Resultats de la cerca

Fou un dels fundadors de la Joventut Aviadora Espanyola i formà part de la Penya de l’Aire a mitjan dècada de 1920 Fou el primer alumne que aconseguí el títol de pilot a l’Escola d’Aviació de Barcelona 1929 Participà en nombrosos concursos d’aviació i exhibicions aèries Formà part de la junta directiva de l’Aeroclub de Catalunya i el 1931 concretà la presència de Juan de la Cierva a Barcelona A mitjan anys trenta dirigí l’Escola d’Aviació de Barcelona Després de la Guerra Civil no tornà a volar

Pivot que s’inicià a l’ACCC de Mataró i completà la seva formació al Club Joventut de Badalona, amb el qual es proclamà campió d’Espanya júnior i debutà en la màxima categoria el 1974 Jugà sis temporades a la Penya, on guanyà una Copa 1976 i una Lliga 1978 espanyoles Passà al Cotonifici de Badalona 1979-80 i el Manresa Esportiu Bàsquet 1980-81 El 1981 fitxà per l’OAR Ferrol, però no debutà a causa d’un accident automobilístic Fou internacional amb la selecció espanyola absoluta en 20 partits

Començà jugant als Maristes i posteriorment al Club Joventut de Badalona, amb el qual fou campió d’Espanya en les categories infantil, juvenil i júnior El 1973 s’incorporà al primer equip del Badalona, en el qual jugà fins l’any 1980, i es proclamà campió de Copa 1976 i de Lliga 1978 Jugà amb el CAI de Saragossa 1980-85, equip amb el qual guanyà la Copa 1984 Posteriorment jugà al Caja Bilbao, el Breogán de Lugo, el Pamesa València i el Lagisa Gijón Fou internacional amb la selecció espanyola en diferents categories

El papa Joan Pau II acompleix el ritual d’obrir la Porta Santa de la basílica de Sant Pere, gest simbòlic per a iniciar la celebració del Jubileu o Any Sant 2000 La celebració es durà a terme amb 121 grans actes que s’organitzaran fins el 6 de gener de 2001 Es preveu que cada acte suposarà l’arribada d’almenys 300000 pelegrins, i entre el 15 i el 20 d’agost del 2000, amb motiu del Jubileu de la Joventut, es creu que la xifra superarà el milió i mig de visitants

Resident a Lleida des de la seva joventut, destacà amb el Sícoris Club i guanyà el Campionat de Catalunya de triple salt a l’aire lliure 1967 Posteriorment competí a les files del Reial Club Deportiu Espanyol, el Club Esportiu Universitari, el Futbol Club Barcelona i l’Scorpio de Saragossa Amb l’Universitari, fou campió de Catalunya de salt de llargada en pista coberta 1972, 1974 També aconseguí el títol de 4 × 100 m en dues ocasions 1971, 1975 Entre el 1969 i el 1973 millorà tres vegades el rècord català de salt de llargada

Membre del cos diplomàtic, les seves novelles —algunes de les quals obtingueren èxits lligats a escàndols— denuncien les tares dels ambients freqüentats en la seva joventut o a l’època de la seva carrera Es destaquen Les amitiés particulières 1945, Les ambassades 1953, Les clés de Saint-Pierre 1955, Les Chevaliers de Malte 1957, Les fils de la lumière 1961, Notre amour 1967, Un musée de l’amour 1972, Roy 1979, La soutane rouge 1983, etc També escriví algunes obres de teatre Le prince des neiges , 1947 Le spectateur nocturne, 1960, etc

Sembla que, amb el seu pare i el seu germà Gilabert, passà part de la seva joventut a Sicília, on exercí diversos càrrecs El 1354 tornà amb ells a Catalunya, i el 1355 embarcà en l’estol d’Elf de Pròixida cap a Sardenya, on restà com a governador de Logudor i prengué part activa en la lluita contra els Doria En 1357-58 fou governador de Sàsser el 1358 defensà amb èxit Guardamar Baix Vinalopó contra els estols castellans i genovesos Posseí diversos feus a Sardenya Barrala, Samassi

Manyà d’ofici i jugador de rugby S'educà a l’Escola Elemental del Treball Fou president de la joventut de la Unió Socialista de Catalunya Destacà en la repressió de l’alçament el 19 de juliol de 1936 Nomenat conseller de proveïments de la Generalitat 1937, s’incorporà a l’exèrcit Exiliat a França el 1939, actuà com a dirigent del PSUC Detingut a París 1943, fou internat al camp de concentració de Mauthausen Ferit en un bombardeig aliat, fou rematat a trets per un dels guardians del camp

Collaborà a Joventut  i El Pla de Bages , de Manresa D’Acció Catalana Republicana passà a Esquerra Republicana de Catalunya i, en proclamar-se la Segona República, fou regidor i alcalde de Manresa i diputat a corts Fou també diputat al Parlament de Catalunya Conseller d’agricultura i economia gener del 1933 i de governació febrer-agost de 1933, fou després comissari general d’ordre públic i governador general de Catalunya El 3 de gener de 1934 tornà a la conselleria de governació, càrrec que ocupà fins a la seva mort

Fill de Gaietà Huguet i Breva, estudià a l’Institut Nacional Agronòmic de París Fou un dels fundadors, a Castelló, de la Joventut Nacionalista 1909, i de l’Esquerra Republicana del País Valencià El 1936 passà a Esquerra Valenciana, partit dins el qual tingué un paper destacat A la seva iniciativa es degué, en una gran mesura, la creació 1935 de Proa, entitat de promoció de la cultura catalana al País Valencià Exiliat abans d’acabar la guerra civil, tornà el 1953 Donà noves bases a la Fundació Gaietà Huguet