Resultats de la cerca
Es mostren 1980 resultats
Rita Barberà abandona el PP, però continua com a senadora
L’exalcaldessa de València Rita Barberà comunica al Partit Popular la baixa del partit, l’endemà que el Tribunal Suprem obri la causa contra ella per un presumpte delicte de blanqueig de capitals Barberà, però, manté l’escó de senadora i passa a formar part del grup mixt, malgrat que fins i tot des del seu partit se li demana que renunciï a l’acta La decisió del Suprem es basa en l’informe que va enviar el Jutjat d’Instrucció número 18 de València, que investiga el "cas Imelsa" i que acusa l’exalcaldessa d’ingressos irregulars el 2003, el 2010 i el 2011 per un import superior a 200000 euros L…
CosmoCaixa

Aspecte exterior del CosmoCaixa
© Obra Social “la Caixa”
Museu
Museologia
Centre de divulgació científica inaugurat a Barcelona el setembre del 2004 a partir de l’ampliació i remodelació del Museu de la Ciència de Barcelona de l’Obra Social “la Caixa”.
S’obrí al públic després de set anys d’obres i amb una superfície multiplicada per quatre respecte de l’espai anterior, que supera els 50000 m 2 Es tracta d’una nova generació de museu científic que va més enllà del caràcter interactiu i intenta mostrar o representar la mateixa realitat L’exposició permanent fa un recorregut per la història de la matèria, des del big-bang fins a l’actualitat També presenta uns espais singulars el mur geològic, per a conèixer el naixement d’una roca, la formació de les dunes o el xoc de continents, entre d’altres la recreació d’un bosc inundat de…
Diari de Girona
Periodisme
Diari publicat a Girona des del 1986.
És el successor de l’anterior capçalera Los Sitios fundat el 1943 quan passà a publicar-se majoritàriament en català Edità el seu primer número el 15 de maig de 1986 i des del 1991 es publica íntegrament en català El seu tiratge és d’uns 11 200 exemplars i uns 50 000 lectors diaris, segons el baròmetre de la comunicació i la cultura 2008 Al març del 2009 la mitjana mensual d’usuaris de l’edició digital era de 112 400 i sumava 10 500 consultes diàries El diari té com a director Jordi Xargayó i Teixidor i és editat pel grup Editorial Prensa Ibérica L’abril de 2011, en collaboració amb Regió 7 i…
Wen Jiabao
Política
Polític xinès.
Es graduà en geologia el 1968, i fins el 1978 dirigí un equip de geomecànica a la província de Gansu L’any 1965 s’incorporà al Partit Comunista Xinès Els anys vuitanta ocupà alts càrrecs de l’administració al ministeri de geologia i recursos naturals i el 1987 era membre del comitè central del Partit Comunista Quan, el 1992, Jiang Zemin obrí el camí a l’economia de mercat, Wen Jiabao accedí al buró polític del comitè central Del 1998 al 2002 en fou membre permanent i el 2003 accedí al càrrec de primer ministre, sota la presidència de Hu Jintao Després del divuitè congrés del…
David Held
Política
Politòleg britànic.
Professor de política i sociologia a l’Open University, a la London School of Economics and Political Science LSE i, des del 2012, a la Universitat de Durham, entre d’altres Cofundà l’editorial Polity Press, especialitzada en temes de ciències socials i humanitats Especialista en les relacions internacionals, analitzà diverses qüestions de la democràcia, la governança global i la globalització Juntament amb Daniele Archibugi, desenvolupà els conceptes de cosmopolitanisme i de democràcia cosmopolita El març del 2011 el seu nom s’associà amb un escàndol relatiu a connexions líbies de l’LSE i…
Posidoni
Filosofia
Filòsof hel·lenístic.
Estudià a Alexandria i, establert a Rodes 101 aC, hi obrí una escola en què foren conreades sobretot la geografia, la física, les matemàtiques i l’antropologia Representant de l’anomenat estoïcisme mitjà, juntament amb el seu mestre Paneci 185-110 aC, heretà d’aquest tendències enciclopèdiques i sincretistes a la barreja d’estoïcisme, platonisme i aristotelisme, hi afegí elements heraclitians, tot concebent el real com a oposició harmònica de contraris en evolució, tant ascendent com descendent, i tipificant en el foc el caràcter dinàmic del procés còsmic Bé que per ell l’home és…
Mercè Diogène i Guilera

Mercè Diògene Guilera (2012)
cugat.cat
Pintura
Arts decoratives
Pintora i tapissera.
Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a França, on cursà la seva formació artística amb Bernard Dorival, conservador del Museu d'Art Modern de París Posteriorment tornà a Catalunya i aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions Tractà temes com ara el paisatge i la natura morta També realitzà tapissos de natura abstracta, relacionats amb la tauromàquia i l'esport i d'homenatge a Picasso i a Dalí, a la vegada que experimentà amb peces volumètriques i de grans dimensions Vibracions , 1985, d'11 x…
Vicent González i Lizondo
Política
Polític i industrial valencià.
Fundà Unió Valenciana UV el 1982 Entre el 1982 i el 1987 dugué a terme actuacions contra símbols catalans, com la senyera quadribarrada, i defensà les diferències entre català i valencià i el canvi del terme País Valencià Diputat a Madrid, el 1991 fou candidat a l’alcaldia de València, que perdé per pocs vots davant Rita Barberà, del Partit Popular Al juny del 1995 accedí a la presidència de les Corts Valencianes gràcies al pacte de legislatura amb el PP A l’assemblea d’UV, al novembre del 1996, el Consell Nacional li obrí un expedient disciplinari per no voler renunciar la…
Néstor Martín y Fernández de la Torre
Pintura
Pintor, conegut simplement com a Néstor.
Autodidacte Establert a Barcelona, fou alumne de Meifrèn, i aviat s’obrí camí, pel seu decorativisme —el 1908 hom ja el destacava en algunes publicacions— Viatjà per França, Bèlgica i Anglaterra El 1911 exposà al Faianç Català de Barcelona, conjuntament amb Laura Albéniz, Ismael Smith i Marià Andreu El 1914 exposà a Madrid, on s’installà Després d’un període de silenci, tornà a exposar, el 1924 Influït per Walter Crane, Brangwin i Anglada i Camarasa, portà el seu fantasiós barroquisme a límits extrems de complexitat compositiva, d’imaginació temàtica i de viu colorisme Conreà…
Galleria degli Uffizi
Museu
Museu de Florència, provinent de les col·leccions artístiques particulars dels Mèdici i instal·lat en el palau homònim, bastit per Giorgio Vasari (des del 1560) i acabat per Alfonso Parigi i Bernardo Buontalenti el 1580.
El darrer membre de la família Mèdici, Anna Maria Ludovica, donà la galeria a l’estat toscà 1737, i Pietro Leopoldo de Lorena, successor dels Mèdici com a gran duc de Toscana, l’obrí al públic 1765 Conté el recull de pintura toscana més important del món, del s XIII al XVIII Cimabue, Giotto, Fra Angelico, Masaccio, Uccello, els Lippi, Botticelli, Leonardo, Miquel Àngel, Rafael, els manieristes, etc, així com una importantíssima collecció de pintura d’altres escoles italianes Duccio, Simone Martini, Gentile da Fabriano, Bellini, Giorgione, Tiziano, Caravaggio, etc, de les escoles…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 32
- 33
- 34
- 35
- 36
- 37
- 38
- 39
- 40
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina