcil de definir d’una manera unívoca els estudis realitzats sobre les infraclasses han permès identificar-ne diferents tipus que varien segons els països i els contextos socials i econòmics

Fou alumne d’Orestes Castronuovo piano i de Julián Bautista composició Posteriorment estudià al Conservatori Carlos López Buchardo de Buenos Aires, d’on esdevingué professor de composició Fundador de l’Associació de Joves Compositors de l’Argentina, ha compost obres per a soprano i piano Canciones de Altisidora , 1970, per a piano Tango para la mano izquierda , 1985 Dos invenciones , 1960 Tempi, en siete movimientos , 1964, el ballet Camaruco 1964-65, la Cantata para mi país , per a narrador, soprano, cor i orquestra de cambra, i peces per a orgue i cor

Adoptà un caràcter assembleari, assumint les experiències dels nous moviments socials alternatius En les eleccions europees de 1987 donà suport a Herri Batasuna El 1989 s’integrà com a collectiu dins La Crida , però el 1992 es reactivà amb un clar vessant ecologista En les eleccions autonòmiques de 1992 es coalitzà amb Alternativa Verda 10323 vots El 1993participà en la fundació d’ Els Verds , on es dissolgué Dirigent Joan Oms El seu portaveu fou Alliberament 1985-1989 itingué com a branca juvenil l’Assemblea de Joves Revolucionaris dels Països Catalans

La conquilla és senzilla, en forma de sac i amb un lleu enrotllament És micròfag i filtrador Viu sobre pedres i sobre conquilles de musclos i ostres i quan arriba a adult no abandona el lloc on es fixa És hermafrodita proteràndric els joves mascles s’installen sobre les conquilles de les femelles, que són més velles, i quan a llur torn es transformen en femelles reben al damunt nous mascles Arriben a formar cadenes de sis a deu individus superposats És freqüent a les costes dels Països Catalans

El 1961 accedí a la presidència del CN Sabadell, on gestionà la transformació social i esportiva que visqué el club arran de la construcció de la piscina coberta 1959 El 1962 creà l’Escola Santa Clara, que des d’aleshores permet als joves esportistes del club compaginar els horaris d’estudi amb els d’entrenament a les mateixes installacions Fou la primera iniciativa d’aquestes característiques en una entitat esportiva privada a tot l’Estat espanyol Deixà el càrrec al gener del 1969 Fou nomenat soci de mèrit del CN Sabadell

Inicià les seves activitats el 1945 Amb un fort arrelament popular, organitzava campionats de tennis de taula Joan Rimbau en fou un dels màxims impulsors durant els anys seixanta El 1962 s’hi incorporarà un grup de joves provinents de la Unió Excursionista de Catalunya programaren excursions d’alta muntanya, travesses, acampades i marxes d’orientació El 1969 organitzà el primer Campionat de Tennis de Taula de l’Hospitalet de Llobregat El 1973 l’antiga seu social fou venuda, però continuà organitzant i participant en diverses activitats culturals fins el 1985

Com amateur guanyà el Cinturó de l’Empordà 1993 i el Trofeu Guerrita 1994 El 1996 fou tercer al Campionat d’Espanya de contrarellotge Competí com a professional per als equips Festina 1996-2001 i Team Coast 2001-03 Disputà tres edicions del Tour de França i dues de la Vuelta a Espanya Quan deixà la competició, dirigí les sessions per a joves al velòdrom de Barcelona El 2009 ingressà com a director tècnic de la Federació Catalana de Ciclisme Un parell d’anys més tard entrà com a massatgista de l’equip rus Katusha

Membre de l’Associació Esportiva Deu Dits, fou campió del món juvenil d’escalada 2003 i guanyà la Copa Joves Europeus en dues ocasions En categoria absoluta guanyà la Copa d’Espanya 2005, 2006 i el Campionat d’Espanya d’escalada de bloc 2006 En aquesta darrera especialitat, també es proclamà campió de Catalunya 2012 Formà part de l’equip d’escalada Top30 Team, i es classificà entre els deu primers a la Copa del Món d’escalada 2003, 2006, 2007, 2009, 2011 Escalà les parets nord del massís etiòpic 2012

S’inicià al Club Tennis Taula Badalona i fou deu cops campió d’Espanya i setze de Catalunya en categories de base Desenvolupà la major part de la seva carrera al Club Tennis Taula Calella però també jugà al Tennis Taula Premià, al Club Tennis Taula l’Hospitalet, al Club Burgos Tenis de Mesa, a l’Arteal de Santiago de Compostella i al Saarbrücken, a Alemanya El 2001 obtingué el Campionat de Catalunya absolut de dobles i dobles mixtos Participà en els Campionats d’Europa de joves i en la Universíada