Resultats de la cerca
Es mostren 4895 resultats
Instituto Chileno-Catalán de Cultura
Entitat cultural fundada a Santiago de Xile, el 5 d’agost de 1942.
Formada per intellectuals catalans i xilens, l’actriu Margarida Xirgu n'era la presidenta d’honor i Ricardo Latcham el president executiu Eren vicepresidents de l’entitat Gabriel Amunategui, director de la Biblioteca Nacional, i Francesc Trabal Joan Oliver i Sallarés n'era el secretari i Antoni Pi i Capmany el tresorer, al costat de dotze consellers més, entre els quals Domènech Guansé, Cèsar A Jordana, Xavier Benguerel i J Ferrater i Móra L’escriptor R Latcham n'inaugurà les activitats amb “Semblanza de Ramon Llull”, conferència pronunciada a la Sala Medina de la Bilioteca Nacional, on també…
Passió d’Esparreguera
Escena de la Passió d’Esparreguera
© Fototeca.cat
Espectacle tradicional sobre la vida pública, passió
, mort i resurrecció de Jesús que se celebra durant la quaresma i la setmana santa a Esparreguera (Baix Llobregat).
Cal cercar-ne l’origen en les processons quaresmals que des del s XVI proliferaren en moltes contrades del Baix Llobregat com per exemple la de Sant Vicenç dels Horts i que derivaren cap a unes representacions pròpiament teatrals, que a Esparreguera tingueren lloc a la plaça de l’Església fins els anys 1865-66 El 1875 s’instituí el drama sacre estructurat seguint un text, amb acompanyament musical i donant importància als mitjans tècnics i s’adoptà definitivament el text d’Antoni de Sant Jeroni, ampliat el 1944 per Ramon Torruella amb una composició musical d’Àngel Monné i Enric Solsona 1950…
Arraona
Historiografia catalana
Publicació semestral del Museu d’Història de Sabadell fundada el 1950.
Se’n distingeixen tres èpoques 1950-75, 1976-85 i 1987 fins a l’actualitat La primera època correspon a la investigació local i comarcal sota el franquisme en què es tractaren aspectes ideològics i econòmics de fet, la primera publicació, l’any 1950, és l’única que hi havia, a banda de petits treballs publicats aïlladament La segona etapa estigué marcada per una nova visió, una voluntat i una necessitat intenses d’investigar matèries com la història, la didàctica i altres ciències dins l’àmbit local i comarcal El 1985, amb la configuració del Patronat dels Museus…
Josep Segura i Barreda
Historiografia catalana
Historiador i sacerdot.
Vida i obra Persona amb una arrelada cultura clerical i d’adscripció política carlina, fou contrari a tot el que significà el nou règim liberal durant la primera guerra, fugí de la comarca i es refugià a Cadis, abans de tornar a València i Tortosa per concloure la seva formació sacerdotal i ser ordenat el 1838, en el bàndol carlí La publicació, el 1868, de la seva monumental obra Morella y sus aldeas Corografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria, Varones Ilustres, etc de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas , en 3 volums reed facs per l’Associació d’…
Companyia de Filats de Cotó de Barcelona
Es crea la Companyia de Filats de Cotó de Barcelona, per tal de potenciar la filatura local i el proveïment de les fàbriques del Principat
tuberculosi miliar
Patologia humana
Tuberculosi general o disseminada.
Normalment és secundària a una tuberculosi local crònica per disseminació del bacil tuberculós pel corrent sanguini Comporta l’aparició de granulacions tuberculoses en nombrosos òrgans
Rājahmundry
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Andhra Pradesh, Índia, al començament del delta format pel riu Godāvari.
Mercat d’arròs, sal, tabac, canya de sucre i fusta La indústria, d’àmbit merament local, es redueix a la fabricació de paper i de ciment
Es comença a reformar el fòrum de Sagunt
Es comença a reformar el fòrum de Sagunt, obra sufragada pel testament del notable local Cneu Bebi Gemini, i que s’acabarà vers el 10 dC
anomalia de Bouguer
Geografia
Diferència que existeix entre la gravetat de Bouguer i el valor teòric de la gravetat que correspon a aquell punt del geoide.
És l’anomalia que resta després d’haver considerat els efectes de la topografia local, i és, per tant, el que té més interès en geofísica
Fornells de la Muntanya
Poble
Poble del municipi de Toses (Ripollès), a la vall de Ribes, a l’esquerra del Rigard.
La seva església parroquial és dedicada a sant Climent Formava part de la baronia de Toses Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina