Resultats de la cerca

Als anys trenta estudià antropologia a la universitat de Chicago, on formà un grup de dansa que incorporava elements dels folklores afroamericans llatinoamericans i antillans El 1940 fundà una companyia pròpia que amb produccions com Tropics o Le Jazz Hot obtingué un gran èxit en gires pels EUA i internacionals Coreogràfia també algunes produccions operíques al Metropolitan de Noya York Aida 1963 i diversos films musicals Mambo , de R Rossen 1954 Fou molt activa tambén en el camp pedagògic, adreçat sobretot als afroamericans, i fundà una escola de dansa 1945 a Nova York Va publicar…

Inicià estudis musicals, però aviat es decantà cap a la dansa Formada amb MCunningham i MGraham, els seus muntatges cerquen l’evocació de situacions poc definides i de caràcter oníric D’entre la seva producció, en la qual és palesa la influència de l’avantguarda americana dels anys seixanta, cal esmentar els espectacles Education of the Girlchild 1972, Recent Ruins 1979 i Turtle Dreams 1982 És autora de composicions musicals, entre les quals Songs from the Hill 1979, per a una veu, i Tablet 1977, per a veus, piano i flauta de bec

Hom la considera fundadora de la cinètica enzimàtica Amb el seu assistent, LMMenten, ideà 1913 l’anomenada equació de Michaelis-Menten

Després d’estudiar art dramàtic i d’una breu experiència teatral, anà a Hollywood, on interpretà Stage Door 1937, Du Barry was a Lady 1943, Thousands Cheer 1944, Ziegfeld Follies 1946, Easy Living 1949, The Long, Long Trailer 1954 o Forever Darling 1956 Obtingué la màxima popularitat com a protagonista de diversos espais televisius  

Estudià amb Nižinskaja i Ličin Actuà com a solista als Ballets Russes de Montecarlo i a l’Opéra de París i passà després al New York City Ballet, de Gerge Balanchine , amb qui s’havia casat el 1946 Fou la primera ballarina americana que actuà a l’Opéra de París 1947 i al Teatre Bol’šoj de Moscou 1960 Fou una defensora dels drets dels indígenes nord-americans Un cop retirada, fundà el Chicago City Ballet 1974-87 La seva germana, Marjorie Tallchief Denver, Colorado, 19 d’octubre de 1927, també ballarina, estudià amb els mateixos mestres i actuà com a solista al Grand Ballet de Montecarlo i en…

Secretària de l’institut psicoanalític de Berlín, l’any 1932 anà als EUA, on el 1941, després d’abandonar l’ortodòxia freudiana, fundà l’institut americà de psicoanàlisi Representant de l’anomenada escola psicoanalista culturalista, accentuà la importància dels conflictes culturals en la formació de les neurosis, tot menysvalorant els factors biològics i històrics Revisà els postulats de la psicoanàlisi sobre la psicologia femenina i afirmà que la dona en realitat no enveja el penis sinó la posició superior de l’home en la societat Entre d’altres obres, publicà The Neurotic Personality of Our…

Oscar d’interpretació 1933 per Morning Glory , el 1934 fou premiada a Venècia per Little Women , i el 1967, el 1968 i el 1981 rebé novament l’Oscar d’interpretació per Guess who's Coming to Dinner , The Lion in Winter i On Golden Pond, respectivament Encarnà personatges dramàtics, còmics o tragicòmics Actuà, també, a The Philadelphia Story 1940, Bringing up Baby 1938, Dragon Seed 1944, The African Queen 1952, The Mad-Woman of Chaillot 1968, The Trojan Women 1971, Rooster Cogburn 1976, The Ultimate Solution of Grace Quigley 1984 i Love Affair 1994 Publicà l’autobiografia Me Stories of My Life…

Filla de l’escultor Tony Smith, inicià la seva trajectòria amb la creació d’escultures a finals dels anys setanta Posteriorment ha treballat sobretot la serigrafia, tot i que també ha muntat installacions i ha emprat altres mitjans Entre els seus treballs hom pot esmentar Possession Is Nine-Tenths of the Law 1985 All Souls 1988, Untitled Baby's Heads 1990, Untitled Negative Legs 1991, How I Know I'm Here 1985 Black Flag 1989, and 'Cause I'm On My Time 1990, Blue Prints Series 1999 Té obra al Solomon R Guggenheim Museum i el Metropolitan Museum of Art de Nova York, entre d’altres El 2006 li…

S'inicià en el món del cinema amb The Burning TMaylam, 1981 Després vingueren Swing Shift JDemme, 1984, Broadcast News JBrooks, 1987, Reasing Arizona JCoen, 1987 i Always SSpielberg, 1989 El seu talent, especialment en el camp del drama i el melodrama, féu que rebés l’Oscar del 1993 a la millor actriu per The Piano , de JCampion Posteriorment interpretà The Firm SPollack, 1993, Home for Holidays JFoster, 1995, Copycat JAmiel, 1995, Crash DCronenberg, 1996, A Life Less Ordinary DBoyle, 1997, Living Out Loud RLaGravenese, 1998, Jesus’ Son AMaclean, 1999, Woman Wanted KSutherland, 1999, Things…

Es donà a conèixer com a intèrpret de la sèrie de televisió Sybil , on donava vida a una dona esquizofrènica A mitjan anys setanta començà a destacar al cinema i guanyà l’Oscar del 1979 a la millor actriu per Norma Rae , de MRitt Alterna comèdia i drama amb bons resultats interpretatius gràcies a la seva expressivitat Amb Places in the Heart RBenton, 1984, aconseguí el seu segon Oscar Actuà també a Kiss me Goodbye RMulligan, 1982, Murphy's Romance MRitt, 1985 Steel magnolias HRoss, 1989, Forrest Gump RZemeckis, 1994 i Eye for an Eye JSchlesinger, 1996, A Cooler Climate SSeidelman, 1999, Time…