Resultats de la cerca

Soci del Club Atano, es proclamà quatre cops campió de Catalunya de mà amb Benito Torres 1951, 1952, 1953, 1958 A la fi dels anys cinquanta, fou intendent del Frontó Sol y Sombra Entre el 1959 i el 1981 treballà a la Federació Catalana de Pilota, on assessorà els pilotaris més joves i tingué cura dels seleccionats catalans en totes les competicions oficials de mà Com a directiu del club Casa de los Navarros, impulsà l’escola de pilotaris de l’entitat 1977, de la qual ha sortit Rubén Arribas Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1991

Competí en les categories d’estil militar, armes curtes, armes flexibles dobles i dulian Es proclamà campiona 2009 i subcampiona 2010 d’Espanya en dulian categoria G fent parella amb Germán Martínez Guzmán Al Campionat d’Espanya també fou or en estil militar mà buida 2009, 2010, en arma curta 2009, 2010 i en arma doble 2010 Internacionalment, assolí l’or 2009 i l’argent 2010 en estil militar mà buida i l’argent en arma doble 2009, 2010 Pionera de la competició femenina de sanda combat, es proclamà subcampiona internacional de l’especialitat 2009, 2010

Cantà des del 1909 al Folies-Bergère, influït per la seva amiga Mistinguett Les seves cançons aviat foren populars arreu Valentine, Ma pomme, Prosper, Louise, Y'a d’la joie, etc Interpretà les operetes Dédé 1921 i Là-haut 1923 El 1911 havia començat a actuar per al cinema, però no assolí l’èxit fins a Innocents of Paris 1929, i sobretot amb The Smiling Lieutenant 1931, The Merry Widow 1934, d’Ernst Lubitsch, i Le silence est d’or 1947, de René Clair Entre les seves darreres realitzacions figuren Ma pomme 1950, Gigi 1958, Can-can 1959, Fanny 1961 i Jessica 1962

La sensació és semblant a la que hom percep damunt l’esquena d’un gat en acaronar-lo És simptomàtic de determinades lesions valvulars mitrals, tricúspides, etc i arterials estenosis, fístules, etc És anomenat també estremiment catarrí

Dins l’ordenació gremial catalana es distingia segons la primera matèria emprada, el teixidor de llana, el teixidor de lli, el teixidor de seda i ocasionalment el teixidor de cotó o cotoner i el teixidor de mantes o flassader

El nom aparegué per primera vegada el 1928, en una gravació del pianista Pine Top Smith anomenada Pine Top’s Boogie-Woogie El patró rítmic més habitual és el d’un ostinato de vuit corxeres en compàs de 4/4 Altres patrons més simples o més complexos són igualment efectius Tots aquests patrons tingueren una gran influència en la creació dels estils rhythm-and-blues i rock-and-roll