Resultats de la cerca
Es mostren 3384 resultats
Garumnià
Geologia
Formació lacustre del Cretaci terminal i del Paleocè definida al SW de França i als Pirineus.
A la Catalunya mediterrània engloba fàcies comprensives del Maastrichtià fins al Thanetià Als Pirineus meridionals, aquesta unitat és coneguda com a Formació de Tremp
Acord mediterrani entre la Triple Aliança i la Gran Bretanya
Acord mediterrani entre la Triple Aliança i la Gran Bretanya, al qual s’uní Espanya, per al manteniment del statu quo a la mar Mediterrània
olivella
Botànica
Arbust perennifoli, de la família de les cneoràcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles oblongues, sèssils, enteres, coriàcies i lluents, de flors grogues, en petits ramells axil·lars, i de fruits drupacis amb tres cocs.
Espècie mediterrània occidental, es troba a les Illes Balears i als territoris de l’Empordà i el Rosselló, en màquies i matolls, sobre terreny calcari
pau
Ictiologia
Peix osteïcti de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids, de fins 30 cm de llargada, de cos sense escates i de colors vius.
Té els ulls grossos, situats sobre el cap, i la mandíbula superior protràctil i amb una forta punxa en el preopercle Habita a la Mediterrània
pomacèntrids
Ictiologia
Família de peixos de l’ordre dels perciformes, que tenen el cos curt, alt i comprimit, amb el cap curt i la boca petita.
Habiten a les aigües costaneres de les mars càlides i, en nombre menor, de les temperades L’únic representant a la Mediterrània és la castanyoleta
perciformes
Ictiologia
Ordre de peixos de la subclasse dels osteïctis, que tenen les aletes dorsals dotades d’un cert nombre de radis espinosos situats en posició anterior, les aletes pectorals són situades força amunt, i les ventrals, si existeixen, són en posició toràcica.
Són fisoclists És l’ordre de peixos més ampli i més evolucionat filogenèticament Comprèn 125 famílies, 40 de les quals són representades a la Mediterrània
sarg
sard 1
© Fototeca.cat
Ictiologia
Peix de l’ordre dels perciformes
, de la família dels espàrids, de cos alt i comprimit, de 20 a 30 cm de longitud, amb 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres; és de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal i amb les aletes pelvianes negres.
És comú a la Mediterrània i habita a les aigües poc profundes o prop de la desembocadura dels rius És omnívor i de carn comestible
Font Groga
Reserva natural parcial de 112,8 ha situada a la capçalera de la vall de Sant Medir (Vallès Occidental), a l’obaga de la serra de Collserola.
Fou declarada espai natural de protecció especial el 1986 i presenta una vegetació mediterrània d’alzines i roures Forma part del Parc Natural de Collserola
Cártama
Municipi
Municipi de la província de Màlaga, Andalusia, drenat pel riu Guadalhorce.
Agricultura mediterrània, cítrics i productes d’horta Ramaderia i indústries alimentàries Damunt la vila de Cártama hi ha les restes d’una antiga fortalesa àrab
gavina corsa
Gavina corsa
© Jiří Ševčík
Ornitologia
Gavina d’uns 50 cm que té el dors i les ales d’un gris clar, el bec d’un vermell carmí amb una banda negra abans de la punta, que és groga, i les potes d’un gris verd.
Habita a la Mediterrània, a alta mar, i cria a les illes, preferentment si són petites i de costes rocalloses És comuna a les Balears